Article d'opinió de Dimas Vázquez, regidor d'Agricultura de l'Ajuntament de Sueca
Lunes, 22 de octubre de 2012 | e6d.es
• La majoria de camps de producció de taronja l'estan aguantant els agricultors més majors, per no deixar perdre la terra
La lamentable situació del camp valencià, cada vegada és més complicada. Si tenim en compte el dantesc panorama que podem veure al nostre terme, amb infinitat de camps de taronja perduts, abandonats pels seus propietaris, perquè no trauen ni per les despeses ocasionades, i ja ni parlem de traure's un sou. A dia d'avui, la majoria de camps de
producció de taronja, l'estan aguantant els agricultors més majors, que per no deixar perdre la terra, segueixen utilitzant els seus diners i el seu temps, tot i que que les
administracions del nostre país, tant a nivell autonòmic com estatal els té abandonats. Per no esmentar també als Eurodiputats conservadors del PP, que no estan fent res a Europa per defensar els interessos del nostre camp.
La radiografia no pot ser més negativa, per al que en el seu moment va ser un dels motors de la nostra economia. I la nostra joventut sabent com de malament està el camp, i encara que molta d'ella estiga sense feina, no vol optar per un pou sense fons, i veuen sense cap futur, al que podria ser una sortida per la desocupació, com és l'agricultura.
Tot això, està fent que el nostre entorn estiga cada vegada més deteriorat. Els camps abandonats passen a ser un important motiu d'incendis i d'implantació de diferents plagues, de conflictes amb els veïns agrícoles que encara aguanten el seu camp en condicions i net. Amb aquest panorama s'estima que a finals d'any, a la nostra Comunitat s'hagin abandonat 200.000 hectàrees de cultius.
Mentrestant la nostra Generalitat només està pendent que el Govern Espanyol la torne a intervenir finacieramente per la seua nefasta gestió durant els 17 anys d'estar al capdavant del govern autonòmic. Mirant-se els uns als altres, per veure el grau d'imputació i en el cas de corrupció que poden estar. I la gestió i el governar, aparcats a la vorera. Només cal veure el que ens toca als pressupostos per al 2013. I a Madrid, al govern d'Espanya “ni esta ni se le espera”, som dependents de quan serà el rescat de la sra. Merkel i de les condicions que ens s'imposaran per tornar a omplir les butxaques d'aquesta banca temerària que “nos ha traido estos lodos”. I per a qué trucar la porta dels Eurodiputats Populars i Conservadors?. Si ara la seua principal preocupació és poder repetir a Brussel · les per al 2013. I si les taronges de fora del Mercat Comú Europeu entren a un preu més barat que les nostres, ens responen que "Europa vol menjar barat".
Més barates que les ven l'agricultor en el seu camp, és impossible. I després que les puga cobrar, i al preu que va pactar en el seu moment amb el comerç, i no a euro el caixò, al·ludint que encara li fan un favor collint-ho. És una indefensió total la que sufreix el llaurador.
Però no tot acaba aquí, a Sueca tenim també l'afegit que les subvencions agroambientals que perceben els arrossers, ja fa dues campanyes que no les cobren, i conforme està la caixa de la Generalitat, serà molt difícil cobrar en breu. Tot i que la Unió Europea té enviat ja el 75% de la subvenció, el nostre govern autonòmic no disposa de l'altre 25% per poder pagar als arrossers, ja que ho hauran gastat en pagar part dels “saraos” i malbarataments dels últims anys. I com a gos flac tot són puces, a la nostra Generalitat ha vingut una Comissió Europea Investigadora per veure el seguiment que estava fent la Conselleria de les mesures agroambientals, quedant perplexes en veure que no s'estava realitzant, i que aquest informe de la Comissió pot posar complicades les negociacions de la futura PAC (2014-2020), la qual contempla el sistema d'ajudes per al camp, els preus d'intervenció, i el control d'arròs procedent de tercers països.
Els arrosserss estan preocupats, perquè sense les ajudes que serveixen per compensar els preus a la baixa de la venda de l'arròs, serà molt complicat cobrir les despeses, fent en alguns casos inviable el seu cultiu. Tot això tindría uns efectes molt negatius per a la nostra economia i per l'entorn del Parc Natual de l'Albufera.
