En canvi, el tripartit, a banda de no aclarir els comptes municipals, es dedica a punxar a la gent en allò que més li pot penar, com és l’assumpte de les seues pròpies, íntimes, inclusives i exclusives creences religioses: que si l’alcalde i els regidors no han d’acudir a les processons, que si canviem el nom de les festes (encara que siga a efectes interns de l’Ajuntament), que si no fem el TE DEUM el dia de la commemoració de la conquesta d’Alzira pel rei En Jaume, etc, etc.
I em pregunte: la gent que votarà a la social-democràcia no tindrà creences religioses? La gent que votarà al nacionalisme tampoc no en tindrà? I a l’intentar contestar veig que la resposta és la contrària: la majoria d’eixos votants són catòlics. Podran ser practicants o no; però, són catòlics. Qui podrien ser majoritàriament agnòstics o ateus serien els euro-comunistes.
A partir d’ací, se’ns argumenta que açò que passa és que hi ha que assolir estrictament la divisió Església/Estat, propi d’un sistema laic. Val, d’acord! Molt bé! Però, hui per hui Espanya no és un Estat Laic, som un Estat Aconfessional; la qual cosa significa que, ací en Alzira, un govern local intenta fer política general sobre allò que els marxistes anomenàvem la superestructura, en canvi d’aplicar polítiques generals que canvien radicalment la infraestructura. Pareix que, aleshores, tant els socialistes com els comunistes alzirenys s’estan equivocant.
Al meu entendre també erren els nacionalistes alzirenys. Històricament, qui més catòlic que el propi rei En Jaume! No hi havia conquesta que no oferira immediatament a Déu i a la Mare de Déu per mitjà d’alguna que altra missa d’agraïment. Sí, dels Te Deum!
La conclusió a la qual arribe és que s’està, i estem, perdent molt el temps en tot açò. És com si haguérem passat d’un “cortijo” a un altre. A la gent hi ha que donar-nos llibertat, no intentar coartar-nos-la. Sí, ens trobem decebuts, prou decebuts!