Eixa la haureu vist, no? El títol original en anglès era “Airplane” però al mercat espanyol es va traduir per “Aterriza como puedas”. Una comèdia absurda i hilarant protagonitzada  “al alimón” pels bojos del Robert Hays i el Leslie Nielsen. La pel·lícula va estar un èxit de taquilla i va aconseguir recaptar 83 milions de dolars que recuperaren amb escreixos els 5 milions invertits en la seua producció.
“Aterriza como puedas” és una comèdia absurda plena de gags fàcils i destrellatats que busquen la rialla espontània de l’espectador. No hi ha sinopsis que hi valga: la tripulació de l’”Airplane” es compon d’una colla de cretins mancats de qualsevol mena d’habilitat per dirigir una aeronau comercial i que amb prou feines aconsegueixen distingir el panell de control d’un avió del d’una llavadora, mentre que els passatgers, confiats i absolutament aliens a la manifesta burrera dels tripulants, és passen tota la pel·lícula amb el cor en un ai esperant el fatal desenllaç en qualsevol moment... Si en “Aterriza como puedas no hi ha –o no importa gens- la sinopsi, tampoc té cap importància el final, quan t’enfartes de riure’n apagues el televisor i au, no te n’has perdut res.
Ho dic això perqué la carrera embogida i destrellatada d’inauguracions preelectorals  protagonitzada pel bastidato m’ha recordat, i molt, el desficaci d’ “Airplane”.  Bastidas deia en el seu twitter “hoy hemos inaugurado oficialmente el Paseo Fluvial” i reblava el clau amb un monòlit amb trenta faltes d’ortografia que ha col·locat el nom d’Alzira en l’imaginari esperpèntic de tota Espanya. Però és que, a més a més, UPyD ha evidenciat que de tot el Passeig projectat sols hi ha un 31% acabat. Total, que el que no es descollone d’aquest gag és per que no vol...
Un altre dels gags més hilarants del “INAUGURA COMO PUEDAS” del bastidato ha estat el Mirador de La Ribera. En aquest punt la comèdia compta amb el cameo d’Alfons Rus, President de La Dipu, del PP provincial i de l’Olímpic de Xàtiva així com també Alcalde de la capital de La Costera i presumpte comptador de bitllets de cinc cents en el sallent posterior del cotxe oficial....  El gag seria per fer-se un fart de riure’n de no ser perquè durant mesos han tingut la barra i la indecència de tenir obert un espai públic, freqüentat per xiquetes i xiquets, amb un perillós desnivell de quatre metres sense cap tipus de protecció. Cap inspecció de treball haguera autoritzat l’apertura d’un centre de treball amb una mancança de seguretat tan evident i insultant. Però, i els tècnics municipals funcionaris de carrera? I els assessors posats a dit? Que en diuen de tot plegat? Cal dir que com a ciutadà també he trobat a faltar una crítica furibunda de l’oposició al respecte. Potser alguns caps de llista estaven ocupats en adobar-se la cara amb més capes de vernís que una porta per aparèixer al cartell electoral com si fossen floreros mentre que altres n’han passat de puntelletes. Ens calen uns polítics formats i preparats per a desenrotllar la seva tasca, però també cal exigir que, davant la ignomínia, sàpiguen mostrar-se intolerants i contundents, i no una colla d’estirats apàtics i indolents que caguen marbre: o t’encens o estàs mort.
I ja, per fi, la mare de tots el gags: La Junta Electoral de la Comunitat Valenciana anul·la (ara sí responent a una denúncia conjunta de tota l’oposició) la visita del bastidato a les obres de la Casa Alòs, situada al carrer de Sant Roc. Arruixa que plou! Resulta que com que al bastidato se li ha passat l’arròs i no ha pogut fer la inauguració de l’obra dins els terminis legals, doncs havien tirat del recurs de l’absurd i de la pandereta i s’havien organitzat una visita “oficiosa” a la casa del carrer de Sant Roc tot i convidant la premsa amb un targetó com els que es fan servir per a convidar els comensals al “bodorrio” fent-nos passar als espectadors d’aquesta funció tan dolenta per disminuïts cívics.
La “visita tècnica” suspesa i el bastidato llepant-se les ferides: “mi gozo en un pozo” s’ha quedat sense la seua mitja-inauguració i ha hagut d’obrir la Casa Alòs “d’amagotis”, sense premsa, sense monòlit redactat per funcionaris i assessors àgrafs i esculpit de cuita-corrents. Però no passeu cap pena: al bastidato sempre li quedara el BIM per rescabalar-se’n.  
Total, que motius per descollonar-se no ens falten –ja ho he dit--  encara que, el “cast” d’aquesta comèdia està composat per uns actors  de “chicha y nabo” sense gens ni miqueta de gràcia. De totes totes em quede amb el Rober Hays i el Leslie Nielsen.
El proper día 24 tenim l’oportunitat de canviar alguna cosa, si no la comèdia potser sí els actors.
Trieu  bé, “show must go on”.