El Grup Senderista Olivetes Xafaes recorre el Parc Natural de la Serra d’Espadà

El passat diumenge viatjaren fins a la localitat de Chóvar

El passat diumenge 28 de novembre,de bon matí, amb tan sols 8 graus de temperatura, unes 55 “olivetes xafaes” del Grup Senderista, Ribera del Xúquer, ben puntuals i amb frescoreta, acudim al Pavelló Cobert per a pujar a l’autobús que ens durà cap a Chóvar, dins del Parc Natural de la Serra d’Espadà, a la província de Castelló. L’ autobús tot  ple,  dona el tret d’eixida  amb la màxima puntualitat, a les 8:00 hores.
Arribàrem a Chovar cap a les 9:30 per a esmorzar dins del restaurant Carbonera i així poder aliviar-nos del fred exterior, sense faltar la degustació de les olivetes xafaes. A les 10:00 comencem la ruta amb una distància d’uns dotze quilòmetres. La dificultat física és mitjana i la dificultat tècnica és baixa amb un desnivell d’uns 450 metres. És una de les rutes més boniques de la Comunitat Valenciana i molt recomanable si t’agrada el senderisme, però cal estar en forma i agafar amb paciència la senda de pujar podent gaudir d’unes panoràmiques molt boniques.
La ruta és de caràcter circular, està perfectament senyalitzada com a senda PR-CV 138 i discorre majoritàriament pel terme de Chóvar (Alt Palancia) i Alfondeguilla (Plana Baixa). Pel seu recorregut podrem gaudir de llocs d’interés i paisatges magnífics, com el pantà Ajuez, la Fuente Fresca, la mina del Socavón, el castell de Castro, la nevera de Castro, el vèrtex geodèsic del cim Nevera on estan les antenes. També és d’interés tota la vegetació, sureres, falagueres, pins, carrasques, romer, timoner, argilagues, arboç (madroños), raïm de pastor, etc.
Comencem la ruta eixint del poble per l’avinguda del sol cap al pantà Ajuez que és un pantà d’orige àrab que arreplega les aigües del Barranc Ajuez catalogat com a zona humida de la Comunitat Valenciana. Seguint el camí de pujada trobem moltes pedres de pinastre (rodeno) que donen al paisatge un color rogenc, de lluny es veu el castell de Castro, arribem a la mina del Socavón, unes mines de cinabri, un mineral compost majoritàriament per mercuri i utilitzat per a la separació de l’or i la plata d’altres minerals. Actualment abandonada on s’observen els rails, vagonetes, la cavitat (clausurada per la perillositat), el motor, l’escombrera. Va resultar un moment molt divertit on moltes aprofitàrem per a pujar a les vagonetes com si es tractara del trenet de la bruixa.
Creuem un enorme bosc de falagueres i seguim pujant per la senda, ara ens desviarem per anar a la nevera de Castro en el terme municipal d’Alfondeguilla. Es tracta d’una construcció del segle XVII per abastir els pobles de la Plana i va ser restaurada en 1995. El gel i la neu es destinaven a la conservació d’aliments, a l’ús terapèutic, a refredar begudes i fer gelats o granissats. Ara, desbancada la neu pel gel industrial, aquestes construccions constitueixen un valuós patrimoni cultural i històric i ens fa presents antics i durs oficis com és l’ofici: els collidors de neu.
Seguim pujant i ara la senda és ben empinadeta, però la satisfacció d’arribar al cim ens fa fer un esforç i arribem al vèrtex geodèsic, però seguim fins al punt més alt on estan les antenes. El nostre esforç ha valgut la pena, gaudim d’un paisatge impressionant, es veu la mar des del port de Castelló, el port de Sagunt fins al Montgó.
Després agafem el camí de regrés i tornem al restaurant Carbonera cap a les dos, on ens han preparat menjar típic, Olleta de Chóvar, carn a la brasa i postre de la casa. A les 17:00 hores pugem a l’autobús i a les 18:30 com estava previst, arribem a Sueca.
Aquesta eixida s’havia ajornat dues vegades, una pel temporal “Glòria” i l’altra per la pandèmia que ens va deixar a tots i a totes confinats emportant-se per davant al nostre amic i President d’Honor Joanot Presència, que havia anat a Chóvar per a fer la prèvia en novembre de 2019. El seu record ens va acompanyar en tot el trajecte.
Tornem a casa amb la satisfacció d’haver gaudit de la natura, muntanya, mar, nevera, mina, un barranc espectacular, unes vistes meravelloses i un paisatge impressionant, respirant aire pur i sense faltar la bona companyia i el bon humor dels amics i amigues senderistes. Tot un luxe!