Clica a la foto per ampliar

A Alzira conservem un substrat de l'època franquista com és el tancat de cérvols de La Casella

"Quina finalitat té mantenir confinats aquests animals en un espai tan notablement insuficient per als seus costums vitals?

Flor de cactus (manipuleu amb precaució) | Juli Verd

De la trajectòria de la Dirección General de Montes i l’ICONA, durant la seua etapa franquista, guardem un vastíssim i bastíssim catàleg de bestieses i desficacis d’entre les quals, potser la més brutal i violenta, fóra la creació de la “Junta de extinción de alimañas”. Efectivament: després de l’extermini sistemàtic dels presoners de guerra republicans, els pròcers franquistes declararen la guerra als animals del bosc.
El decret llei del 1951 considerava totes les espècies animals no cinegètiques com “prescindibles” i “hostils” a les intencions del règim hereu del 18 de juliol.
La Dirección General de Montes i l’ICONA arrancaren milers d’hectàrees de freixes, carrasques i oms centenaris amb soques barroques i retorçudes, per plantar pins i altres espècies “maderables” i, al mateix temps, posaven preu a la vida de llops, raboses, àguiles, corbs, mussols, fardatxos i, fins i tot, voltors... Aparegué així la figura de “el alimañero” qui, seduït pel reclam de la recompensa econòmica pentinava el bosc, escopeta en mà, a la cacera d’aquests enemics del règim i dels seus “señoritos” estomac-agraïts que practicaven “l’esport” de la cacera.
Ací al cau de raboses -mai no millor dir , tot i que la “Junta de extinción de alimñas” mai no arribà a constituir-se, si que hi ha testimoni de gent que recorda perfectament com els caçadors arribaven a l’ajuntament amb el cos d’una rabosa al muscle per tal de cobrar la seua feina. Una compensació econòmica que va escanyar de facte bona part de la nostra biodiversitat.
A Alzira, també, conservem hui encara, un substrat d’aquella infausta època com és el tancat de cérvols de La Casella on una esquifida mainada de “cervusedaphusbolivaris” pena el seu indignant captiveri de caràcter estrictament lúdic.
El cérvol és un ungulat de costums marcadament erràtiques i, en llibertat, els mascles joves i adults recorren a diari un bon grapat de quilòmetres. Per contra, a La Casella se’ls manté “estabulats” avorrits i privats de llibertat per al “gaudi” d’aquells excursionistes que hi passen per allà a donar-los un rosegó de pa o la corfa d’una taronja de l’esmorzar.
Quina finalitat té mantenir confinats aquests animals en un espai tan notablement insuficient per als seus costums vitals? Quina? I encara més: arribarà algun dia un consistori capaç d’encetar el debat sobre la idoneïtat de mantenir vigent aquest substrat franquista?

Información relacionada
Los ciervos de La Casella no tienen muy buen aspecto
Están llenos de parásitos y no muy bien alimentados

A Alzira conservem un substrat de l'època franquista com és el tancat de cérvols de La Casella

"Quina finalitat té mantenir confinats aquests animals en un espai tan notablement insuficient per als seus costums vitals?

Notícies similars

Tallada la carretera d’Albalat i preocupació a Alzira pel nivel del Xúquer i els barrancs de La Casella i el Barxeta

Si la pluja no para a La Casella i La Murta es pot complicar la situació al casc urbà d'Alzira

Grefusa i FUNDEM firmen un acord de col·laboració per a impulsar la conservació de la Vall de la Casella

Comentaris

AFEGIR UN COMENTARI