La proposta tirà endavant amb els 17 vots a favor dels grups municipals del PSPV-PSOE, el PP, Gent per Cullera (GxC) i Ciudadanos mentre que els tres regidors de Compromís van optar per abstindre's. El regidor d'Urbanisme, Juan Vicente Armengot, va defensar les catorze al•legacions a un pla que considera «perjudicial per als interessos de Cullera» en els termes en els quals s'ha redactat. El mateix alcalde, Jordi Mayor, va lamentar que el pla estiga «plagat d'errors», ja que arriba a qualificar, per exemple, com a zones d''àmbit estricte de protecció' el nucli antic, amb la qual cosa s'impediria realitzar qualsevol actuació urbanística en espais urbans consolidats des de fa segles.
Mayor va incidir en el fet que el Pativel va fins i tot en contra del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de 1995 —aprovat per un govern local socialista— i qüestiona zones d'expansió consensuades per tots des de fa més de dues dècades.
Armengot va argumentar la postura del Grup Municipal Socialista assegurant que la concepció actual del Pativel «conduix Cullera a un bloqueig en frenar el seu creixement» posat que dóna un termini de cinc anys per a l'execució del Manhattan amb el condicionant que si la zona no es desenvolupa en eixe període de temps, passaria a ser qualificada de sòl no urbanitzable de protecció litoral.
Armengot va esgrimir que encara que els Socialistes de Cullera no estan d'acord amb l'actual model del Manhattan —aprovat per l'anterior govern del PP— «considerem que esta zona és el creixement natural de Cullera i la seua consideració com a zona no urbanitzable limitaria el desenvolupament urbanístic del municipi en les pròximes dècades».
El regidor va recordar que esta zona és urbanitzable des del 1965 i el seu emplaçament estratègic és «clau» per a tancar un eixample natural de la població i una oportunitat per a dinamitzar l'oferta turística.
Per altra banda, l'edil d'Urbanisme va advertir que el Pativel actual podria causar un greu perjudici econòmic a les arques municipals en obrir la porta a la presentació d'un al•luvió de demandes al consistori si arribaren a anul•lar-se els plans urbanístics aprovats, ja que tal com va recordar el pla manca d'una memòria econòmica i una dotació pressupostària que afronte els costos de les seues pròpies previsions.
Armengot també va descriure una sèrie d'«anomalies» en la redacció del pla perquè, per exemple, exclou zones consolidades com el Bulevard del Xúquer del sòl urbà.
També es veuen afectats altres plans urbanístics com el SUP PRR8, PRR9, PRR 10 i PRR 11 (Brosquil) perquè el Pativel els desclassifica com a sòls no urbanitzables de protecció litoral en considerar que no té un programa d'actuació aprovat o, en cas de tindre'l, que hagen transcorregut els terminis establits per a la seua execució per causes no imputables a l'Administració.
Sobre este tema, en les al•legacions es fa constar que el planejament citat ja s'hauria desenvolupat de no ser per un conflicte amb el Govern d'Espanya en 2010 per la delimitació, la qual cosa va portar a un procés judicial a diversos propietaris que va frenar el desenvolupament immediat de la urbanització en quedar bloquejats estos plans.
Les al•legacions també fan referència a la catalogació «sorprenent», va apuntar Armengot, que es fa les platges del municipi posat que arriba a incloure la franja litoral ja urbanitzada des de l'hotel Sicania fins a les torres Espacio com a platja de tram urbà amb restriccions.
El responsable de la política urbanística del Govern municipal va alertar a més que la previsió de dues plantes com a màxim per a ús hoteler en la franja de 500 a 1.000 metres de la costa és «insuficient» així com l'aprofitament solament del 2 % de la parcel•la.
El regidor va apostar per «arribar a un consens urbanístic entre totes les parts des de l'assossec i no caure en l'error del PP d'imposar un model perquè vindrà un altre i voldrà canviar-ho una altra vegada». Jordi Mayor va deixar clar que els socialistes «compartim la filosofia del Pativel» perquè al seu juí «ve a frenar l'urbanisme desenfrenat del PP i a evitar PAIS brutals i irrealitzables», però manté que «no podem consentir que es bloquege el desenvolupament sostenible i natural de Cullera per sempre».
«Crec fermament que este pla està mal fet i ens hauran de fer cas», va postil•lar. En eixe  sentit, va manifestar que «aniré on calga per a defensar els interessos del meu poble perquè abans que socialista sóc de Cullera».

Postura de Compromís
Enfront d'estos arguments, el portaveu de Compromís, Hugo Font, va adduir que s'ha de tindre en compte que l'objectiu principal del Pativel és la preservació dels sòls de la infraestructura verda que no compten amb un règim de protecció específic «i en este sentit el litoral és clarament un espai crític, d'alt valor estratègic, que es troba amenaçat per processos d'ocupació urbanística», va dir, que poden menyscabar la seua importància com a actiu crucial del territori. «I no solament per la seua importància econòmica, sinó també pels valors ambientals i culturals que acull», va indicar.
En este sentit, pel que respecta a la zona SUD de Cullera, on estan previstos els PRR 8, 9, 10 i 11, les al•legacions presentades pel Departament d'Urbanisme, «seguixen un criteri estrictament tècnic, que no polític», va mantindre, i per este motiu defensen el manteniment de tots i cadascun dels projectes urbanístics previstos per al litoral de Cullera.  Este posicionament «és totalment oposat al que pretén corregir el Pativel i s'oposa al que des de Compromís hem defensat històricament», va apuntar.
Per eixe motiu, «no podem compartir les al•legacions, pel fet que considerem que la millor forma de protegir els interessos de Cullera és protegir el nostre litoral, i protegir-lo de l'especulació urbanística, i del model d'urbanístic projectat per anteriors governs que ens han abocat a les taxes mes elevades d'atur que ha tingut mai Cullera, a tindre una ingent borsa d'habitatges desocupats, un sector agrari desmantellat, una falta de places hoteleres, manca d'espais verds i a un turisme majoritàriament de sol i platja».
El líder de la coalició va expressar que el Pativel, «pretén que puguem reordenar urbanística i mediambiental Cullera, que tinguem un creixement progressiu i sostenible, d'acord amb les necessitats presents. Una reordenació que o la fem ara, i reservem espai per a les generacions futures i protegim el nostre patrimoni cultural i mediambiental, o tindrem marcat definitivament un model de creixement en el qual únicament haurà prevalgut l'especulació urbanística i el creixement desmesurat».
Finalment, va posar l'accent en què la postura de Compromís intenta que «no seguim sent una ciutat dormitori i amb turisme de sol i platja, i és per açò que recolzem el pla perquè creiem que és positiu i necessari per a Cullera, i perquè el pla no solament defensa el valor ambiental, cultural, territorial i econòmic del litoral, sinó perquè també recolza  l'activitat turística de qualitat, la que genera majors rendes i ocupació com és el sector turístic hoteler, i perquè açò ocórrega és necessària la preservació i la regeneració ambiental i paisatgística dels espais ordenats per este Pativel».