Cullera homenatja els seus centenaris

L'Ajuntament recupera el costum de felicitar els majors del poble que superen el segle de vida

L'Ajuntament de Cullera vol celebrar la vida, especialment la d'aquells que en saben molt d'ella. El consistori ha ret este matí homenatge a una insigne veïna, Rosa Guillem Piris. Este 2 de gener ha aconseguit una fita de la qual poques persones poden pressumir: ha complit cent anys.
Per a festejar-ho, tres generacions de la seua família l'han envoltada amb tota la seua estima. L'entranyable acte ha tingut lloc a la Residència Municipal de la Tercera Edat, d'on Rosa és usuària des de fa ja algun temps.
La reunió ha servit per a homenatjar-la i recuperar el vell costum de l'ajuntament de felicitar públicament els majors del poble que superen un segle de vida. L'acte ha comptat amb la presència de l'alcalde de la ciutat, Jordi Mayor, qui li ha fet entrega a Rosa d'una placa commemorativa. També hi ha participat la regidora de la Residència, Francesca Ortiz així com els companys de residència de Rosa i els treballadors del centre.
Emocionada i serena, Rosa ha rebut el detall i ha bufat els ciris de la tortada que acredita cerimonialment l'efemèride. A les seues esquenes porta la història viva d'un poble. Com tantes altres dones de la seua generació, va treballar en la indústria de la taronja, el fruit daurat que va moure l'economia cullerenca molt abans de l'arribada del turisme de masses.
Rosa és una dona afortunada. No sols perquè ha pogut superar el segle de vida, sinó perquè ha tingut l'oportunitat de vore tres generacions distintes de la seua família. Tingué quatre fills, tres dels quals encara viuen. D'ells, nasqueren 7 néts els quals a la vegada li donaren 5 besnéts. D'un d'ells, té dos rebesnéts.
La seua filla, Asunción García, explica que malgrat les seues dificultats físiques, Rosa gaudix en general de bona salut i té una memòria de vegades sorprenent. Vidua des de fa més de dues dècades, ha sobreviscut a una guerra, una postguerra i les dificultats dels temps que li tocaren viure a un país on ser dona i treballadora era erigir-se en una heroïna. Actualmente, a Cullera viuen set persones que han superat els 100 anys. Son el tresor més preat del municipi. La història viva d'un poble que vol viure eternament.