Les danses al carrer que es celebren a Guadassuar tenen diversos components (tradició, festa, participació...). Sense ells, el manteniment i futur d'aquesta manifestació cultural mai no seria possible, ja que els tres, amb una adequada combinació, formen el substrat i el sentit de les Danses. Poc se sap de l'origen ancestral de les Danses de Guadassuar. El que se sap és que la seua celebració es remunta molts segles endarrere.
Al ser una manifestació purament popular, mai no han estat lligades a cap autoritat civil o religiosa, per la qual cosa no apareixen registrades a cap arxiu. De la seua època contemporània, el cronista local Agustí Roig parla que només es produïren dos interrupcions: al 1865, pel còlera, i durant la guerra civil espanyola, reprenent-se la seua celebració al 1939. La tradició parla què, en els seus orígens, la celebració de les Danses estaria lligada al ritme de l'activitat agrària de la població, celebrant-se a l'interval que va entre collites o sembres. En eixe sentit, la tradició diu que la setmana de Danses es celebra l'última setmana sencera d'agost (de dilluns a dissabte), desenvolupant-se cada dia en un carrer diferent.
Actualment, la celebració de les Danses està molt lligada a les festes religioses de Sant Roc i la Mare de Déu de l'Assumpció, pel fet que són els festers i festeres corresponents els que organitzen la Setmana de Danses. Pel que fa als carrers on es celebren les Danses, els veïns engalanen amb paperets i llums tot el recorregut de la dansà, la qual comença al voltant de les 11 de la nit.
Els participants (balladors i balladores) van ballant d'un extrem a l'altre del carrer (en un anar i tornar), amb un descans a la finalització de la primera part. Els balladors i balladores van vestits amb una indumentària diferent cada dia, confeccionada pels propis participants. Diverses són les tradicions que s'han anant recollint al transcórrer dels anys al voltant de la dansà.
Fets o institucions com el passacarrer, l'eixida de la dansà, el cap de dansa, o les diverses regles a seguir en el ball, la música, etc., conformen un conjunt d'ingredients que passen a enriquir el fenomen de les Danses en quant allò que es podria anomenar “tradició”. És clar que el manteniment i foment de la tradició i de la festa no es pot dur a terme sense la participació del poble.
Així, es fonamental la participació de balladors, balladores, músics, institucions, associacions, i el poble en general. En eixe sentit, una de les peculiaritats de les Danses és el seu caràcter participatiu i obert a tot el món. No es tracta d'una festa que afecta només a una comissió de festers o a un reduït grup de balladors. D'una forma o d'altra, tot el poble pot participar (ballant, com a músics, organitzant els diversos rituals de la dansà, engalanant els carrers, etc.).
La part més destacable de la festa la formen els propis balladors i balladores, els quals no precisen d'una gran professionalitat, ja que el que importa es reproduir els moviments corresponents del ball (prou bàsics) i deixar-se portar per la música. Es pot dir que les Danses son un ball, en gran part, espontani, popular i totalment obert a la gent, ja que pot ballar qui vulga.