El mes de juliol de 2023, Carlos Mazón aconseguia el càrrec de Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana gràcies al pacte amb el partit ultradretà, Vox. Des d'aleshores, el govern valencià ha aprovat diferents lleis marcades per l'arraconament sistemàtic de la llengua. Dues d'aquestes lleis són la d'educació i la d'À Punt, on el valencià perd pes i prestigi respecte del castellà. Darrerament, el Pla Simplifica també busca marginar la llengua pròpia del País Valencià, a més d'ignorar el valencià a les xarxes oficials de la Generalitat i atacar-lo directament en declaracions institucionals. Davant tot això, Plataforma per la Llengua ha esdevingut mur de defensa del valencià, participant i liderant a mobilitzacions a favor de la llengua a tot arreu del País Valencià.
Així doncs, la llei educativa impulsada pel govern de la Generalitat, busca exterminar el valencià.  Aquesta proposició, aprovada amb els vots de PP i Vox, crea dos sistemes: un per a la zona valencianoparlant i un per a la zona castellanoparlant. No garanteix que tot l'alumnat puga conéixer les dues llengües oficials, a diferència del model de les línies en valencià, amb 40 anys d'experiència i èxit. El model que defensa Plataforma per la Llengua permet la plena integració en la societat valenciana i garanteix la competència plena en castellà i valencià, així com l'aprenentatge d'una llengua estrangera. En definitiva, garanteix la igualtat d'oportunitats acadèmiques i laborals a tots els territoris del domini lingüístic.
Tal és la qüestionable justificació pedagògica d'aquesta llei que, fins i tot, el Conseller Rovira va reconèixer que l'havien "enganxat" quan la tertuliana i periodista d'À Punt, Noa de la Torre, li va plantejar si en les assignatures no lingüístiques vehiculades en anglès també es podrà triar entre castellà o valencià, o s'haurà de fer l'examen en anglès.  
Per la seua part, la llei per a la corporació audiovisual del País Valencià, promoguda per PP i Vox, busca arraconar el valencià en un ecosistema mediàtic que ja de per si el margina. D'aquesta manera, la proposta de l'executiu presidit per Mazón obri la porta a la inclusió de contingut en castellà i vulnera la missió de promoció del valencià que fins ara ha tingut la televisió pública. Llavors, cal assenyalar que es tracta d'una nova vulneració de l'Estatut d'autonomia, en tant que els poders públics estan obligats legalment a atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. El text també vulneraria la legislació internacional, en concret de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), que estableix clarament l'obligació de garantir canals de ràdio i televisió en les llengües regionals. 
D'altra banda, el Pla de Simplificació Administrativa és l'atac més recent contra el valencià, ja que li resta pes en suprimir-hi l'obligació de l'administració d'iniciar les comunicacions en valencià i redueix d'un C1 a un B1 el requisit mínim del personal.

Un any de censura al valencià
Des de la seua arribada a la Generalitat, el govern de Carlos Mazón ha discriminant sistemàticament el valencià. Entre altres coses, ha vetat revistes a biblioteques pel fet d'estar escrites en valencià, ha anul·lat actes amb autors que escriuen en valencià, ha eliminat la llengua de campanyes municipals i l'està fent desaparéixer de concerts, teatres, esdeveniments i mitjans públics. A més, ha intentat desvirtuar el model lingüístic, àmpliament acceptat, atacant l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i suprimint l'oficina de drets lingüístics. 

El valencià, esborrat de les xarxes socials
El Consell de la Generalitat Valencia incompleix absolutament el vigent Decret 61/2017 del 12 de maig, i en concret l'article 19, sobre «Internet, intranet i xarxes socials», que determina el següent: «Els continguts de titularitat de l'Administració de la Generalitat en internet, intranet i xarxes socials s'hauran de poder consultar almenys en valencià i en castellà, per aquest ordre; i si el mitjà ho permet, en una altra llengua de comunicació internacional. En qualsevol cas, la pàgina d'inici de la web serà en valencià. Si la xarxa social només permet l'ús d'una llengua, els continguts es redactaran o emetran en valencià».
