Compromís per la Ribera considera desafortunades les declaracions del conseller Llombart sobre el risc per a la població i sobre les responsabilitats de cada administració per pura desconeixença de totes les vessants que comporta la situació de l’aqüífer de la plana sur de València, que subministra aigua a La Ribera i recorda que hi ha sentències dels tribunals que assenyalen tot el contrari
Diego Gómez, portaveu de la Coalició Compromís a La Ribera Alta  considera que “el Sr. Llombart  ha fet les declaracions per a eixir del pas davant les preguntes dels periodistes i demostra no saber el fons de la qüestió.”  El portaveu ha insistit que la contaminació de l’aqüífer que abasteix a La Ribera “no és una qüestió sobrevinguda i cal tractar-la amb seriositat i amb la importància que li pertoca”. “L’aparició a les analítiques de productes herbicides és conseqüència de diversos factors i de corresponsabilitat de les diverses administracions implicades, inclosa la Generalitat Valenciana”, ha afegit el portaveu.
En eixe sentit, els tribunals han sigut molt clars en les resolucions dels últims anys a l’assenyalar a les comunitats autònomes com a responsables de les mesures de protecció de les aigües susceptibles de ser potabilitzades. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en una sentència dictada el 10 de març de 2009, front a un recurs plantejat per una empresa que reclama danys i perjudicis a l’Administració per haver suspés les autoritzacions de productes fitosanitaris per l’aparició de nivells de pesticides més alts al màxim individual a l’aigua d’un embassament – i que l’empresa perd- el Tribunal conclou: “... la calidad del agua de la captación deberá ser tal que pueda ser potabilizada con los tratamientos de potabilización previstos en el abastecimiento. También se refiere a que la entidad pública o privada responsable de la construcció de la captación deberá instalar las medidas de protección adecuadas y señalizar de forma visible para su identificación como punto de captación de agua destinada al abastecimiento de la población, según establezca la autoridad sanitaria, con el fin de evitar la contaminación y degradación de la calidad del agua. Ello corrobora que son exigibles especiales medidas de protección respecto de las aguas susceptibles de ser potabilizadas y que es responsable de las mismas el gestor de la captación sin perjuicio de las competencias del organismo de cuenca y las Administraciones hidráulicas de las Comunidades Autónomas.”
També fa uns dies apareixia en premsa que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ja advertia fa deu anys sobre la degradació de l’aqüífer. Indicava com un dels motius la intensa activitat agrícola. Atendre només al cas de la terbumetona és atendre la causa immediata del problema (cosa necessària) però no al problema en tota la seua extensió. Per aixó, des de Compromís Ribera Alta, Diego Gómez,  ha afirmat que “cal implementar polítiques que impliquen un major seguiment i control sobre els productes fitosanitaris utilitzats al camp en general, intentant evitar el seu ús i abús”. Altrament, la gran diversitat de productes fitosanitaris utilitzats al camp i la falta d'un control adequat en la seua venda, utilització i recollida selectiva dels envasos, acaba per afectar fins i tot els cursos d'aigua superficial, més encara en temporades de sequera.
Per tant, la conclusió a la que arribem des de Compromís Ribera Alta és que hi ha diferents responsables i que la Generalitat no pot defugir del tema ja que és un problema que s’arrossega des de fa anys i no hi ha hagut interés en solucionar-ho. Ara, amb el compromís d’acabar la potabilitzadora de La Garrofera esperem que se solucione perquè els riberencs i riberenques mereixem d’una vegada per totes tindre subministrament d’aigua de qualitat. Però no només això, des de Compromís ja reclamàrem la setmana passada que la solució definitiva del problema de subministrament d’aigua per al consum humà a la Ribera passa per una nova concessió del riu Xúquer que s’haurà de recollir en el nou pla de conca. Ara bé, això no significa que hagem d’abandonar els aqüífers, tot el contrari, cal també un programa de recuperació de les nostres aigües subterrànies.