El 18,7 % dels joves valencians viu la masculinitat alineat amb idees tradicionals homòfobes o com la del sexe fort, que és l’arrel de la violència de gènere, segons es desprén de l’estudi Masculinitats juvenils a la Comunitat Valenciana. Processos de construcció identitària i percepcions sobre la masculinitat, realitzat pel Centre Reina Sofía sobre Adolescència i Joventut de la Fundació FAD Joventut i finançat per l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ).

A través d’entrevistes realitzades a 402 joves de 15 a 29 anys residents a la Comunitat Valenciana, aquest estudi ha analitzat quin percentatge de joves valencians està dins de la caixa de la masculinitat, un constructe teòric que serveix per a explicar el grau de proximitat que tenen les persones joves en relació amb la visió més tradicional i conservadora de la masculinitat, i com afecta les seues vides.

La investigació ha sigut presentada a la Biblioteca de la Dona de la Generalitat per la directora general de l’Institut Valencià de la Dona, María Such; el director general de l’IVAJ, Jesús Martí, i la directora general de la Fundació FAD Joventut, Beatriz Martín. L’exposició de les dades ha sigut a càrrec de la subdirectora del Centre Reina Sofía sobre Adolescència i Joventut de la FAD, Anna Sanmartín.

Durant l’acte, Jesús Martí ha assenyalat que aquestes dades “no han de ser interpretades en negatiu, sinó en positiu. La societat ha avançat molt, ja no es parla de cerca de referents o de noves masculinitats, hui molts joves ja han trobat un espai en el qual se senten còmodes”.

En aquest sentit, hi ha afegit que, encara que és cert que hi continua havent resistències i hi ha persones joves “que no acaben de trobar el seu lloc i s’aferren al que coneixien, és indubtable que s’ha avançat molt”. “Per això ens sembla molt important seguir amb atenció com evolucionen les concepcions de la masculinitat, i fomentar programes que ajuden al fet que les persones joves continuen avançant en igualtat”.

Per la seua banda, María Such ha assenyalat que és necessari que, des de l’Administració, “s’observe” aquest quasi 20 % de joves que adopta una posició en la qual orienten la seua vida cap al compliment dels rols tradicions de gènere de la masculinitat “que ells consideren com a alliberadors, encara que en realitat els estan limitant, ja que els impedeixen trencar els motles i desenvolupar lliurement la seua vida per por de no complir amb les expectatives d’èxit que se suposa la societat espera d’ells, ser jutjats o donar una imatge de vulnerabilitat”.

Així mateix, ha apuntat que aquesta idea associada a arrels tradicionals vinculades a aquests rols “es tradueix moltes vegades en actituds violentes com a via per a solucionar els problemes, la qual cosa està directament vinculada a les situacions de violència de gènere que es produeixen entre una part de la població més jove”.

Per això, “tenim l’obligació de facilitar a aquest grup de població les eines necessàries perquè puguen trencar amb aquest mandat de gènere basat en els rols tradicionals”.

En aquesta línia, s’ha referit a la campanya impulsada per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives el 25 de novembre passat, “dirigida precisament a aquest sector de la població, amb la finalitat que aquests joves se sàpien enfrontar a situacions quotidianes masclistes i trencar amb el “què diran” diran del seu entorn o els seus amics, enfrontant-se a les situacions masclistes que puguen reproduir uns altres”.

La caixa de la masculinitat
Estar dins, fora o en la vora de la caixa de la masculinitat suposa estar més o menys alineat amb la masculinitat més tradicional, aquella que estableix uns paràmetres estrictes sobre el que significa “ser home”.

Així, segons l’estudi presentat hui, en comparació amb el conjunt nacional, a la Comunitat Valenciana hi ha més xics dins de la caixa (18,7 % enfront del 14 % del conjunt) i menys en la vora (41,5 % enfront del 44,7 %) i fora (39,8 % enfront del 41,3 %).

A més, l’estudi reflecteix que entre el 25 % i el 30 % dels xics valencians manifesten estar d’acord amb idees com “els homes de veritat són heterosexuals”; “un home no ha de ser efeminat”; “un home que no es defensa quan altres abusen d’ell, és feble”; “els homes haurien de resoldre els seus problemes personals per si mateixos sense demanar ajuda als altres”, i que “un xiquet ha d’evitar jugar des de menut a coses de xiquetes”, entre altres idees tradicionals.

