Compromís debat a Sueca sobre el Parc Natural de l’Albufera

Han participat Sergi Campillo, regidor de l’Ajuntament de València, Isabel Jiménez regidora de l’Ajuntament de Sueca i Antoni Marzo, director general del Medi Natural

El Parc Natural de l’Albufera  ha estat l'eix central de l'acte que ha tingut lloc a la seu de la Mancomunitat de la Ribera Baixa de Sueca. L'acte ha estat presentat i moderat  per Oro Azorín, presidenta de la Mancomunitat i alcaldessa de Favara, i han participat el regidor de l’Ajuntament de València de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera, Sergi Campillo;  Isabel Jiménez, Regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sueca; i Antoni Marzo, director general del Medi Natural i Avaluació Ambiental.
Sergi Campillo ha posat en valor a l’Albufera com a l'element diferenciador que té la ciutat de València i poblacions de l'àrea metropolitana respecte a altres ciutats del món. «L'Albufera és un enclavament únic i especial, una joia propietat de tots els valencians i valencianes, amb una gran riquesa ambiental, cultural i patrimonial, sense perdre de vista la importància que té des del punt de vista econòmic, ecoturístic i agrari». Per a Campillo: «L’administració ha de tenir com a objectiu restablir l’equilibri entre l’ésser humà i l’ Albufera per tal a garantir la pervivència d’aquella Albufera que descriu Blasco Ibáñez a principis del segle XX».
Per la seua banda, Isabel Jiménez ha remarcat la importància de considerar els llauradors com un dels elements claus per al futur del Parc. Ambdós és necessiten mútuament i cal tenir ben en compte les seues necessitats i propostes a l'hora d'aplicar les normatives de manera més flexible, ja que és una activitat econòmica fonamental per als suecans.
L'edil suecana s’ha mostrat decebuda per com s’ha dut el tema del filtre verd i la manca d'opcions alternatives, que ens penalitzen econòmicament i no ens donen eixides. Així mateix, Jiménez ha parlat de les diverses propostes per les quals aposta l'Ajuntament de Sueca perquè l'encaix en el Parc siga més consensuat entre totes les parts implicades.
Les seues apostes són les següents:
• La flexibilitat parc/activitats econòmiques que no siguen dolentes per al parc, però que no asfixien l'economia local.
• Apostem per contribuir en la nostra mesura i possibilitats a afavorir tot allò que puga servir per a convertir la palla de l'arròs en un recurs econòmic.
• Apostem fermament pel turisme verd, ja que és un valor que tenim en el nostre ADN, i per la cultura de l'arròs, no sols gastronòmicament i paisatgísticament sinó també potenciant el nostre meravellós patrimoni com el Molí Fariner o del Passiego.
• Reivindiquem la flexibilitat a l'hora de posar en valor el nostre patrimoni de les velles casetes de la marjal per al turisme verd, amb trellat. És un recurs que amb poques modificacions seria bo per a tots i ens ho dificulta l'estricta legislació.
• Apostem per no desatendre el medi que es troba en permanent interacció amb l'home.
Per la seu banda, Antoni Marzo  va assenyalar que: «La gestió del Parc Natural de l’Albufera és d’una complexitat inqüestionable. Com a espai natural protegit hi ha l’objectiu prioritari de preservar el seu valuós patrimoni de biodiversitat, els hàbitats naturals i les poblacions de fauna i flora que hi són presents, però aquest objectiu esdevé sovint un repte difícil d’assolir per la gran quantitat d’activitats econòmiques i de lleure, que es duen a terme en el seu entorn més immediat, i per l’elevat nombre d’actors socials que hi ha implicats, amb interessos de vegades encontrats i difícils d’harmonitzar». 
Segons Marzo, l'administració té el deure de buscar solucions que compatibilitzen aquestes activitats amb la conservació dels valors del Parc Natural, però els esforços per aconseguir-ho necessiten també de la implicació i bona voluntat dels actors socials locals. Els avanços cap a un acord dialogat entre administracions i regants, en relació amb la regulació dels nivells hídrics del Parc Natural, en són un bon exemple d’això.
L’Albufera de València és una zona humida d’importància internacional, inclosa en el conveni de Ramsar, protegida com a Parc Natural i espai de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea,  com a Lloc d’Interés Comunitari i Zona d’Especial Protecció per a les Aus. En aquest context, el manteniment de nivells hídrics adequats al Parc Natural és d’una importància cabdal per al manteniment d’un estat ecològic favorable.
La regulació d’aquests nivells d’aigua, molt artificialitzada en l’actualitat, depén per una banda, de la quantitat, la qualitat i l’estacionalitat de les aportacions d’aigua que hi arriben, i d’altra, del desaigüe del llac, que s’aconsegueix mitjançant la gestió de comportes i bombes que hi ha instal•lades a les goles.
Després que la Fiscalia Provincial de València, ara fa tot just un any, instara a la Conselleria a establir normes de regulació del funcionament de les bombes i comportes, per tal de garantir la protecció dels hàbitats naturals i la sostenibilitat mediambiental, es van poder establir unes mesures provisionals, que havien estat consensuades amb la Junta de Desaigüe de l’Albufera.