El bolero munta un bon fandango en l'Alcúdia

Les VIII Jornades de Bolero, com les altres celebrades anteriorment, no són només un simple festival de folklore

Les VIII Jornades de Bolero, com les altres celebrades anteriorment, no són només un simple festival de folklore. En elles s’analitza el fenomen del ball escolaritzat, tant arrelat a les nostres terres, motiu principal d’estes jornades que venen celebrant-se de manera bianual des d’ara fa 18 anys. Els components del grup alcudià posen molt d’interés en contactar amb els més reputats estudiosos de les tradicions de balls, música i indumentària tradicionals per a sorprendre’ns amb la varietat d’estils que podem trobar dins i fora de la geografia valenciana. Enguany, el fil conductor de les jornades ha sigut El Fandango, el qual engloba alhora balls escolaritzats i balls populars, i que també es refereix a diversos gèneres ballables i cantables.
Les jornades van començar dimecres, 22 d’octubre, a les 8.30 de la vesprada a la Casa de la Cultura, amb la conferència “Fandangos de cobla partida i Jota de quatre: dos gèneres de ball exclusius del sud valencià”, a càrrec de Joan Antoni Cerdà Mataix, investigador i recopilador de música tradicional i també director del l’Associació d’Estudis Tradicionals “Sagueta Nova” de Biar, qui va parlar de les diferències d’estos dos gèneres de ball, els quals sovint és consideren com a un únic ball i que, a més, són molt poc coneguts. Joan Antoni, fins i tot es va arrancar a tocar la guitarra per a il·lustrar els conceptes que anava explicant i que sovint no són fàcils d’entendre per al gran públic.
El divendres 24, també a les 8.30 de la vesprada i a la Casa de la Cultura, les VII Jornades de Bolero continuaven amb una taula Redona al voltant del tema “Fandangos: Ball popular i ball escolaritzat”, dirigida per Lutxo Palop, membre del grup “El Bolero” Grup de Danses de l’Alcúdia, i amb la participació de Joan Antoni Cerdà Mataix, Antoni Guzmán Madrigal i Àlex Torres Tomàs. Cadascun d’estos músics i estudiosos del nostre folklore són d’una província de la Comunitat, amb la qual cosa estaven representades totes les nostres terres, i el públic assistent va poder tindre informació de primera mà dels diferents tipus de fandango de i la seua utilització com a estils de ball, tant populars com escolaritzats, en les diferents comarques.
A les nostres terres ens podrem trobar multitud de balls i cançons amb el nom de fandango, que molt sovint pertanyen a gèneres totalment diferents. Per això el mot fandango és una constant per a estudiosos i aficionats al nostre folklore.
Tot i que els membres de la taula estaven molt ben documentats, tots coincidiren a dir que este és un tema que s’ha d’estudiar molt més; sembla que a hores d’ara, sense cap recolzament institucional, la investigació depén exclusivament del voluntarisme dels investigadors, quan la música i el ball són una part fonamental de la cultura de qualsevol poble. 
 
QUIN FANDANGO... Un final espectacular per a les VIII Jornades
“Des del Bolero, volem que les VIII Jornades facen una ràpida ullada en tots els gèneres musicals que reben el nom de fandango, o els que reben altres noms però son enquadrables amb l’acepció més estesa del mot. Per això  trobarem fandangos septentrionals units o no a la jota, fandangos de les danses, fandangos alacantins de cobla partida i fandangos de tipus andalús, que són també els més coneguts i  els que tenen més variants i denominacions: per la de l’u, per la de l’onze, per la del dotze i u, granaïna,  rondenya, malaguenya...Serà una ocasió de luxe, ja que comptarem amb la col·laboració de molts dels nostres amics del món del folklore valencià.  Volem que siga un merescut homenatge a d’ells  en representació de tots els que ens han ajudat durant aquestos anys, un homenatge nascut del cor”
Amb estes paraules començava un espectacle que realment va ser de luxe i va deixar el públic bocabadat. D’una banda, per la qualitat i la quantitat de veus participants, un grup de cantants format per Teresa Segarra (Paterna), cantadora de cant d’estil, Josep Aparicio “Apa” (Godella), cantador de cant d’estil, Fermín Pardo, folklorista i cantant del grup “Cantares Viejos” de Requena, Alex Torres, cantador i ballador del grup El Raval (Vila-real), Jorge Cobos, cantador del “So dels barrejats” d’Alacant, Patxi Ferrer, cantadora del grup “Realenc” de Picanya i també cantant del grup “Alimara” de València, Toni “Violí”, cantador del grup “Cardaors” de Bocairent, Antoni Guzmán (Enguera), folklorista i director de la “Colla Brials” d’Aldaia i Carmen Martínez i Ma Carmen Madramany, cantadores del Bolero de l’Alcúdia.
D’altra banda 20 balladors -que es multiplicaren de manera que ne semblaven quaranta – amb canvis constants de vestuari i de coreografies. Des que va començar     fins a la gran fandangà del final, que es va ballar tant dalt com baix de l’escenari, les 25 peces de que constava el muntatge anaren succeint-se sense interrupcions i amb un ritme que, a dir de més d’una de les persones que omplien la sala, “va fer que les quasi dues hores d’espectacle resultaren curtes”. La rondalla, els cantadors i el cos de ball donaren tot el que tenien dins i arribaren a emocionar el públic, que en nombroses ocasions va arrancar a aplaudir en mig d’una actuació, i es va alçar en peu en una gran ovació final.
Quin Fandango es podrà vore íntegre a partir del 3 de novembre a la televisió municipal per internet www.lalcudiatv.es.