L’Ajuntament de Carcaixent ha iniciat els expedients per a reconèixer al cantant Paco Muñoz i al jurista José María Boquera com fill adoptiu i fill predilecte respectivament del municipi. Està previst que la proposta es formalitze en el ple ordinari del mes de novembre que se celebrarà el proper dimecres 24.
El Reglament Municipal per a la concessió d’honors i distincions preveu la possibilitat de concedir reconeixements a persones o entitats en atenció a les meritacions, circumstàncies singulars o qualitats que puguen concórrer en eixes persones o entitats.
Paco Muñoz (València, 1939), és intèrpret, compositor de cançons, escriptor i activista cultural que sempre ha tingut una vinculació molt estreta amb la comarca de la Ribera i amb Carcaixent en especial, on va viure de xicotet. Sempre ha mostrat un ferm compromís amb la cultura i les tradicions valencianes i les seues cançons han sigut la banda sonora de diverses generacions.
José Maria Boquera Oliver (Carcaixent, 1929), té una notable trajectòria en el món jurídic i acadèmic, sent a més col·laborador actiu en projectes locals de tota índole educativa, social i d’assessorament jurídic. És professor Honorari de la Universitat de Mendoza (Argentina) i Emèrit de la Universitat de València i Corresponent de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
Paco Salom, alcalde de Carcaixent, ha explicat que ja ha traslladat tant a Muñoz com a Boquera l’inici del procediment, “considerem que estem davant de trajectòries brillants on cadascú en el seu camp ha destacat a diferents nivells però amb una cosa en comú, l’estima per Carcaixent, per la seua gent i per la voluntat de contribuir amb la vida social, cultural i política del nostre poble des de l’atruisme, i això és el que volem reconèxer-los de forma pública i oficial”. L’alcalde ha explicat que, formalitzat el procediment en el ple se se celebrarà un acte públic per lliurar-los el títol i rebre el reconeixement de tota la ciutadania.

Paco Muñoz i Ortiz
Paco Muñoz és un cantant valencià de vocació tardana, que va començar a cantar animat per Ovidi Montllor i és molt popular per la seua especial dedicació a la cançó infantil. Nascut a València el 5 de gener de 1939, Francesc Muñoz i Martínez sempre ha estat molt relacionat amb la comarca de la Ribera i amb Carcaixent en concret. De xiquet, va viure a Carcaixent ja que son tio, Francisco Martínez Ortiz, era rector parroquial i va estudiar l’educació primària en la ciutat. Encara conserva moltes amistats d’esta època.
Riberenc d’adopció, viu a Real (Ribera Alta) des de fa molts anys. Va començar estudis de seminarista influït pel tio rector de Carcaixent; primerament estigué de diacà a Bocairent i, en acabant, a Montserrat, pobles amb els quals guarda encara molta relació; en faltar sa mare va deixar el sacerdoci i, alhora que treballava de mecànic de cotxes, va estar donant classes de religió i d'història de la música als Escolapis de València.
L'any 1975 va començar a actuar en les associacions veïnals de València, on tocava cançons d'Aute, Llach o Serrat acompanyat d'una guitarra; la seua presentació oficial tingué lloc al Teatre Micalet el 4 de novembre de 1976. El seu primer disc, La llibertat la picaren, aparegué a l'any següent amb un pròleg de Toni Mestre, co-autor de la lletra de la cançó Què vos passa, valencians?
L'any 1984 va debutar davant el públic infantil d'un festival de teatre als Jardins de Vivers de València, fet que li va donar l'oportunitat de convertir-se en l'únic cantant valencià dedicat quasi exclusivament a la cançó infantil. La seua producció infantil, elogiada per Joan Fuster, comprèn una desena d’àlbums amb el títol genèric de Paco Muñoz canta per als xiquets recopilats més tard en tres compactes i, en acabant, un últim àlbum amb noves cançons publicat l'any 2008.
Ha actuat en nombroses edicions de les Trobades d’Escoles en Valencià. I ha tingut nombrosos reconeixements. Entre d’altres,l 'any 2001 va rebre un homenatge a Quart de Poblet de les Trobades d'Escoles en Valencià i el premi Ovidi Montllor atorgat pel Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia. L'any 2006, l'ajuntament de Montserrat li dedicà un carrer al costat dels d'Ovidi i Josep Renau. L'any 2006 declarà que deixaria els escenaris amb l'edició de La meua terra, presentat el 15 de setembre a Montserrat, però que continuaria cantant per al públic infantil, a l'any següent va rebre el Micalet d'Honor a València i el premi de la Fundació Sant Jordi d'Escoles valencians al monestir de Santa Maria de la Valldigna. També el 2008 la medalla d’or de la vila de Bocairent.
