La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha defensat que el Pla d’agrupació de partits judicials per a l’especialització dels jutjats de violència sobre la dona suposarà pràcticament duplicar el nombre d’aquests òrgans judicials a la Comunitat Valenciana, que passarà dels 16 actuals a 29.
Així s’ha expressat en la Comissió de Justícia, Governació i Administració Local de les Corts, on ha comparegut aquest dilluns, a petició pròpia, per a explicar els detalls del pla elaborat pel seu departament en col·laboració amb la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que va ser aprovat pel Consell General del Poder Judicial el 13 de juny passat.
Bravo ha recordat que, “des de fa set anys”, la prioritat de la Conselleria de Justícia “ha sigut l’atenció i la protecció de les víctimes del delicte i, de manera molt especial, de les víctimes de la violència masclista”.
El projecte d’agrupació de jutjats de violència sobre la dona, que entrarà en vigor el pròxim 31 de desembre i es desenvoluparà durant els dos anys següents, preveu quasi augmentar el nombre d’òrgans judicials especialitzats en tota la Comunitat Valenciana dels 16 actuals a 29 en 2024.
La Comunitat Valenciana compta amb 16 jutjats de violència sobre la dona, 7 dels quals estan a les tres capitals i els 9 restants se situen a Elx, Benidorm, Orihuela, Dénia, Torrevieja, Gandia, Torrent, Paterna i Vila-real. “Per tant, ha dit la consellera, dels 36 partits judicials de les tres províncies, menys de la meitat disposen d’òrgans especialitzats”, cosa que suposa una discriminació “per al més d’un milió de dones” que “resideixen fora d’aquestes demarcacions territorials”.
Per a Bravo, aquestes dones “es veuen abocades a acudir a un jutjat mixt que ha d’assumir una àmplia diversitat de matèries, no només de l’ordre penal sinó també civil”. Tot això impedeix la dedicació exclusiva i especialitzada “en detriment de la prestació del bon servei públic al qual totes les víctimes de la violència de gènere tenen dret”.
La consellera ha explicat que el pla es durà a terme en tres fases. La primera, que entrarà en vigor el pròxim 31 de desembre, propiciarà la creació de cinc jutjats nous de violència sobre la dona. El primer serà el número 5 de València (que inclourà també Quart de Poblet). El número 3 d’Alacant assumirà també els casos del partit judicial de Sant Vicent del Raspeig.
Per la seua banda, el nou jutjat número 1 d’Alzira estendrà la seua jurisdicció als partits judicials veïns de Carlet i Xàtiva, mentre que el de Sueca farà el mateix amb Catarroja i el número 2 d’Elx coneixerà els casos que es produïsquen a Novelda.
D’altra banda, també es procedirà a l’agrupació de jutjats de violència sobre la dona dels partits judicials de Torrent i Picassent, així com els de Paterna i Moncada, i Benidorm i la Vila Joiosa.
D’aquesta manera, segons ha explicat Gabriela Bravo, “la Comunitat Valenciana serà l’autonomia que més jutjats de violència sobre la dona crearà d’Espanya, perquè dels 7 previstos per a tot el país, 5 se situaran en les nostres tres províncies”.
Per a la segona fase ‒que es desenvoluparà al llarg de 2023‒ es preveu la creació d’un nou jutjat exclusiu a Sagunt (junt amb Massamagrell), un altre a Elda (que assumirà la jurisdicció de Villena) i un tercer a Castelló.
A més, la consellera ha anunciat que se sol·licitarà al Ministeri de Justícia “la creació de quatre jutjats penals especialitzats en violència contra la dona, dos per a la província de València, un per a Alacant i un altre per a Castelló, perquè l’especialització també ha de comprendre la fase d’enjudiciament.
En la tercera fase –que es desplegarà al llarg de 2024‒ es durà a terme la creació de jutjats exclusius a Vinaròs, Llíria, Requena, Alcoi (que agruparà també Ibi) i Xàtiva, amb jurisdicció sobre Ontinyent.
El pla preveu, a més de l’augment del nombre d’òrgans judicials exclusius de violència contra la dona, l’increment de les plantilles orgàniques dels jutjats que es reagrupen, així com el de la fiscalia especialitzada i el dels instituts de medicina legal. També l’obertura de més unitats de valoració integral forense, de manera que cadascun dels jutjats especialitzats compte amb una, i la posada en marxa d’un servei de trasllat gratuït de les víctimes en coordinació amb els serveis assistencials i les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
Per a la consellera, “l’aposta per una justícia especialitzada en violència de gènere no suposa tancar jutjats ni suprimir serveis”. La Generalitat, segons Bravo, continua “apostant per la proximitat i per facilitar tots els recursos necessaris perquè la distància mai siga un obstacle perquè la víctima s’atrevisca a fer el pas i denunciar”.
“Aquest pla complementa les polítiques que aquest Consell va posar en marxa en 2015, cosa que ha situat la Comunitat Valenciana a l’avantguarda en la lluita contra el terrorisme masclista”, ha conclòs Gabriela Bravo.