Al maig del 1897, un cadàver esquarterat apareix al Bois de Boulogne de París. És així com es desencadena la investigació d’uns esfereïdors assassinats en sèrie que marcarà la carrera de l’inspector en cap de la Policia de Seguretat Olivier Bèziers i del prestigiós forense Auguste Locard.
Més de cent anys després, arriba a l’Institut de Medicina Legal un taüt de grans dimensions, descobert durant la remodelació del cementeri del Père-Lachaise. Sara Bongard, una jove antropòloga forense, no pot imaginar que es veurà implicada en els successos macabres que sacsejaren la societat parisenca a les acaballes del segle XIX.
Anna Moner barreja sensualitat, màgia i misteri per a bastir una novel•la gòtica, guanyadora del Premi de Narrativa Alfons el Magnànim. Amb interessants aspectes de la història de la ciència i de l’art en el rerefons, alternant els anys finals del segle XIX amb l’actualitat, aquest colpidor thriller endinsa el lector en una fosca investigació criminal.

Anna Moner
Anna Moner (Vila-real, 1967) és artista i escriptora. Llicenciada en Història de l’Art, ha publicat articles en revistes com Serra d’Or i Mètode, i en diversos catàlegs d’exposicions. Des de 2013, escriu habitualment una columna sobre art i cultura en el diari digital La Veu del País Valencià.
Ha obtingut en dues ocasions el Premi de Relats de Dones de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, amb La Venus i el lliri (2006) i Les finestres de l’ànima (2010). Així mateix és coautora de l’obra teatral La morta enamorada. Amb Les mans de la deixebla, la seua primera novel•la, va rebre el Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant 2010. En 2012, publica en el diari El País el relat La Casa de la Sirena, dins del cicle “Escriure el país” de la Universitat d’Alacant i, en 2014, L’obsessió de Balthazar Hurley, inclòs en la col•lecció “Paisatges de llegenda” de la Fundació Bromera.
Amb El retorn de l’Hongarès, ha guanyat el Premi Alfons el Magnànim de la Diputació de València 2014.

Edicions Bromera
._000390

 
Llegir totes les entrevistes