Cullera concedix l'Escut d'Or als Germans Maristes pel seu bicentenari

L'alcalde destaca la implicació social de l'ordre religiosa en l'educació i les obres socials del municipi

L'Ajuntament de Cullera ha fet lliurament de la seua més alta distinció, l'Escut d'Or de la Ciutat, als Germans Maristes amb motiu del bicentenari de la fundació de l'institut religiós homònim. El reconeixement, aprovat per unanimitat del ple i que comptava amb l'aval d'una trentena d'entitats locals —entre elles tots els centres educatius—, es va lliurar este dissabte en un emotiu acte presidit per l'alcalde de la localitat, Jordi Mayor, en el Saló d'Actes de la Casa de la Cultura.
El lliurament congregà bona part de la família marista (estudiants actuals, exalumnes, antics professors i directors, religiosos o empleats, entre altres), que visqueren amb emoció l'homenatge a la seua tasca educativa, cultural i social efectuada durant les seues dues etapes en la ciutat. La primera d'elles es va desenvolupar des del 1903 fins al 1922 i la segona, després de la seua tornada a principis dels huitanta per a fundar el col•legi Sant Vicent Ferrer-Germans Maristes, que va entrar en funcionament al setembre del 1981 fins als nostres dies.
Jordi Mayor, qui va fer gala de ser exalumne del centre, destacà la implicació social d'esta organització «més enllà de les aules» i va citar la col•laboració activa dels Maristes amb entitats com ara Baladre, Cáritas o la mateixa Residència Municipal de la Tercera Edat. Així mateix, l'alcalde va posar en relleu la seua labor docent, gràcies a la qual més de 2.600 xiquets i xiquetes del municipi han rebut una formació bàsica reglada.

Enteniment
En eixe sentit, va aprofitar l'ocasió per a defensar una educació «universal, gratuïta i inclusiva», una eina d'igualtat que «possibilite que el ric i el pobre tinguen les mateixes oportunitats (...) sense distincions, sense exclusions», va postil•lar. Per tot l'anterior, va abundar en la idea que els centres concertats «jugueu, un paper fonamental» en el desenvolupament de les polítiques educatives encaminades a eixe objectiu.
Sobre este assumpte va defensar la necessitat de cohabitació pacífica entre la pública i la concertada per a afrontar amb garanties els reptes presents de l'educació «un camí que hem de recórrer des de la diversitat, el respecte i el diàleg». Per açò, va apel•lar a la responsabilitat de tots els agents socials davant l'actual «desesperança» de les noves generacions per la falta de perspectives laborals i la seua consegüent desmotivació davant els estudis.
«No caiguem en l'error d'encoratjar o romandre indiferents davant eixa desesperança. No hem de conformar-nos. El conformisme és el carceller de la llibertat, l'enemic del creixement. I la nostra obligació és fer que la política impulse les reformes necessàries que retornen als nostres joves la confiança perduda», va afirmar.
L'acte també va comptar amb la projecció d'un audiovisual en el qual els diferents directors del centre van ser relatant els seus records de docència en el Sant Vicent Ferrer i a més va haver-hi espai per a les paraules de l'actual director, Rafael Formentín i del superior de la Província Mediterrània Marista, Juan Carlos Fuertes.