Almussafes compta amb més de 150 pins en els seus parcs i jardins públics del nucli urbà i del seu terme municipal, tots ells de les espècies pi blanc i pi pinyoner, ambdós molt susceptibles de ser atacades per la crida “processionària del pi”, que és la terminologia que definix a la palometa nocturna “Thaumetopoea pityocampa” quan es troba en la seua fase d'eruga. Les erugues de les processionàries, amb el seu cos cobert de llargs pèls, són perillosament i extremadament verinoses, al produir urticàries i al•lèrgies tant en persones com en animals, principalment en els gossos. Precisament per a evitar esta problemàtica, anualment l'Ajuntament lluita contra la plaga amb l'aplicació d'un insecticida ecològic, aprofitant per a això la millor època del seu cicle biològic, l'inici de l'any. Precisament ahir dijous, personal de la brigada de peons va procedir a l'aplicació del tractament en els distints exemplars de pins afectats. 
A partir de maig començaran a volar de nou exemplars de “Thaumetopoea pityocampa”, una palometa nocturna que tots coneixem, en la seua fase d'eruga, com “processionària del pi”. Fan els seus nius en els arbres i s'alimenten de les seues agulles i brots. Quan el seu número és excessiu es convertixen en una plaga. Al seu pas, deixen un panorama desolador de pins esquelètics i malalts i també conseqüències per a la salut de persones i animals, principalment irritacions, al•lèrgies i urticàries.
A Almussafes porten diversos anys evitant que es descontrolen este tipus de situacions amb accions de prevenció que es repetixen anualment. Encara que hi ha diferents mètodes per a combatre esta plaga, el consistori d'Almussafes porta diversos anys apostant pel sistema que menor dany provoca en el medi ambient i que a més té una efectivitat provada. “de fet, apliquem l'insecticida ecològic conegut com Bacillus thuringiensis, generalment en els dos primers mesos de l'any, que és quan l'insecte es troba en una fase de desenrotllament propícia per a ser atacat per insecticides”, explica la regidora de Medi Ambient, Teresa Iborra.
Ahir dijous dia 9, experts de la brigada de jardineria municipal van escometre el tractament en els pins de les varietats Carrasco i pinyoner existents en el terme municipal, concretament en el parc Rural, zones verdes del polígon i seu de Protecció Civil. L'empresa concessionària del manteniment dels parcs públics del nucli urbà també aplicarà  este mètode ecològic de prevenció en els distints exemplars existents en els pròxims dies.
“No podem evitar que, a mitjan o finals d'estiu la palometa de la processionària pose els seus ous sobre les branques apicals dels pins perquè les seues erugues al nàixer s'alimenten dels brots jóvens d'acícules, encara que sí que podem eradicar els bossa de manassos que alberguen les larves, atés que les erugues són perilloses per a la salut”, destaca el regidor d'Obres i Servicis, Andrés López.
Les erugues de les processionàries, amb el seu cos cobert de llargs pèls, són perilloses ja que són urticants. No cal el contacte directe, quan se senten amenaçades poden llançar els seus pèls sedosos a l'aire generant irritacions i al•lèrgies a persones i animals. De fet, cada eruga disposa al llarg del seu cos d'uns 500.000 pèls o tricomas especials que assemblen morfològicament a xicotets dards o fletxes enverinats. La seua xicoteta grandària i el fet que puguen desprendre's amb facilitat implica un risc important d'urticària no sols per contacte directe sinó també via aèria, a través de l'efecte de corrents de vent.
Per a combatre a esta plaga és fonamental conéixer el seu cicle biològic. Depenent de la climatologia, a mitjan o finals d'estiu la palometa de la processionària realitza la posada d'ous en les acícules dels pins. Al cap d'un mes naixen les erugues que s'agrupen en els característics bossa de manassos.
Les larves, nascudes en l'estiu, passen els mesos freds en els seus bossa de manassos situats en les branques dels pins, estos bossa de manassos estan fets de fils edosos i dins d'ells alberguen de 100 a 200 larves. A la posta del sol, les erugues entren en activitat i comencen el seu marxa en busca de menjar d'una manera alineada. Quan han acabat d'alimentar-se o quan el fred de la nit és considerable les processionàries tornen al bossa de manàs. A finals d'hivern abaixen del pi per a soterrar-se en el sòl a fi de transformar-se en palometes. A mitjan o finals d'estiu ixen les palometes de la terra i després de la còpula es produïx una nova posada en les branques dels pins. La palometa és poc coneguda, ja que només viu 24 hores.