Almussafes és el primer municipi a recórrer davant del Constitucional

La reforma de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat

Si en el passat ple ordinari, l'Ajuntament d'Almussafes va acordar sol•licitar a la Generalitat Valenciana el manteniment o delegació de totes les competències “impròpies”, després de l'aprovació per part del Govern de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, en la sessió extraordinària celebrada ahir dimarts, es va avançar de nou a la resta dels municipis de la Comunitat Valenciana, a l'aprovar la proposta de l'alcaldia per a la formalització del conflicte en defensa de l'autonomia boja, sumant-se així a la iniciativa impulsada per bona part dels partits de l'oposició en el Parlament Espanyol per a detindre per via judicial i a través d'un recurs d'inconstitucionalitat, la reforma de Règim Local duta a terme pel Govern de la nació. Els tres grups polítics amb representació en el consistori municipal (Bloc-Compromís, PP i PSPV) van acordar, per unanimitat, i en un ple extraordinari convocat expressament per a això, iniciar la tramitació per a la formalització d'un conflicte en defensa de l'autonomia local davant del Tribunal Constitucional contra els articles primer i segon i la resta de disposicions afectades per la Llei del 27 de desembre del 2013 de Racionalitat i Sostenibilitat de l'Administració Local. Perquè este recurs produïsca efecte, és necessari que se sumen al mateix almenys una sèptima part dels municipis d'Espanya, és a dir, 1.159 dels 8.116 ajuntaments actuals, que represente a una sexta part de la població, la qual cosa es traduïx en 7,6 milions de persones, en un acord plenari per majoria absoluta i abans del pròxim dia 28 de febrer. El consistori d'Almussafes ha fet els deures en este sentit i s'ha convertit en pioner tant en la comarca de la Ribera com en tota la Comunitat a aprovar l'inici del tràmit, ja que “les administracions locals no tenim legitimitat per a realitzar el recurs d'inconstitucionalitat i ens hem d'unir per a aconseguir-ho i en esta ocasió serà l'Ajuntament de Barcelona el que coordinarà el procés, donada la seua càrrega poblacional”, va destacar l'alcalde, Albert Girona, durant la sessió d'ahir. Amb el plantejament d'esta fórmula de competències davant del Tribunal Constitucional, els municipis s'oposen a una norma que vulnera directament els articles 137 i 140 de la Constitució sobre el principi democràtic en l'àmbit local, obligant-los a revisar l'actual estructura municipal i els servicis que es poden prestar d'acord amb l'àmbit possible d'actuació que delimita el nou marc competencial. Així mateix, s'enfronten a la dicotomia derivada de l'obligació de complir la Llei, sense deixar de mantindre els compromisos adquirits amb la ciutadania, tot això sense minva de la qualitat dels servicis que es presten pels ajuntaments.
Durant la sessió, nacionalistes i socialistes van compartir arguments per a rebutjar de ple la nova Llei de Règim Local, a l'explicar que vulnera les competències autonòmiques i municipals, obri una porta a la privatització dels servicis, suposa una pèrdua d'ocupació públic, a més d'atemptar contra les polítiques socials implementades en les entitats locals, que són “les úniques administracions que miren els ciutadans a la cara i als ulls i, per tant, les úniques que poden solucionar els seus problemes de forma efectiva”. Per la seua banda, des del PP es va defendre la reforma, “ja que busca un control més exhaustiu del dèficit excessiu, premia la bona gestió en aquelles localitats que estiguen sanejades i complisquen amb la Llei d'Estabilitat Pressupostària i evita la duplicitat de les competències”, encara que es va reconéixer que perjudicaria la qualitat dels servicis que es presten a Almussafes, “un ajuntament exemplar quant a la seua gestió”.
De fet, les conseqüències de l'aplicació d'esta Llei serien desastroses per als veïns i veïnes d'Almussafes, ja que a pesar de tindre censats entorn de 8.700 habitants, per davall del llindar dels 20.000, les polítiques i els servicis municipals que se li presten al ciutadà són comparables a localitats que li tripliquen en nombre de veïns, com a conseqüència del seu elevat pressupost. Però la nova normativa suprimix l'article 28 de la Llei de Bases i consegüentment desapareixen les anomenades competències impròpies, és a dir, aquelles no dotades d'una cobertura jurídica expressa que en el municipi s'han oferit des de la responsabilitat de donar un bon servici i de qualitat a la ciutadania.
Per això, en este moment, perillen el Centre Municipal de Formació de Persones Adultes, les polítiques i iniciatives actives d'Ocupació de l'Agència de Desenrotllament Local i el Pla Estratègic de Foment de l'Ocupació i els programes de Dona, Joventut, Tercera Edat i Temps Lliure. En el mateix sentit, el consistori municipal vol continuar sufragant els llibres de text i el transport escolar a l'institut, a més de mantindre les beques de menjador, de guarderia i d'idiomes, polítiques totes elles que han tingut implantació en l'ajuntament en la mesura que han sigut demandats pels veïns.