Cullera encarrega un pla director per a recuperar l'Alt del Fort

L'Ajuntament inicia els tràmits per a frenar la degradació que patix la fortalesa de les Guerres Carlistes

La regidoria de Patrimoni de l'Ajuntament de Cullera ha encarregat un pla director per a recuperar l'Alt del Fort i la muralla isabelina, el conjunt monumental emplaçat en la muntanya que agrupa les construccions erigides amb motiu de les Guerres Carlistes.
La regidora delegada, Amparo Jover, ja té sobre la seua taula una proposta que ha sigut redactada pel mateix equip responsable del pla director que va possibilitar exitosament la restauració del Castell, segons ha explicat hui la responsable política.
Este document establix una sèrie de directrius mínimes i resulta clau per a, posteriorment, iniciar la recuperació del conjunt protegit, declarat Bé d'Interés Cultural (BIC) en el Pla General d'Ordenació Urbana.
Actualment, l'Alt del Fort és un dels elements patrimonials de Cullera que queda per recuperar després d'anys en l'oblit. El nou govern municipal fa temps que treballa en la idea de la seua recuperació i pretén que es convertisca en un atractiu turístic complementari a la fortalesa del Castell mitjançant la consolidació, protecció, ordenació, estudi, restauració i divulgació del conjunt.
«La nostra voluntat és iniciar els tràmits perquè a mitjà termini puguem recuperar-lo i posar-lo en valor», ha afirmat Jover. La regidora ha assenyalat que «el primer pas ja l'hem donat» i ara serà necessari aconseguir finançament per a l'aprovació del pla i, posteriorment, abordar l'inici dels treballs de recuperació.
Entre algunes de les mesures que baralla el consistori està l'eliminació de les torres de telecomunicacions que s'alcen en els seus voltants i que desvirtuen el conjunt monumental.

Importància històrica
Per la seua situació estratègica, l'Alt del Fort ha sigut un espai amb una àmplia seqüència d'ocupació per part de diferents cultures: època ibèrica (s. X-XIII) i contemporània (s. XIX). El seu domini visual permetia un control de les rutes marítimes, fluvials i terrestres, per tant seria un eix fonamental de comerç entre l'interior i la costa en la fase ibèrica. En l'època islàmica va ser un punt de control dels recursos i vigilància en estar situat en el límit entre els Regnes de Taifa de València i de Dénia.
El fort actual es va alçar durant les Guerres Carlistes, si bé cal assenyalar que la construcció es deu al partit isabelí. En el lloc es van erigir els denominats Forts de la Llibertat, dos construccions pròximes entre si, la situada lleugerament més al nord d'uns 350 metres quadrats, i del voltant de 300 la segona.
La ubicació dels forts isabelins també respon a la seua situació estratègica i a un marcat component militar, ja que formava part juntament amb la muralla de l'entramat defensiu de la ciutat de Cullera, del bàndol isabelí, contra l'exèrcit carlista. La muralla protegia la ciutat de l'entrada pel nord, en tancar el pas amb una línia perpendicular des de la muntanya fins al riu.
Es tracta, en definitiva d'un conjunt amb múltiples facetes que inclou un jaciment arqueològic pluriestratificat i dos elements monumentals, Forts de Llibertat i Muralla.