L’Institut de Carcaixent li va concedir el primer «Guardó Arabista Ribera» per tota la seua trajectòria. L’acte va tindre lloc el 15 de maig de 2009 en el mateix institut; pel matí, l’entrega del guardó va comptar amb la presència de tota la comunitat educativa de Carcaixent, de representants institucionals i un gran nombre d’amistats personals.
El 2018 anuncià una gira de concerts per les tres províncies per acomiadar-se dels escenaris de forma definitiva amb l’espectacle Amics Poetes. Dins d’aquesta gira va actuar el 18 de febrer en Carcaixent, en el Teatre Don Enrique, en un acte organitzat per la Regidoria de Cultura, on se li va retre un homenatge. Entre els premis concedits en aquesta última època, cal destacar la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana l’any 2018. Per tots els mèrits exposats, la seua trajectòria artística i activisme cultural i per la seua relació amb Carcaixent, considere que el cantant Paco Muñoz és mereixedor d’un reconeixement institucional com a fill adoptiu

Jose Maria Boquera Oliver
José María Boquera Oliver, carcaixentí il·lustre, és un important jurista, professor universitari i catedràtic de Dret Administratiu amb una llarga i reconeguda trajectòria professional.
Ha estat sempre molt vinculat a Carcaixent i ha sigut un col·laborador actiu en molts projectes locals, de tipus esducatiu d’assessorament jurídic en l’Associació de Damnificats de la Pantanada de Tous i un llarg etcètera. En els últims anys participava com a membre del Patronat de l’entitat benèfica Fundación Asilo de Nuestra Señora de los Desamparados de Carcaixent.
En el món professional del Dret és una autoritat molt reconeguda, on ha sigut catedràtic de Dret Administratiu i ha ocupat importants càrrecs universitaris, com de degà de la Facultat de Dret de la Universitat de València, i en altres organismes jurídics. També va tindre responsabilitats en el Port de València i en comissions de la Unesco.
Boquera naix a Carcaixent el 10 de juny de 1929. Fill de Vicente Boquera Serra i Josefa Oliver Vernich. Es germà del magistrat Vicente Boquera Oliver (1931-1996) que va estar nomenat Fill Predilecte a títol pòstum el 31 de gener de 1997.
Llicenciat en Dret per la Universitat de València. Doctor en Dret (en 1955, quan va obtindre el Premi Extraordinari de Doctorat) i també en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials (1963) per la Universitat Complutense de Madrid. Nomenat catedràtic de Dret Administratiu des de 1967, va estar destinat en la Universitat de Valladolid, on fou vicerector ( 1975-1977).
En la Universitat de València va ser degà de la Facultat de Dret (1979-1980). També va ser secretari adjunt de la Comisión Española de Cooperación con la UNESCO (1965-1967). Membre del Gabinete de Estudios Jurídicos del Instituto de Estudios Agrosociales (1962-1970) i president del Port Autònom de València (1980-1984). En el món cultural, va ser nomenat acadèmic de la Real Academia de Cultura Valenciana des de 1987.
Escriptor especialista en dret. En quant a la seua extensa bibliografia, ha publicat nombrosos articles en revistes jurídiques i en obres col·lectives de dret. Ha estat en el consell de redacció de la Revista de Administración Pública y director de la Revista de Estudios de la Vida Local. Les seues obres principals són La selección de contratistas (1963), Derecho administrativo y socialización (1965), Poder administrativo y contrato (1970), Estudios sobre el acto administrativo ( 1982, 7ª edició en 1993) i en especial Derecho Administrativo (1972. 10ª edició en 1996).
La seua trajectòria ha sigut reconeguda en diverses ocasions. Va obtindre el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de València, i el Premi Especial de la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials (1963) de la Universitat Complutense. Va ser professor honorari de la Universitat de Mendoza (Argentina), professor emèrit de la Universitat de València i professor del Internacionale Institut für Kommunalvvissenschaften i de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación.
Fou distingit amb la Medalla d’Or del Port Autònom de València, en 1984.
A nivel local, l’Ajuntament de Carcaixent va rotular amb el seu nom el col·legi públic del barri dels Quatre Camins.
En els últims anys ha sigut un actiu membre del Patronat de l’entitat benèfica Fundación Asilo de Nuestra Señora de los Desamparados de Carcaixent, col·laborant en les tasques de govern i d’assessorament jurídic. Enguany ha finalitzat la seua col·laboració i en agraïment, el mes de setembre passat se li va retre un homenatge per part de l’entitat ja centenària fundada per Amàlia Bosarte. En la reunió de la Junta de Patrons es va decidir demanar a l’ajuntament el reconeixement del títol de fill predilecte per a José María Boquera.