Carcaixent aposta per la tradició en la Cavalcada dels Reis Mags

El grup de balls les Folies interpretarà balls i cançons que formen part de la historia de la localitat

Com ja és tradicional en esta localitat de la Ribera Alta, l’Ajuntament de Carcaixent torna a organitzar la tradicional Cavalcada dels Reis Mags, una iniciativa en la qual es pretén divertir als més menuts i mantindre eixa il·lusió de tots els xiquets i xiquetes que esperen que els Reis de l’Orient apleguen puntuals per fer realitat els seus somnis.
Però enguany, en col·laboració amb el grup de Balls Populars Les Folies de Carcaixent, la regidoria de Festes ha volgut fer un pas avant i acostar a tots els seus ciutadans algunes tradicions oblidades. Així, a ritme de jota de nadal, el grup de balls les Folies mostrarà una part de la història de la localitat que és desconeguda per a molts ciutadans.
Es tracta ara de rescatar esta vella tradició carcaixentina i tornar-la al carrer, ja que la nostra ciutat va conservar fins fa relativament poc de temps esta tradició d'origen medieval europeu. Per aixó es preten que, a partir d'ara, encapçale la Cavalcada de Reis de la ciutat i que, a ritme de la jota de nadal i altres balls de la ciutat, desfile també el Rei Pàixaro o dels Fadrins.
La Cavalcada dels Reis Mags és una cita ja ineludible en Carcaixent i des de fa anys es fa possible gràcias a l’ajuda del personal de la Brigada d'Obres i Serveis Municipals, així com la col·laboració dels membres de l'Escola Taller, que son els encarregats de realitzar totes les carrosses. A més, esta cita amb els reis compta amb la participació de la Banda Juvenil de la localitat, així com de la Junta local Fallera.

Tradició arrelada a Carcaixent
Segons el cronista Fogués, les festes més importants de l'antic Carcaixent eren les organitzades en el mes d'octubre per tal d'honorar la Mare de Déu d'Aigües Vives i les festes del naixement del seu fill, en Nadal.
Des del dia dels Innocents fins al dia de Reis, eixien al carrer dues comparses, una de fadrines i altra de fadrins o Rei Pàixaro. Amb la mateixa finalitat que els Asguirlandos (la recaptació de queviures) aquetes colles, ja sense caràcter religiós, rondaven la població fent malifetes i disbarats.
Segons explica Fogués, la colla del Rei Pàixaro celebrava una tradició molt antiga (prohibida ja a la Seu de València el segle XV).
“No es menos digna de memoria otra comparsa formada por hombres, de los que uno era llevado sobre una pollina, tocada la cabeza con una corona y una sábana sobre los hombros, a manera de manto. De esta forma recorrían las calles con gran sigilo, y así que llegaban a una casa que habian designado, tocaban a la puerta; retirábanse todos menos uno, quien, así que notaba que abrían el postigo, introducía una gruesa tranca en la obertura para que no pudieran cerrarlo, acudían en esto los restantes y, dando fuerte empujón, abrían las puertas para penetrar con gran algazara en la casa con la pollina delante.
A ello seguíase el canto y el baile, que era acompañado también de instrumentos. La música era la misma que la del Asguirlando, pero la letra era la siguiente:

Tres reyes afables
buscan al Señor,
tuvieron notísia
que en Betlem nasió
fueron a adorarle
con gran asplendor
y grandes presentes
dieron con amor.

Les festes de folls o bojos, que es celebraven des del dia 28 de desembre, eren la digna culminació de les festes nadalenques en el seu aspecte carnavalesc o d'inversió social. Sembla que continuen les llibertats de desembre o les festes saturnals romanes, que es van estendre per tota Europa durant d'Edat Mitjana, junt el costum generalitzat de gastar bromes aquests dies.
Els bisbetons, entremesos i altres peces de teatre popular, cançonetes bròfegues de nadal, las prosas, albades de la nit de nadal, ajuntaments de farsa... omplin i es prolonguen durant les celebracions de Reis, Sant Antoni, Sant Blai, Santa Àgata... fins a Carnestoltes.
La variant festiva més antiga és la coneguda com a Rei Pàixaro, Moxo, de Fadrins, Moro...etc, que ve a ser una espècie de Rey de Burlas que durant aquests dies manava del poble, presidia oficis religiosos i proporcionava diversió a grans i menuts. A les nostres terres se documenta a Culla, la Mata de Morella, Vila-real, Elx, València i Carcaixent, on s'hi documenta la seua existència encara en 1930.
L’Ajuntament de Carcaixent agraeix la col·laboració de tots els participants i convida a tots els veïns, especialment als xiquets i xiquetes, a vore la Cavalcada de Reis i escoltar el seu parlament des del balcó de l’Ajuntament.
La cavalcada de Reis de Carcaixent eixirà el dissabte, a les 19 hores, des de l’Avinguda Apotecari Bodí, passant pel carrer Gandia, la Avinguda Vidal Canet, el carrer Alacant i cap a la zona centre, fins el carrer Julià Ribera.