Compromís per l’Alcúdia ha presentat una moció per a demanar al Govern de l'Estat la retirada de la resolució que suposa el copagament de 42 fàrmacs als malalts

Aquesta resolució és un clar exemple del "copagament o repagament sanitari" i considera que es tracta d'una mesura injusta, poc útil i que pot repercutir negativament en el procés de cura i tractament dels pacients.

Compromís per l’Alcúdia ha presentat una moció per a demanar al Govern de l'Estat la retirada de la resolució que suposa el copagament de 42 fàrmacs als malalts greus o crònics que no estiguen ingressats, que hauran de pagar un 10% dels medicaments que sols es dispensen en les farmàcies dels hospitals. Aquesta mesura, que hauria d’haver entrat en vigor l’1 d’octubre, ho farà pròximament, quan la Generalitat soluciones els problemes tècnics per a la seua aplicació. Per a Paco Sanz, regidor de Compromís per l’Alcúdia aquesta resolució és un clar exemple del "copagament o repagament sanitari" i considera que es tracta d'una mesura injusta, poc útil i que pot repercutir negativament en el procés de cura i tractament dels pacients. Entre els medicaments afectats es troben fàrmacs per a retardar la progressió en càncer de mama avançat, per a tractar el càncer de renyó avançat, o per al tractament de tumors; a més d'altres fàrmacs prescrits per a la leucèmia, el tractament de tumors malignes, per a la reproducció assistida, l'artitris reumatoide, la degeneració macular o l'hepatitis C crònica, entre d'altres. Des del punt de vista humà la decisió de cobrar el 10% del preu dels medicaments fins a un màxim de 4,20 euros per cada envàs dificulta l’accés i imposa barreres al tractament. Aquesta resolució distorsiona l’equitat d’accés als medicaments en diferents grups de pacients ja que, en funció de quin siga la prescripció per a una mateixa indicació terapèutica, el pacient podrà rebre les seues medicines de forma gratuïta o haurà de pagar per elles. El mateix President dels Farmacèutics Hospitalàries, José Luis Poveda, considera que no té cap sentit cobrar per aquestes medicines atès que: “El copagament té dos objectius, el dissuasori i el recaptatori; i en aquest cas no es compleix cap dels dos”. Com la major part dels pacients són crònics, no es donen les condicions d'abús de fàrmacs que es podrien al·ludir en altres circumstàncies. I com els tractaments són continus, tampoc hi ha perill que sobren i s'acumulen en la farmaciola domèstica. Respecte a l’efecte recaptatori, “amb el copagament fixat, no es recaptarà massa”. I, en tot cas, no prou per a compensar la despesa que suposa desplegar mecanismes de cobrament en tots els serveis de farmàcia hospitalaris. Per tant, aquestes mesures del Ministeri, a més d'insolidàries i poc efectives suposaran un cost addicional que hauran de satisfer sense cap contraprestació per part de l'Estat.