Plataforma per la Llengua assenyala que hi ha hagut un canvi al castellà de la denominació dels perfils comunicatius d'algunes conselleries, un acte que va contra l'esperit i la lletra de l'Estatut i de la normativa legal vigent. El fet es pot comprovar a la pàgina de Facebook de la Conselleria d'Agricultura, Ganadería y Pesca, en la de la Conselleria de Servicios Sociales, Igualdad y Vivienda, al perfil a X de Justicia e Interior, i als perfils a X i Facebook de la Conselleria d'Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital.
A més, s'ha produït un canvi quasi exclusivament cap al castellà a la comunicació per part de la majoria de conselleries de la Generalitat Valenciana, un acte que va contra l'objectiu de l'Estatut i de la normativa legal vigent. Les Conselleries de Justícia, Hisenda, Serveis Socials i Innovació són les quatre on la comunicació pròpia en valencià és quasi inexistent. 
Per exemple, hi ha hagut canvis en negatiu molt importants en la Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública. Des de juliol del 2023, el seu perfil a X i la seua pàgina de Facebook han passat a ser monolingües en castellà. En el període de juny al 15 de juliol del 2024, la pàgina de Facebook d'aquesta Conselleria ha publicat 23 missatges propis en castellà i cap en valencià, i ha redifós cinc missatges en castellà del Centre de Seguretat TIC. Els pocs missatges en valencià publicats a Facebook són redifusions d'administracions externes a la mateixa conselleria.
Per la seua banda, els missatges propis dels perfils de la Conselleria de Justícia a X i a Facebook són exclusivament en castellà. Per exemple, en el període de juny al 15 de juliol del 2024, la pàgina de Facebook d'aquesta Conselleria ha difós 30 missatges en castellà i només ha publicat un missatge en valencià, el 18 de juny. A la xarxa X, només en la primera quinzena de juliol de l'any actual, s'han publicat 32 missatges propis en castellà i cap missatge en valencià.
Tanmateix, cal dir que hi ha hagut algun canvi positiu, però modest. La Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme al juliol i agost del 2023 només va publicar a X un missatge propi en valencià. De setembre del 2013 a juliol del 2024, els missatges propis del perfil de la Conselleria d'Innovació s'han difós de forma bilingüe, primer en castellà, i després traduïts al valencià. 
També les conselleries que havien estat en mans de l'extrema dreta antivalenciana han tingut una evolució. La d'Agricultura, Ramaderia i Pesca fa servir la denominació oficial en castellà, un fet contrari a la normativa vigent. Des del 25 d'agost la d'Agricultura va comunicar únicament en castellà, i quan abans havia emprat el valencià ho havia fet amb faltes d'ortografia i sense respectar la normativa oficial de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Mesos després, tant la Conselleria d'Agricultura com la de Cultura van passar a comunicar en xarxes socials de forma bilingüe, amb missatges primer redactats en castellà i després traduïts al valencià. Com a anècdota, al perfil de Cultura, en l'època en què encara n'era el titular l'extorero Vicente Barrera, van fer servir la paraula inexistent en valencià «novellades» en la convocatòria d'un concurs taurí. El terme castellà «novillo» es diu en valencià «jònec». Per tant el concurs s'hauria d'haver anomenat «jonegades».
Amb tot, Plataforma per la Llengua ha estat una de les principals entitats a l'hora de defensar el valencià. A més de l'activitat diària de denúncia front als atacs contra els drets lingüístics dels valencianoparlants, ha encapçalat les mobilitzacions a l'educació valenciana sota el lema "La llengua no es toca!" i ha iniciat converses amb els grups del Congrés per aconseguir 50 vots que permeten dur la llei educativa al Tribunal Constitucional. També ha presentat al·legacions a les diverses lleis, a més de col·laborar amb els partits de l'oposició per protegir el valencià a tot arreu. Un fet destacable és haver assolit més de mig miler de signatures a favor del topònim únic en valencià de Castelló de la Plana, que el PP i Vox volen castellanitzar fent cas omís als informes lingüístics i històrics, que són vinculants.