En aquestes estan el nostres empresaris: Pidolant. Demanant, per l’amor de Deu, un punt de connexió elèctrica per a les seues indústries.
Ara i, abans de posar la primera cullerada en tenim la mosca al plat... Una coneguda empresa de “Packaging” que havia anunciat la seua implantació al polígon del Pla ha vist bloquejat el seu projecte perqué els 10 Mw/h de consum elèctric resulten excessius per a les actuals línies de distribució amb les que conta el Pla. Massa per a la carabassa. I així la distribuïdora li ha dit –paraula del Senyor— a l’empresa que si en vol, de llum, que li faça una línia nova des de la subestació de Benicull i que ells, en acabant, li la cobraran a preu de mercat, es a dir: a preu d’or. Heu sentit pedres? Doncs això és que pedrega.
Ara Bastidas déu d’anar fent-se cabòries “Mi gozo en un pozo” i els del “investment grup” el mateix “It’s gone down drain!” total, que amb un pam de nassos... no hi ha prou foc per a tan gran cassola. Les indústries de “Packaging” són grans consumidores energètiques i per a la seua supervivència i competitivitat necessiten de produir-se la seua pròpia llum. Sense aquesta premissa resulta inviable, d’entrada , iniciar l’activitat.
ACOGEN és l’Associació que aglutina els cogeneradors d’Espanya i segons la qual aquestes són les dades dels seus associats:
Potència instal·lada conjunta de 6.110Mw/h
900 instal·lacions de generació distribuïda.
Manteniment de 1,4 milions de llocs de treball
Generació de 33.700Gw/h produïts en 2011
Cobertura del 12% de la demanda elèctrica del país.
Amb la qual cosa el associats d’ACOGEN necessiten d’un marc legal que propicie l’estabilitat de les seues inversions per a continuar  mantenint la competitivitat en les instal·lacions fabrils dels 13 sectors que n’aglutina i que suposen el 40% del PIB industrial. Un marc legal –dic—i no --passeu-me l’expressió--  “el cony de la Bernarda”  que obligue la iniciativa privada a anar pidolant i demanant, per l’amor de Deu, un endoll on connectar les seus fàbriques i que no se socarre el primer dia.
Fins on pensem enfonsar-nos? Sembla que per tal de mantenir una colla de vividors que han canviat l’escó de diputats pel selló de consellers de l’oligopoli, ens hem de quedar asseguts assistint a la defenestració del nostre entramat industrial via la vergonyat aprovació de l’Ordre  IET1045/2014 i que suposa una mà al coll d’aquells que s’esforcen per reindustrialitzar aquest paisatge després del saqueig i que elimina tot d’una la lliure competència en el sector de la generació d’energia elèctrica fent inviable qualsevol intent de retallar cota de mercat al grup de la casta energètica.
Podem treure’ls fora? Podem?