Cullera fomenta la memòria democràtica a través de la recuperació del cementeri civil

"Es tracta d'una iniciativa inclusiva perquè totes les sensibilitats socials puguen sentir-se representades"

L'Ajuntament de Cullera a través de les regidories de Cementeri i Patrimoni Històric i Museus realitzen una sèrie d'accions destinades a la recuperació de la memòria històrica del cementeri civil de la localitat i a la reivindicació de la memòria democràtica de les víctimes de la dictadura.
Aquest projecte de recuperació es vertebrarà entorn de tres accions. D'una banda, la senyalització de l'antic cementeri civil, per una altra la restauració de la tomba de Maravillas Celestino —única dona enterrada en aquest cementeri— i, finalment, el record pòstum de dos cullerencs, Enrique García Aragó i Emilio Corral, presos en els camps de concentració de Mauthausen i Buchenwald, respectivament.
El regidor de Cementeri, Salvador Tortajada, ha assenyalat hui que es tracta d'una iniciativa inclusiva «perquè totes les sensibilitats socials puguen sentir-se representades».

Antecedents
En 1900, Enrique Costa va donar a l'Ajuntament de Cullera el terreny en el qual actualment es troba el cementeri civil de la ciutat. Com a única condició, va sol·licitar que part d'este terreny es destinara a la construcció d'un panteó per a albergar les restes del seu germà mort, Agustí Costa.
D'esta manera, el consistori cullerenc va procedir a la construcció del cementeri civil en 1900, finalitzant les obres d'acotació del terreny (mitjançant murs de formigó) en 1902. Poc després, es va procedir a la construcció en el centre del cementeri del Mausoleu en el qual descansa Agustí Costa. No obstant això, amb l'arribada de la Guerra Civil i la posterior dictadura, el cementeri catòlic confrontant va cobrar especial rellevància, “absorbint” a poc a poc el civil.
Estos antecedents històrics han portat a l'ajuntament a emprendre aquests últims anys diferents accions dirigides a recuperar i dignificar tant el cementeri civil com el mausoleu d'Agustí Costa que alberga. Així, en 2010, l'ajuntament va declarar el citat mausoleu d'A. C. com a entorn de protecció per ser un ‘Bé de Rellevància Local’, per la qual cosa va delimitar tota la parcel·la amb una filera de xiprers. I en 2018, es van dur a terme treballs de restauració.
Una de les accions que es realitzaran és la senyalització de l'antic cementeri civil. La retolació es realitzarà en acer, i estarà situada en el muret de les escales d'accés a la parcel·la del mausoleu, just davant de la tomba de Maravillas Celestino. Aquest rètol ho realitzarà el conegut artista Jesús Martín “Chule”, qui ja compta amb una dilatada experiència en intervencions en espais per a la memòria democràtica.
En segon lloc, es restaurarà la tomba de Maravillas Celestino, l'única dona enterrada en aquest recinte corresponent a l'antic cementeri civil. Fa uns anys, aquesta tomba ja va ser objecte d'una intervenció de consolidació, però ara, amb la finalitat de garantir la seua total conservació, s'ha decidit restaurar-la per complet.
Finalment, s'instal·laran dues plaques “in memoriam” als ciutadans presos en els camps de concentració de Mauthausen (en 1941) i Buchenwald (en 1944), respectivament. Aquests taulells, donats per la Generalitat en record de tots els ciutadans valencians que van patir la tortura i tancament en els diferents camps de concentració nazi durant la dictadura franquista, s'instal·laran en un monòlit de pedra, com a part del projecte de significació històrica.