Fer senderisme sempre ens ompli d’alegria i felicitat, però encara més si és per a celebrar el Nadal. El passat diumenge, 18 de desembre, ben matí, eixim de casa quan encara regnava la foscor de la nit, vam acudir 75 “Olivetes Xafaes” al punt de trobada, davant del col·legi Luis Vives, per a fer la tradicional caminada nadalenca.
Tot el grup acudim amb disfresses i motius de Nadal: barrets, faldes de tul, lluentons, diademes, estreles, disfresses del Pare Noel, alguns porten penjant per l’esquena llums de l’arbre de Nadal, provocant somriures. Sempre ens alegra molt poder saludar novament als amics i amigues del Grup Senderista “Olivetes Xafaes”, i poder compartir moments divertits, encara més si tots i totes anem disfressats.
Per a fer el dia encara amb més alegria, el nostre president Toni Llopis, ja clarejant el dia, dona un tret d’eixida molt especial, ens col·loca a tots en fila per a poder veure l’espectacle de llum i so, repartint a 8 membres del grup, unes bengales que ben puntuals com teníem previst se pren foc a la metxa i entre les espurnes de llum i forts aplaudiments comença la caminada nadalenca amb el nostre president al capdavant.
Comencem a caminar per tota l’avinguda “Ciutat de Pamplona” fins al final, deixant enrere el polígon del Teular i pugem pel pont del camí de la Tarranquera girant a l’esquerre en direcció cap a Cullera. Dalt del pont ens creuem amb dos cotxes plens de gent jove que segurament tornarien a casa després de passar la nit de festa en alguna discoteca. Ens miren amb sorpresa com si fórem bojos i boges que un diumenge de matí van a caminar disfressats. Nosaltres pel contrari som gent que necessitem caminar, respirar aire pur, gaudir de la natura, sentir-nos lliures, carregar piles després d’una setmana amb molt de treball, compartir bons moments amb amics i amigues i comprovar que amb esforç i constància podem aconseguir fer realitat tots els nostres somnis.
Caminem amb el sol de cara, pel costat de la via del tren, podent gaudir d’un paisatge dominat per camps d’arròs, una marjal plena de vida i un paratge de gran valor cultural, natural i paisatgístic on l’aigua és la peça clau d’aquest ecosistema. Arribant a Cullera trobem camps de cítrics i ja per Carrefour ens trobem amb els amics Recaredo Agulló i la seua dona Assumpta que ens acompanyaran i nosaltres podem gaudir de la seua agradable companyia.
Ja tenim prop el nostre destí que serà la Bassa de Sant Llorenç, un enclavament natural d’interès que podem trobar al terme municipal de Cullera. Es tracta d’una bassa localitzada al nord de la Serra de les Raboses, també coneguda com la muntanya de Cullera. La bassa es troba delimitada al nord pel Cabeçol, un promontori de 60 metres d’altura que divideix la Bassa de l’entorn de l’Albufera. Aquesta Bassa és una de les llacunes més importants de la gran extensió arrossera de la Ribera Baixa però preocupa la seua degradació per les condicions climatològiques del nou segle XXI. El dèficit hídric i les altes temperatures amenacen el paratge. No es pot accedir fins a la seua vora ja que està rodejada per complet per propietats privades.
Per a poder observar-la, tal com teníem previst, pugem per a esmorzar, als Balcons de la Bassa de Sant Llorenç. Caminem per un empinat camí de bosc mediterrani i trobem raïm de pastor, una planteta amb perill d’extinció. En arribar dalt trobem una vista magnífica en un dia assolellat, davant la platja del Dossel junt al blau del Mediterrani i a la part central del paisatge, la Bassa de Sant Llorenç amb algunes aus.
Comencem a esmorzar compartint tota classe d’olivetes: xafades de l’Olivero, olivetes negres d’Aragó o també olives amanides, entrepans, papes, fruits secs, plàtans, i per a beure cerveses, aigua o algun refresc. Per acabar l’esmorzar no han faltat els torrons, un ram de llepolies del nostre amic Luis i l’herberet que sempre ens recorda al nostre President d’Honor, Joanot Presència que el feia molt bo. Finalment tot el grup hem cantat nadales, hem fet una gran ona davant de la Mediterrània i ens hem desitjat BON NADAL .
Aconseguit el nostre objectiu, tornem a fer el camí per a tornar cap a casa i anar a dinar al casino L’Ateneu on ens espera un bon plat de paella o d’arròs al forn que prèviament hem encomanat unes 48 persones. Tot el dinar amb molt bon ambient nadalenc on no han faltat els torrons i el cava.
Per últim, després de dinar, Mila i Reme li donen una sorpresa a Toni Llopis, el nostre president. Una vareta de comandament feta artesanalment per Fermin, amb fusta de faig, dos borles verdes penjant, unides a la part superior per una cistelleta feta amb un pinyol d’oliva. La vareta està rematada per un pom de bronze. Una obra d’art feta amb molta estima a Toni Llopis, per tot el seu esforç i treball per a portar endavant junt a la seua dona, Ángeles Bernal, al Grup Senderista de la Ribera Baixa “Olivetes Xafaes”. Ens acomiadem amb els millors desitjos per a un Feliç Any Nou 2023 i volem que la màgia del Nadal perdure per sempre.