Cullera aprova un pressupost més social i centrat en la promoció econòmica

L'Ajuntament congela els impostos per quart any consecutiu, complirà l'estabilitat pressupostària i tornarà a rebaixar el deute

Un pressupost que destina més recursos a polítiques socials, culturals, educatives i a la promoció econòmica. Són les principals característiques dels comptes municipals de l'Ajuntament de Cullera que han tirat endavant amb el vot favorable de l'equip de govern (PSPV-PSOE / Compromís) i amb l'abstenció dels grups de l'oposició (PP, C's i GxC) en el ple celebrat ahir, la primera vegada en tota la legislatura que els comptes aconsegueixen un consens tan ampli en no obtindre cap posicionament en contra.
El projecte pressupostari preveu uns ingressos i despeses per valor de 30.872.381 euros, pràcticament 1,2 milions d'euros més que el d'este exercici, la qual cosa convertix al de Cullera en el segon pressupost més elevat de la comarca de la Ribera.
L'increment dels ingressos s'aconseguix sense apujar impostos i gràcies a la bona situació econòmica que viu el municipi, fet que permet al govern ser optimista en el capítol d'ingressos.
Com a prova d'açò, les taxes i impostos es congelen per quart any consecutiu, destaca l'alcalde, Jordi Mayor. «El govern acabarà la legislatura sense haver apujat els impostos ni una sola vegada», s'ha mostrat satisfet el primer edil, «complint així el nostre compromís de no elevar més la pressió fiscal sobre els ciutadans».

Sanejament
Les bones notícies arriben també en l'apartat macroeconòmic. S'aconseguirà estabilitat pressupostària per quart any consecutiu, el que consolida una senda de sanejament dels comptes municipals en contrast amb la situació de dèficit arrossegada els anys anteriors que va portar al consistori a la fallida i a la intervenció per part del Ministeri d'Hisenda l'any 2012 amb la imposició d'un dur pla d'ajust.
Paral•lelament, s'entra per primera vegada en la història dins de límit de 30 dies de període mitjà de pagament a proveïdors, es deixarà el deute en 16 milions d'euros —la xifra més baixa en més en una dècada en la qual va arribar als 40 milions— i es torna a complir la regla de despesa.
«Tots els indicatius macroeconòmics tornen a millorar substancialment», ha assenyalat Mayor, qui ha valorat que després de quatre anys de govern «hem complit els nostres objectius i assolit el que quasi ningú creia possible: traure a l'ajuntament de l'UVI».
Sobre este tema, el regidor d'Hisenda, Juan Vicente Armengot, assenyala que el consistori «ha deixat de ser el malalt de la Ribera per a convertir-se en un exemple de com se li pot donar la volta a un ajuntament en ruïnes i sanejar-lo econòmicament amb una gestió austera, responsable i eficient al mateix temps que es rescaten persones i s'incentiva l'economia». «L'esquerra a Cullera ha sabut gestionar l'economia municipal de forma impecable enfront d'una dreta que la va enfonsar», ha sentenciat Armengot.

Aposta social
Al marge de les grans xifres, el govern municipal torna enguany a fer una forta aposta per les polítiques centrades en les persones. Així, s'incrementen els recursos destinats a polítiques socials, l'educació i la cultura amb 549.000 euros més d'inversió en estos capítols que en el pressupost de l'any passat.
Els pressupostos arrepleguen mesures com ara la recuperació del Xec bebé, la implantació de la figura dels conserges en els col•legis públics de Primària —una llarga reivindicació històrica—, l'ingrés de Cullera en el Circuit Teatral Valencià o la creació de les Beques Erasmus. A més, s'incrementen les beques de transport per a estudiants.
D'altra banda, es consoliden altres projectes com la Borsa Social d'Ocupació o les ajudes contra la pobresa energètica i d'emergència social. «És el pressupost més social de la història de Cullera», defensa Armengot.
Solament en Serveis Socials s'invertixen més de 2 milions d'euros als quals se sumaran les aportacions de la Generalitat, aspecte que incrementarà substancialment els recursos a garantir els drets bàsics de la ciutadania.

Ocupació i empreses
La dinamització de l'economia local de Cullera és un altre dels objectius pressupostaris. S'invertiran més de quatre milions d'euros en polítiques actives de foment de l'ocupació pública, la formació en matèria laboral i la promoció econòmica.
Entre les novetats, per primera vegada en la història, es genera una ajuda a l'Associació de Comerciants i Emprenedors de Cullera (ACECU) amb la finalitat de recolzar el teixit empresarial a través de la promoció.
Pel que fa a la desestacionalització turística a través del Programa 52, es reserven diferents partides per a la dinamització turística. En esta matèria s'efectua una inversió d'1,4 milions d'euros a través de les diferents regidories implicades. Als esdeveniments turístics ja en marxa, se sumen uns altres a més de diferents accions promocionals de la marca Visit Cullera. «És una aposta forta i transversal pel principal motor econòmic del municipi», sosté Jordi Mayor.

Subvencions
L'impuls del teixit associatiu del municipi és un altre dels aspectes destacables. Cullera destinarà més d'1 milió d'euros en subvencions a entitats que constituïxen l'esquelet social de la població.
S'incrementen enguany les dels clubs esportius, les entitats socials AFACU, Baladre, ANEC i l'associació de familiars de malalts mentals, es pugen de nou les de les dues societats musicals i es veuen beneficiats també amb un increment els clubs esportius.

Obra pública
El pressupost municipal reserva un capítol per a la tercera fase del Pont de Pedra per valor de 200.000 euros i es contempla l'adequació de l'accessibilitat a les pintures rupestres de l'Abric Lambert.
S'esperen ingressos per valor de 400.000 euros procedents del Fons de Cooperació Municipal de la Generalitat i la Diputació, que es destinaran a projectes encara per determinar. A açò, se sumaran més recursos procedents de les Administracions superiors amb el que Cullera espera, malgrat les restriccions del pla d'ajust, mantindre el pols de l'obra pública, una altra de les fonts de generació d'ocupació en el municipi.