Antella posa fi a l’homenatge del centenari del naixement del pintor Francisco Lozano

"Lozano va saber anar superant-se i crear una pintura personal; va creixer fins trobar una personalitat inconfusible amb una enorme densitat en la seva pinzellada"

Un recital de Poesia davant de la Casa de les Comportes de l'Assut, una taula rodona  sota  el  títol  "Lozano,  un  antellà  universal" i  la  inauguració  d'un  gran  mural pictòric obra d'una jove artista local, van posar el darrer cap de setmana el punt i final als  actes  programats  per  l'Ajuntament  d'Antella  per  homenatjar  el  pintor  i  acadèmic Francisco  Lozano  (Antella,  1912  -  València  2000) coincidint  amb el centenari  del  seu naixement.
Després de la visita col·lectiva el passat dimecres 19 de més d'un centenar de antellans/es a la mostra instal·lada al Centre del Carme que permet conèixer la vida i obra de l'il·lustre pintor antellà, els actes commemoratius van prosseguir divendres amb la inauguració d'un mural pictòric de grans dimensions realitzat per l'artista local Anna Noguera. "Antella és i ha estat bressol de grans artistes de la talla de Lozano, i volem que segueixi sent pedrera de joves talents als quals tenim l'obligació de donar suport", va dir l'alcalde  Gustavo Montagudo en l'acte de la inauguració del cartell obra d'Anna Noguera (Antella, 1987). Noguera és llicenciada en Belles Arts per la Facultat de SantCarles de València i en el nou cartell de benvinguda al municipi turístic  de Antella  ha plasmat,  amb  tècnica  mixta,  una  antiga  llegenda  sobre  l'origen  del  topònim  de  la població.
Lozano, un mestre de la pintura i de la paraula
Després del descobriment, va tenir lloc una taula rodona a la Casa Consistorial amb el títol "Lozano, un antellà universal", en què van estar presents dos néts del pintor Francisco  Lozano,  entre  d'altres  familiars. "A  més  d'un  mestre  de  la  pintura,  era  un autèntic mestre de la paraula", va dir el col·laborador periodístic L. Giménez del pintor que va ser nomenat Fill Predilecte d'Antella el 1965, en un saló d'actes ple de públic i on es van exhibir quadres i serigrafies que Lozano va donar en el seu dia al seu poble natal.
Per la seva banda, l'acadèmic de Belles Arts, professor d'Història i crític Bernat Montagud va dir de Lozano que va ser un pintor "original, reconegut i cotitzat", amb una enorme activitat expositiva i que va fer una gran aportació a la història de la pintura.
"Lozano va saber anar superant-se i crear una pintura personal; va creixer fins  trobar una personalitat inconfusible amb una enorme densitat en la seva pinzellada",  digué. Josep Esteve Adam, professor d'Arts Plàstiques i antic alumne de Lozano, va dir que  Lozano,  a  qui  sempre  es  va  referir  com  "el  mestre",  va  ser  una  persona  d'una humanitat  immensa  a  la  qual  admirava  profundament  tant  personal  com professionalment. "Recorde  una  visita  que  vaig  fer  a  l'estudi  del  mestre  a  Bétera  on sobre un cavallet hi havia un quadre sense signar. Em va dir que ell pintava sempre al camp, mai a l'estudi, i que si calia tornava al lloc amb el quadre acabat únicament per signar-lo ja que, em deia, la signatura és un grafisme més que exigeix el quadre, del qual forma part i, per tant ha d'estar integrada", va dir Adam.
Finalment, l'escriptor i secretari del Consell Valencià de Cultura Jesús Huguet, va dir de Lozano que era un "home amb un gran sentit d'humanitat". Huguet va recordar que Lozano va ser un dels membres de fundadors de l'Acadèmia de Cultura Valenciana l'elecció no va ser casualitat "ja que en aquests moments es buscava als valencians més importants  i  amb  major  calibre intel·lectual  i  moral".  "Va  ser  una  persona  seriosa  i responsable,  conciliadora  i,  al  mateix  temps,  amb  un  gran  sentit  de  l'humor,  com demostra la seva estreta relació amb el cineasta García Berlanga", va apuntar Huguet.  Llegir notícia completa en webantellense