Cullera elabora el primer pla d'integració de la seua història

El municipi, on residixen més de 3.000 estrangers, crea un servei de mediació intercultural

La regidoria d'Igualtat de Cullera, gestionada per Francesca Ortiz, ha elaborat el Pla Municipal d'Integració i Convivència 2018 – 2020, el primer de la història del municipi en esta matèria.
La iniciativa planteja un doble objectiu, d'una banda perseguix la integració dels immigrants locals i el desenvolupament de relacions interculturals i per una altra, la construcció efectiva d'una societat comuna i inclusiva per a totes les persones, al marge de la seua nacionalitat i situació administrativa.
L'ajuntament pren una sèrie de mesures i actuacions que partixen dels drets humans com a base per a garantir la igualtat en oportunitats i tracte, a més de l'establiment d'unes condicions per a l'equiparació de drets, obligacions i oportunitats amb les persones nacionals.
El pla pretén normalitzar la situació dels estrangers i busca la igualtat d'accés i ús als recursos respecte a les persones autòctones, el foment de la participació dels immigrants en la vida local i l'actuació coordinada entre les àrees municipals implicades en cada proposta.
El consistori també vol fomentar actituds de respecte i solidaritat que legitimen la presència de persones estrangeres i la consolidació de la perspectiva de gènere en totes les fases de les polítiques migratòries.

Millora de la convivència
Amb tot açò, l'Ajuntament de Cullera aspira a la millora de la convivència, l'establiment de relacions interculturals, la garantia de compliment dels drets humans i el foment d'unes condicions de vida dignes en una societat comuna i inclusiva.
Com a objectius més específics, el consistori s'ha plantejat la inserció sociolaboral i la garantia d'accés a l'atenció sanitària, al sistema educatiu i a l'habitatge digne. A més, es volen promoure accions de cooperació al desenvolupament amb els països d'origen dels col•lectius immigrants amb major presència a Cullera.
El pla desenvoluparà l'atenció a les persones immigrants a través de les àrees d'informació, orientació, assessorament i acolliment, la d'habitatge, la d'educació, cultura i esport, la de sanitat, la d'ocupació, participació social i la de cooperació al desenvolupament i codesenvolupament.
«Part de la població espanyola encara percep la immigració més com un problema que com una oportunitat», ha explicat Ortiz. «És important canviar esta concepció fins que la gent veja la immigració com una oportunitat d'enriquiment». De fet, ha continuat, «portem molts anys convivint més de 30 nacionalitats a Cullera i, en general, el nivell de convivència és bo, però hem de seguir treballant perquè millore encara més». Actualment, Cullera compta amb dos centres de serveis socials a més de l'Oficina d'Atenció a les Persones Migrades (OAPMI), esta última columna vertebral en la mediació intercultural. El 2016, últim any estudiat, la població estrangera a Cullera era d'un 12 %, amb 3.676 habitants estrangers empadronats. La major part procedent d'Àfrica i Europa de l'Est.