En aquesta sessió plenària del mes de febrer es dona compte de la Sentència Judicial que l’any 2008 va donar la raó a l’agent urbanitzador del polígon de la Carretera d’Albalat, qui va sol·licitar la resolució del contracte per incompliment en paralitzar-se les obres del polígon per la presentació massiva de demandes judicials per les principals empreses d’aquest sector negant-se a pagar els costs de les obres.
Ara, darrere de concretar-se en un incident d’execució la indemnització que la UTE Carretera Albalat té dret a cobrar, la Sala de Justícia del TSJCV en sentència de 2011 -confirmada pel Tribunal Suprem- fixa el total a pagar per tots els conceptes en 1.160.000 euros, als que hem d’afegir els interessos legals des del passat 5 de juliol del 2003 el que eleva aquest concepte a 480.000 euros a afegir a la indemnització principal.
El Tribunal ordena, a més, que l’Ajuntament pague en dos mesos aquestes quantitats i sol·licita els noms del funcionari i autoritat responsable del dit pagament per a depurar responsabilitats en cas de no atendre a la dita obligació de pagament imposada.
Es tracta d’una herència de la gestió que el govern del PP ha dut a terme durant el seu mandat en aquests últims deu anys, que caldrà sumar a la del pagament de 2 milions d’euros corresponents al Parc Empresarial del Pla.
En el cas del al polígon de la Carretera d’Albalat, Elena Bastidas ha sigut incapaç, no sols de dur a terme l’execució de les obres previstes, sinó que a més la seua falta de diligència suposa el pagament de més de milió i mig d’euros a càrrec del pressupost municipal. Això sí, sense perjudici que l’Ajuntament puga intentar repercutir aquesta despesa als propietaris del polígon en el futur i a falta que es concreten algunes partides que han de descomptar-se a càrrec de l’empresa urbanitzadora.
Han sigut diverses les obres executades aquests últims anys a càrrec de fons públics en aquest polígon i havent assumit la gestió directa l’Ajuntament; des de Compromís per Alzira sol·licitem que es done un impuls definitiu a aquest projecte que s’allarga en el temps, compatibilitzant l’interés general de la ciutat de tenir un polígon acabat amb els interessos privats, facilitant el pagament de les quotes d’urbanització pendents i que ascendeixen a diversos milions d'euros.
També critiquem l’actitud bel·ligerant, judicialment parlant, que mantenen les grans empreses del sector i la seua total oposició a contribuir al cost que suposa completar les obres d’urbanització d’aquest polígon (enllumenat públic, clavegueram, voreres, servei aigua, millora de la carretera provincial…etc), atès que la seua execució també donarà una major valor econòmic a la dita zona.