Compromís per Sueca ix al pas de la polèmica de les bandes de les Festeres Majors

"Des de l'any 2003 les festeres de Sueca llueixen la banda amb la creu de l'ordre de Sant Joan i no la reial senyera coronada"

Davant la polèmica oberta tant per Ciudadanos i el Partit Popular de Sueca volem transmetre el nostre suport tant a l'Alcaldessa Raquel Tamarit com al Regidor de Festes, Pau Roselló i la regidora de Protocol, Isabel Jiménez.
És molt trist que una vegada més la pobra oposició d'ambdós partits faça despertar de bell nou la batalla de símbols, i damunt a les xarxes socials, per tapar les vergonyes i el nul full de ruta polític d'aquestes formacions. Davant la seua incompetència, ara volen veure gegants on hi ha molins i despertar la ridícula polèmica dels trets d'identitat.
Des de l'any 2003 les festeres de Sueca llueixen la banda amb la creu de l'ordre de Sant Joan que ens representa a totes les suecanes i suecans. És per això que fa ja gairebé tres lustres que aquestes porten la bandera del poble i no la reial senyera coronada durant els actes protocol•laris com a festeres sense alçar, durant ja fa més d'una dècada, ni un bri de pols.
En cap cas es va anul•lar l'acte de proclamació de les festeres perquè aquestes portaren la reial senyera coronada amb la respectiva franja blava a la seua banda, reconeguda al nostre Estatut d'Autonomia, i sota els plecs de la qual ens sentim plenament representats. Nosaltres no som com Ciudadanos que la titlla de “tros de tela” o anomena el valencià com a “aldeano” tot desprestigiant el símbol més gran que un poble pot tindre com és la seua llengua. Cal afegir que en més d'una ocasió Ciudadanos ha advocat pel centralisme ranci i carpetovetònic manifestant que l'Estatut d'Autonomia “està de més” i que amb la Constitució espanyola hi ha suficient. En aquest punt, el PP és líder indiscutible en retallar tant drets socials com lingüístics i bandejar les normes.
Demanem a aquestes formacions, que veuen la palleta dins l'ull aliè, que la “valenciania” es demostra exercint-la dia rere dia com ara dignificant la llengua escrivint-la d'acord amb les normes de l'AVL i treballant pel poble demanant un finançament just. Tanmateix, ja ho va dir Ramón del Valle Inclán: “Ser devorado por un león todavía és algo honorable, pero recibir una coz del asno del vecino da una cierta vergüenza”.