Ahir, dilluns 9 de juliol, la Plaça Major d'Almussafes va acollir un recital de tocs tradicionals de campanes dirigit pel músic i campaner Manuel Miguel Hervás en el qual es van escoltar alguns dels tipus de tocs més utilitzats al llarg de la història. Les quatre campanes grans de la torre campanar de l'església parroquial de Sant Bertoemu Apòstol van realitzar un recorregut pel món de les campanes interpretant diferents variants de rellotge, alarma, missa, difunts o protecció tal com sonen o han sonat en alguns dels temples religiosos d'Espanya. Per a Hervás, els tocs de campanes “són un vincle sonor amb els nostres orígens, són l'essència viva del nostre propi espai-habitacle sonor”.
L'Ajuntament d'Almussafes ha volgut incorporar a l'agenda d'actes de les seues festes patronals d'aquest 2018 una nova iniciativa amb l'objectiu d'aprofundir en una de les tradicions més arrelades en la nostra cultura popular, els tocs de campanes. La Plaça Major del municipi, on està situada l'església parroquial de Sant Bertomeu Apòstol, es va traslladar durant al voltant d'una hora al passat per a recordar de quina manera es transmetien els missatges més importants a la ciutadania en èpoques prèvies la societat de la informació.
“Fins a fa ben poc, la campana complia la funció de regular, amb el seu senyal, la diària interrelació establida entre el temps i l'espai, anunciant les festes, les desgràcies, les hores de treball, les hores de descans i les reunions, invocant la pluja en temps de sequera, allunyant les tempestes i, fins i tot, guiant en la foscor a manera de far sonor”, assegura el músic i campaner Manuel Miguel Hervás, impulsor d'aquesta iniciativa amb la qual difon aquest costum.
En el recital, interpretat des de les quatre campanes grans de la torre campanar de l'església parroquial, es van escoltar fins a set tipus de tocs tradicionals de campanes que arrepleguen íntegrament els usos i funcions que aquests han tingut al llarg de la història, tant civils com a religiosos, alguns d'ells encara vigents en l'actualitat, i es van anar explicant de manera didàctica en quins temples sonen o han sonat en algun moment alguns d'ells.
Concretament, es van escoltar tocs referits a rellotge, alarma, missa, difunt, protecció i cridada a actes polítics, alguns d'ells amb diferents versions en funció del tipus de missatge que es volia transmetre o del lloc. D'aquesta forma, es van escoltar tocs de Terol, Vila-real, Zaragoza, Sogorb, Solsona (Lleida), Calzada de Vandulciel (Castella i Lleó) o Ateca (Aragó). Per a concloure l'acte, es va oferir una xicoteta improvisació sobre les quatre campanes del campanar basada en tocs tradicionals.
Per a Hervás, els tocs de campanes “formen part del subconscient col•lectiu, són un vincle sonor amb els nostres orígens, són l'essència viva del nostre propi espai-habitacle sonor”. “Açò mateix és el que ens va portar a acceptar la seua proposta d'oferir aquest recital tan curiós i peculiar. Som el que som gràcies al que hem sigut en el passat i aquesta vesprada hem redescobert que la història, en totes les seues facetes, és un dels àmbits que més ens enriqueixen culturalment i per açò seguirem apostant fort des de l'equip de govern per les tradicions”, va explicar el regidor de Festes de l'Ajuntament d'Almussafes, Andrés López.