Divendres passat, 13 de desembre, es va celebrar al saló de plens de l'Ajuntament d'Alberic, l'acte commemoratiu del 30é aniversari de la promulgació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Este acte també era l'últim acte de la 28 Trobada de Centres de la Ribera, que se celebrà el 21 d'abril de 2013. L'acte va estar moderat per la regidora de cultura d'Alberic, Dolors Palomares, la qual també va fer les oportunes presentacions i es va reafirmar en el seu suport a la normalització del valencià, tot i recordant els motius que hi hagué per organitzar la Trobada de la Ribera a la població. Va comptar amb la participació de Josep Lluís Doménech, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, natural i cronista oficial d'Alberic, el qual va explicar als assistents la importància de la presència viva del valencià als mitjans de comunicació i va eixir en defensa de la refundació de la Radiotelevisió Valenciana, un mitjà fonamental per al redreçament del país i per a la cohesió de la societat valenciana, que ha desaparegut de les nostres pantalles i dels nostres dials per la mala gestió, el desinterés per la nostra llengua i les ànsies de privatització del govern valencià. Així mateix, durant la seua intervenció, Josep Lluís Doménech va explicar que el camí recorregut durant 30 anys per l'ensenyament en valencià s'havia d'agrair a una llei, la LUEV, ben feta, que per si mateixa havia anat dissipant les susceptibilitats que van aparéixer als primers moments de l'aplicació dels programes d'ensenyament en valencià. No oblidar tampoc el paper imprescindible que va fer el professorat, encoratjats pel suport de les AMPA i els col·lectius de docents, com ara els moviments de renovació pedagògica i les coordinadores de centres. Va afirmar també que es tractava d'una llei molt fonamentada en estudis i experiències d'ensenyaments bilingües, una llei que quan va ser votada pels partits polítics amb representació a les corts valencianes, no va obtenir cap vot en contra, sols l'abstenció d'Alianza Popular, l'anterior denominació del Partit Popular.
Josep Lluís Doménech va assegurar que RTVV fou filla natural de la LUEV, ja que sols un any després de la seua publicació, el 1984, sense esperar la consolidació dels programes d'ensenyament proposats, es publicava la llei de creació de Radiotelevisió valenciana, normativa que faria possible que els valencians i les valencianes tingueren una ràdio i una televisió pròpies, en què el valencià fóra, com a l'ensenyament, una llengua vehicular, esta vegada en un format auodivisual. Després de la intervenció de Josep Lluís Doménech, Joan Cortés, president de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, va procedir a presentar la revista commemorativa, en versió digital, que s'havia publicat amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Alberic, el qual n'havia imprés un centenar d'exemplars en paper per repartir-los entre els assistents a l'acte. Joan Cortés va exposar que l'objectiu de la publicació de la revista digital era fer memòria històrica, posar veu a aquelles persones que fa 30 anys estigueren en primera línia durant els primers cursos en què s'implantà el programa d'ensenyament en valencià a la Ribera. Estes persones havien estat escollides per la seua condició de mestres, mares i pares d'alumnes, directors o directores, membres de col·lectius docents, responsables de política lingüística o de formació a l'administració educativa, alumnes, activistes culturals, etc. Es pretenia que les seues impressions i opinions, 30 anys després, ens proporcionen les claus necessàries per interpretar aquella època, una època plena d'esperances polítiques, però al mateix temps convulsa i incerta. En este sentit, Joan Cortés, va intentar traure conclusions dels documents escrits inclosos en la revista digital. Va  alabar el coratge polític del conseller Ciprià Ciscar i el seu equip humà, però va trobar a faltar unes gotes més d'eixe coratge per a aconseguir un arrelament més ferm de l'ensenyament en valencià al mapa escolar i a tots els nivells d'escolarització. Per exemple, no es va poder evitar que el sistema educatiu valencià es convertira, quant a l'ensenyament en valencià, en una entitat bicefàlica, on l'aplicació dels programes es troba fortament descompensada al sector privat-concertat.
Va assegurar que sense un creixement de l'ús del valencià a l'exterior de les aules, sense el cultiu d'un teixit social favorable, corríem el risc, si es produïa una involució, de transformar les comarques on hi ha una significativa presència dels programes, en una espècie de reserves acorralades per una fenomenologia social i cultural majoriatàriament castellana. Per això va insistir perquè els ciutadans, els ajuntaments, les comunitats educatives, les administracions en general... feren un esforç per intensificar l'ús de la nostra llengua i establir les garanties per al seu ús. En este aspecte, només calia, com així ho deia el poeta Vicent Andrés Estellés, que unes poques persones feren el paper de rent, per fer possible que unfle el pa.
Per acabar, Joan Cortés va descriure el gran repte que hi ha al davant de les comunitats educatives del nostre país, a l'inici d'un nou cicle al sistema educatiu valencià amb la instrauració dels programes plurilingües. En esta nova etapa de l'ensenyament en valencià, la nostra llengua ha de jugar un paper principal, ja que és l'únic model d'ensenyament bilingüe que pot aportar la seua experiència de 30 anys i la seua qualitat educativa acumulada.