Un recital de Poesia davant de la Casa de les Comportes de l'Assut, una taula rodona sota el títol "Lozano, un antellà universal" i la inauguració d'un gran mural pictòric obra d'una jove artista local, van posar el darrer cap de setmana el punt i final als actes programats per l'Ajuntament d'Antella per homenatjar el pintor i acadèmic Francisco Lozano (Antella, 1912 - València 2000) coincidint amb el centenari del seu naixement.
Després de la visita col·lectiva el passat dimecres 19 de més d'un centenar de antellans/es a la mostra instal·lada al Centre del Carme que permet conèixer la vida i obra de l'il·lustre pintor antellà, els actes commemoratius van prosseguir divendres amb la inauguració d'un mural pictòric de grans dimensions realitzat per l'artista local Anna Noguera. "Antella és i ha estat bressol de grans artistes de la talla de Lozano, i volem que segueixi sent pedrera de joves talents als quals tenim l'obligació de donar suport", va dir l'alcalde Gustavo Montagudo en l'acte de la inauguració del cartell obra d'Anna Noguera (Antella, 1987). Noguera és llicenciada en Belles Arts per la Facultat de SantCarles de València i en el nou cartell de benvinguda al municipi turístic de Antella ha plasmat, amb tècnica mixta, una antiga llegenda sobre l'origen del topònim de la població.
Lozano, un mestre de la pintura i de la paraula
Després del descobriment, va tenir lloc una taula rodona a la Casa Consistorial amb el títol "Lozano, un antellà universal", en què van estar presents dos néts del pintor Francisco Lozano, entre d'altres familiars. "A més d'un mestre de la pintura, era un autèntic mestre de la paraula", va dir el col·laborador periodístic L. Giménez del pintor que va ser nomenat Fill Predilecte d'Antella el 1965, en un saló d'actes ple de públic i on es van exhibir quadres i serigrafies que Lozano va donar en el seu dia al seu poble natal.
Per la seva banda, l'acadèmic de Belles Arts, professor d'Història i crític Bernat Montagud va dir de Lozano que va ser un pintor "original, reconegut i cotitzat", amb una enorme activitat expositiva i que va fer una gran aportació a la història de la pintura.
"Lozano va saber anar superant-se i crear una pintura personal; va creixer fins trobar una personalitat inconfusible amb una enorme densitat en la seva pinzellada", digué. Josep Esteve Adam, professor d'Arts Plàstiques i antic alumne de Lozano, va dir que Lozano, a qui sempre es va referir com "el mestre", va ser una persona d'una humanitat immensa a la qual admirava profundament tant personal com professionalment. "Recorde una visita que vaig fer a l'estudi del mestre a Bétera on sobre un cavallet hi havia un quadre sense signar. Em va dir que ell pintava sempre al camp, mai a l'estudi, i que si calia tornava al lloc amb el quadre acabat únicament per signar-lo ja que, em deia, la signatura és un grafisme més que exigeix el quadre, del qual forma part i, per tant ha d'estar integrada", va dir Adam.
Finalment, l'escriptor i secretari del Consell Valencià de Cultura Jesús Huguet, va dir de Lozano que era un "home amb un gran sentit d'humanitat". Huguet va recordar que Lozano va ser un dels membres de fundadors de l'Acadèmia de Cultura Valenciana l'elecció no va ser casualitat "ja que en aquests moments es buscava als valencians més importants i amb major calibre intel·lectual i moral". "Va ser una persona seriosa i responsable, conciliadora i, al mateix temps, amb un gran sentit de l'humor, com demostra la seva estreta relació amb el cineasta García Berlanga", va apuntar Huguet.
Llegir notícia completa en webantellense