De nou, el 8 de Març commemorarem el Dia Internacional de la Dona Treballadora, una data de reivindicació dels drets laborals i socials de les dones, nascut des del feminisme com a reivindicació de la igualtat i de l’equitat entre dones i homes. L’any passat amb la  primera vaga feminista férem història i demostraren que si les dones s’aturen s’atura el món. Aconseguirem posar al centre del debat la igualtat d’homes i dones i que tots els partits polítics hagen de pronunciar-se respecte a les nostres demandes.
Però no és suficient, encara ens sobren els motius.Enguanytornem a fer vaga per clamar ben fort contra totes les discriminacions i violències que patim les dones cada dia, a tot arreu. Les dones som diverses però compartim la lluita pels drets de totes.
I és que malgrat els avanços realitzats, les desigualtats i les discriminacions cap a les dones encara estan presents en la nostra societat. 7 de cada 10 víctimes de pobresa energètica són dones, més d’un 70% dels contractes a temps parcials ho són de dones. Hi ha sectors amb condicions inadmissibles: les treballadores de neteja d’hotels o de les treballadores de la llar. Continua la bretxa salarial  i de pensions entre homes i dones i més del 70% de les empreses no tenen cap dona als seus Consells d’Administració. Això contrasta amb l’àmbit educatiu, on les dones representen el 60% de les llicenciades i en canvi els càrrecs de més rellevància, en tots els sectors, continuen sent ocupats majoritàriament per homes. El sostre de vidre doncs, encara no s’ha trencat.
No podem continuar amb la xacra de la violència masclista que assassina més de 60 dones cada any i que converteix a les víctimes en sospitoses quan denuncien una agressió. Volem ser lliures per a caminar pels carrers i per prendre les nostres decisions. No és una lluita de dones contra homes sinó de tota la societat contra la injustícia que margina a la meitat de la població.
Demanem una llei d’equiparació efectiva salarial entre homes i dones destinant recursos a la inspecció del treball i seguretat social per a detectar i sancionar discriminacions directes i indirectes salarials per raó de sexe.
Fer efectiu l’acord sobre els permisos per naixement intransferibles i cent per cent remunerats, amb el calendari d’implementació respectiu.
Que hi haja una vertadera implicació tant de l’administració pública com de tota la societat en la lluita per l’eradicació de la violència. Exigim als poders públics contundència en l’aplicació de les penes als maltractadors, el cessament dels retalls, la implementació de tots els mitjans i recursos necessaris per a la prevenció i tractament integral de la violència contra les dones i que esta siga considerada una qüestió d’estat.
No volem ser només un tsunami que acaba desapareguent quan passa el 8 de maç, volem ser eixa pluja fina però persistent que acaba calant en tot el teixit social i que dissol tota resta de masclisme.