El creixement econòmic espanyol dels últims anys ha anat estretament lligat a la construcció de vivendes i a l’impuls de la propietat privada. Per a aconseguir aquest objectiu, les entitats bancàries, estimulades per l’absència de controls públics, van incentivar la concessió abusiva de crèdits hipotecaris. L’estancament dels salaris, el vertiginós augment del preu de la vivenda, l’absència de vivendes de lloguer, uns tipus d’interés en mínims històrics, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, van espentar a desenes de milers de famílies a endeutar-se. Per a poder accedir a una vivenda les famílies van contraure hipoteques de fins a 40 anys comprometent en molts casos més del 50% dels seus ingressos. Moltes vegades, a més, les hipoteques es van concedir per un import superior al 80% del valor de taxació, la qual cosa suposa una exposició desmesurada al risc. Com a resultat d’esta situació la principal causa d’endeutament de les famílies en l’estat espanyol és el crèdit hipotecari.
Açò, unit a la disminució d’ingressos fa que moltes llars no puguen afrontar el pagament de la hipoteca. Quan açò ocorre l’ordenament espanyol preveu un procediment d’execució hipotecària que comporta no sols la pèrdua de la vivenda habitual, sinó també la possibilitat que s’embarguen els salaris i altres béns presents i futurs. Concretament, la regulació actual implica que l’entitat bancària puga adjudicar-se la vivenda per tan sols el 50% del valor de taxació i continuar exigint a la família la suma restant, més els interessos generats i els gastos del procediment judicial. De tal manera que les persones que pateixen un procés d’execució hipotecària no sols perden les seues vivendes habituals, sinó que moltes vegades es queden amb bona part del deute.
Per a C. Albert, moltes vegades la falta d´informació fa que les famílies no puguen escometre els processos de desnonaments amb les garanties suficients o que no puguen avançar-se a estos i buscar altres alternatives abans d´arrivar a l´extrem del desnonament. Es per aixó que Albert propossarà al plenari de febrer que més enllà de les mesures de competència estatal, s´estudie les mesures a prendre a nivell municipal per a paralitzar els desnonaments, creant una comissió mixta en la que participen representants de tots els grups polítics, funcionaris, representants de les associacions d´afectats, associacións de veïns i altres organitzacions socials coneixedores de la problemàtica.
Per a Albert, l´objetiu principal d´aquesta comissió serà buscar alternatives que eviten els desnonaments i en els cassos que no siga possible, garantir un reallotjament digne per a les persones afectades i sobretot donar desde l´Ajuntament informació per a buscar amb l´antelació suficent alternatives a les famílies que desgraciadament estàn patint aquesta problemàtica.