Capella de Ministrers publica Lucretia Borgia, entre la història, el mite i la llegenda, un disc-llibre basat en la música coetània de la filla del papa Alexandre VI que és un homenatge allunyat de clixés, prejudicis i rumors sobre la vida d'aquesta figura culta i refinada pertanyent a l'estirp dels Borja (Borgia en la seua transcripció italiana), una influent família valenciana en el Renaixement. Aquest treball discogràfic és el número 58 d'una formació de referència en la música antiga amb més de 30 anys de presència en el panorama internacional.
Carles Magraner, director de la formació, aborda en aquest treball la fascinació de les corts renaixentistes italianes i l'esdevenir de Lucrecia Borja (1480-1519) en el seu context històric i l'any en el qual es commemora el 500 aniversari de la seua mort. El disc inclou 21 temes en 7 blocs que fan un recorregut que comença amb el seu naixement en Subiaco (Roma), els casaments amb Giovanni Sforza, Alfonso de Este i Alfons d'Aragó, les relacions amb Pietro Bembo, Isabella i la cort de Ferrara i músics com Bartolomeo Tromboncino o Joan Ambrosio Dalza i acaba amb el seu refugi en la devoció al final de la seua vida i la seua defunció amb només 39 anys.
Capella de Ministers ha comptat per a aquest repertori amb prestigiosos músics i intèrprets com Èlia Casanova (soprano), Hugo Bolívar (contratenor), Jorge Morata (tenor), Pablo Acosta (baríton), Carles Magraner (vihuela d'arc), David Antich (flautes), Sara Águeda (arpa), Robert Cases (guitarra renaixentista i viola) i Pau Ballester (percussions).

Acurada formació
La recreació de l'entorn musical de Lucrecia segons Maricarmen Gómez Muntané (Universitat Autònoma de Barcelona), “obliga a referir-se als tres cercles en els quals va transcórrer la seua vida: Roma i la seua cort papal, Pésaro –després de contraure matrimoni amb Giovanni Sforza en 1493– i la cort ducal de Ferrara després de les seues terceres noces amb Alfonso de Este en 1502, una vegada vídua d'Alfons d'Aragó, príncep de Salern”.
Lucrecia va tindre una acurada formació i educació i la seua afició pel ball jalona tota la seua biografia. Gómez Muntané afirma que “va aprendre a cantar, a tocar el llaüt i segurament el clavicordi, per l'adquisició que va fer en Ferrara d'un d'aqueixos instruments a través del famós orguener Lorenzo da Pavia”.
La seua labor de mecenatge és coneguda, “entre 1505 i 1508 van estar al servei seu tres sonadors de llaüt, Bartolomeo Tromboncino, Dionisio da Mantova i Niccolò, i un altre de flauta i tamborí que alhora era el seu mestre de dansa, Ricciardetto Tamborino. A part donava ocupació a dos cantants, Paolo Poccino i Dalida de' Putti”. El disc inclou dues obres de Tromboncino, “el més excel·lent de tots aquests músics” i cèlebre compositor de frottola (cançó seglar en llengua italiana per excel·lència, precedent del madrigal), i una de Niccolò que va escriure peces notables d'aquest gènere.
Magraner ha volgut amb aquest treball, que engrosseix la seua discografia entorn del repertori vinculat als Borja (Mai va ser pena major, Plaser i Gasajo i Borgia), “fer una reivindicació de Lucrecia i de la dona, un mite renaixentista, des de la música que va interpretar, va escoltar i va promoure amb sensibilitat, així com posar en valor a una dona culta i amant de l'art però maltractada per la història”. El violagambista i musicòleg considera que “estem davant una persona fascinant utilitzada pel poder que ha sigut abordada profusament per la literatura, cinema, sèries de televisió i música com l'òpera Lucrezia Borgia de Donizetti a partir de l'obra de Víctor Hugo”.

Llegenda negra
Rodrigo de Borja, nebot del papa Calixt III (Alfons de Borja) i pare de Lucrecia, va ser nomenat cardenal i vicecanceller de l'església amb 25 anys i en 1492 papa Alexandre VI amb 60 anys. Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg i sociòleg, assegura que va posar en marxa un projecte familiar i una acció política “en el qual els casaments dels fills serien la peça central. I ací comença la gran aventura, la gran història, i la llegenda” trufada d'amants, assassinats, ànsia de poder i una “complicada política matrimonial” que va començar amb un casament estratègic de Lucrecia que va establir l'aliança amb els ducs Sforza de Milà.
Mira, autor del llibre Borja Papa i l'assaig Els Borja: família i mite, exposa en el llibret del disc de Capella de Ministrers que Lucrecia, “instrument de la política paterna, va passar a formar part de la llegenda negra com a encarnació de la perversitat femenina de la Roma del Renaixement. No ho mereixia.”
Capella de Ministrers ha actuat en prestigiosos auditoris nacionals i internacionals i treballat en la recuperació d'un llegat musical que ha rescatat i difós en 1.500 concerts, un llegat que ha recollit en 58 discos propis i en diverses participacions, recopilatoris i cds promocionals. En aquesta labor ha abordat, amb un gran treball musicològic, la música de la corona de Castella i d'Aragó, àrab-andalusí, sefardita, cristiana, de l'Espanya virregnal del Nou Món, el Misteri d’Elx, els Borja, medieval, renaixentista, el Segle d'Or, barroca, del Mediterrani, sarsuela...

Ajuntament d'Almussafes

 

._000500VD