Masculinitat, benestar i pressió social
D’altra banda, les formes diferencials de veure la masculinitat entre els joves valencians s’erigeixen com a factors clau quant a la manera de viure: des del grau de felicitat fins a les pressions socials, s’experimenten amb més o menys intensitat en funció de la identificació amb la masculinitat hegemònica tradicional.

Per exemple, els homes que estan fora de la caixa de la masculinitat experimenten molta més confiança, decisió i felicitat, però també ansietat, estrés, inquietud, preocupació, incertesa, descoratjament i apatia. Mentrestant, els qui estan dins de la caixa destaquen en el fet que senten menys agressivitat i més curiositat, tranquil·litat i culpabilitat.

Pel que fa als resultats nacionals, cal esmentar que a la Comunitat Valenciana els homes que estan fora de la caixa senten més nivells de confiança i inquietud, i els que n’estan dins manifesten més tranquil·litat i culpabilitat, i menys agressivitat.

Així mateix, els homes joves de la Comunitat dins de la caixa senten més pressió social que els que estan en la vora o fora en totes les qüestions preguntades, especialment en les que tenen a veure amb ser físicament atractiu (un 55,9 % sent bastant, o molta, pressió sobre aquest tema), tindre parella estable, tindre èxit en xarxes socials, relacionar-se exclusivament amb persones heterosexuals, usar la violència per a defensar la seua reputació, consumir alcohol o drogues, realitzar les tasques de casa i comportar-se amb el seu grup d’amistats.

Masculinitat i violència
Dins de la caixa els homes joves valencians declaren haver patit sovint molta més violència (cosa que també ocorre en el conjunt d’Espanya). En aquest cas, són significatives dues circumstàncies concretes: el 34,6 % diu haver sigut objecte de violència, amenaces i assetjament en línia (proporcions entre el 5 % i el 8 % per a la resta dels homes), i el 25,7 %, que ha sigut objecte de violència física deliberada (14,8 % entre els qui estan en la vora de la caixa i 2,5 % entre els homes que n’estan fora).

La violència patida és també més habitual entre els homes joves dins de la caixa que entre els que n’estan fora. Amb freqüència, i molta freqüència, un de cada quatre va exercir violència física; prop del 20 % es va burlar d’algú, i pràcticament un 17 % va insultar, es va burlar o va amenaçar algú en línia o per xarxes socials. La violència exercida pels homes que estan fora de la caixa és residual, i els que estan en la vora oscil·len entre el 6 % i el 12 %.

Pel que fa a la mitjana estatal, a la Comunitat Valenciana es reconeix un poc més haver insultat algú, haver publicat fotos per a avergonyir-lo o amenaçar per missatges de text, xarxes socials o una altra aplicació o pàgina web, sobretot en la freqüència “a vegades” (quasi cinc punts més, encara que els resultats per a la freqüència més alta estan un punt per davall).

Masculinitat i violència de gènere
Encara que, en general, hi ha consens entre els homes joves valencians sobre el fet que la violència de gènere és un problema social molt greu, el fet d’estar dins de la caixa també determina més suport a les idees negacionistes sobre la violència de gènere (un 45,7 % creu que és un invent ideològic; un 44,1 %, que si és de poca intensitat, la violència no és un problema per a la parella, i un 38,9 % sosté que només uns certs perfils de dones poden arribar a ser víctimes d’aquesta violència).

La radicalitat d’aquestes posicions entre la joventut valenciana és superior en comparació a la mitjana nacional en tots els casos (dins, en la vora i fora). De fet, probablement, el resultat més sorprenent d’aquesta bateria és que la proporció més gran d’homes que creuen que la violència de les dones cap als homes no es té prou en compte està entre els qui se situen fora de la caixa, a més de manera majoritària, 58,2 %, quan entre la resta dels homes no arriba al 50 %. A escala nacional, hi havia més acord entre els homes que entren o ixen de la caixa, que entre els que se situen dins.