Cuina Carletina: El meló d'Alger

El meló d’Alger (Citrullus lanatus), també conegut com meló d’aigua o síndria, és un dels fruits de major grandària de quants coneixem i pot arribar als vint quilos de pes,  pot tindre forma arrodonida, ovalada o cilíndrica. Es considera fruit originari de la ribera del Nil, des d’on es va estendre a altres regions del Mediterrani.
Hi ha una gran gamma de melons d’Alger, de molts tipus i diferents mides, formes, colors de pell, de polpa, i amb presència o absència de llavor. A Carlet i altres pobles de la Ribera diferents classes de melons d’Alger color verd fosc, sense llavor i polpa roja, com Style, Fashion i Fenway; i negres, rodons, de llavor negra o marró i polpa roja, com Atzabeja, Resistent, Sugar Baby, Dolça Meravella i Pata Negra. També trobem melons d’Alger de corfa verda clara amb ratlles verdes fosques, sense llavor o amb llavor blanca imperceptible, i amb polpa roja, o de vegades groga, com Romalinda, Reina de Cors, Pepsin, Bibo i Motril. Hi ha també fruits allargats, de corfa verda i bandes clares, que s’anomenen melones.
Els melons d’Alger conreats a l’aire lliure estan al punt òptim de saó al llarg de tot l’estiu i principis de la tardor. No obstant això, el meló d’Alger es conrea cada vegada més en hivernacle, pel que és fàcil disposar d’exemplars al llarg de tot l’any. Per les seues propietats és una fruita molt adequada per a població sana, xiquets, embarassades, lactants i persones majors. El meló d’Alger conté un 93% d’aigua i poques calories. S’aconsella el seu consum a malalts amb càlculs renals, restrenyiment, hipertensió, hipercolesterolèmia, excés de pes, hipertrigliceridèmia, diabetis, hiperuricèmia i gota. No es recomana, però, en casos de diarrea o de trastorns renals. Sabem si un meló d’Alger està madur si la taca de la corfa que ha estat en contacte amb la terra és de color groc crema. En canvi, una taca blanca o verdosa indica que està collit abans d’hora.  Llegir notícia completa en notíciescarlet