Amb aquest panorama, i amb el afegit de que els polítics del PP, tampoc han sol-licitat els “Plans de millora” per a l'agricultura valenciana, ja que la Conselleria també té que posar un percentatge, el nostre camp està a la UCI, i els nostres governants a tots els nivells, no estan movent un dit per posar oxigen, tot el contrari, quan el mouen és per desviar els diners del camp cap a altres llocs que no són l'agricultura , i on també estan en "Busca y Captura" per la demolidora y negativa gestió de la dreta a tots els nivells.
producció de taronja, l'estan aguantant els agricultors més majors, que per no deixar perdre la terra, segueixen utilitzant els seus diners i el seu temps, tot i que que les
administracions del nostre país, tant a nivell autonòmic com estatal els té abandonats. Per no esmentar també als Eurodiputats conservadors del PP, que no estan fent res a Europa per defensar els interessos del nostre camp.
La radiografia no pot ser més negativa, per al que en el seu moment va ser un dels motors de la nostra economia. I la nostra joventut sabent com de malament està el camp, i encara que molta d'ella estiga sense feina, no vol optar per un pou sense fons, i veuen sense cap futur, al que podria ser una sortida per la desocupació, com és l'agricultura.
Tot això, està fent que el nostre entorn estiga cada vegada més deteriorat. Els camps abandonats passen a ser un important motiu d'incendis i d'implantació de diferents plagues, de conflictes amb els veïns agrícoles que encara aguanten el seu camp en condicions i net. Amb aquest panorama s'estima que a finals d'any, a la nostra Comunitat s'hagin abandonat 200.000 hectàrees de cultius.
Mentrestant la nostra Generalitat només està pendent que el Govern Espanyol la torne a intervenir finacieramente per la seua nefasta gestió durant els 17 anys d'estar al capdavant del govern autonòmic. Mirant-se els uns als altres, per veure el grau d'imputació i en el cas de corrupció que poden estar. I la gestió i el governar, aparcats a la vorera. Només cal veure el que ens toca als pressupostos per al 2013. I a Madrid, al govern d'Espanya “ni esta ni se le espera”, som dependents de quan serà el rescat de la sra. Merkel i de les condicions que ens s'imposaran per tornar a omplir les butxaques d'aquesta banca temerària que “nos ha traido estos lodos”. I per a qué trucar la porta dels Eurodiputats Populars i Conservadors?. Si ara la seua principal preocupació és poder repetir a Brussel · les per al 2013. I si les taronges de fora del Mercat Comú Europeu entren a un preu més barat que les nostres, ens responen que "Europa vol menjar barat".
Més barates que les ven l'agricultor en el seu camp, és impossible. I després que les puga cobrar, i al preu que va pactar en el seu moment amb el comerç, i no a euro el caixò, al·ludint que encara li fan un favor collint-ho. És una indefensió total la que sufreix el llaurador.
Però no tot acaba aquí, a Sueca tenim també l'afegit que les subvencions agroambientals que perceben els arrossers, ja fa dues campanyes que no les cobren, i conforme està la caixa de la Generalitat, serà molt difícil cobrar en breu. Tot i que la Unió Europea té enviat ja el 75% de la subvenció, el nostre govern autonòmic no disposa de l'altre 25% per poder pagar als arrossers, ja que ho hauran gastat en pagar part dels “saraos” i malbarataments dels últims anys. I com a gos flac tot són puces, a la nostra Generalitat ha vingut una Comissió Europea Investigadora per veure el seguiment que estava fent la Conselleria de les mesures agroambientals, quedant perplexes en veure que no s'estava realitzant, i que aquest informe de la Comissió pot posar complicades les negociacions de la futura PAC (2014-2020), la qual contempla el sistema d'ajudes per al camp, els preus d'intervenció, i el control d'arròs procedent de tercers països.
Els arrosserss estan preocupats, perquè sense les ajudes que serveixen per compensar els preus a la baixa de la venda de l'arròs, serà molt complicat cobrir les despeses, fent en alguns casos inviable el seu cultiu. Tot això tindría uns efectes molt negatius per a la nostra economia i per l'entorn del Parc Natual de l'Albufera.
Amb aquest panorama, i amb el afegit de que els polítics del PP, tampoc han sol-licitat els “Plans de millora” per a l'agricultura valenciana, ja que la Conselleria també té que posar un percentatge, el nostre camp està a la UCI, i els nostres governants a tots els nivells, no estan movent un dit per posar oxigen, tot el contrari, quan el mouen és per desviar els diners del camp cap a altres llocs que no són l'agricultura , i on també estan en "Busca y Captura" per la demolidora y negativa gestió de la dreta a tots els nivells.
Dimas Vàzquez