Quan el magnat financer Nelson Rockefeller comissionà Diego Rivera per pintar el mural del luxós vestíbul del Rockefeller Center de New York el mexicà ja havia assolit reconeixement mundial per les seus obres als edificis públics del DF.
Diego Rivera era un revolucionari comunista i veié en l’encàrrec la seua oportunitat per percolar el seu cavall de Troia en el cor financer del capitalisme. Des del principi Rivera va trair la lletra del contracte i va anar introduint elements “subversius” en l’obra: personatges afroamericans per denunciar la discriminació racial; grups de burgesos emborratxant-se entre els que es podia endevinar la fisonomia del mateix Rockefeller... amb tot el magnat, que idolatrava Rivera, el va deixar anar fent, fins que Rivera incorporà la figura de Lenin dirigint la humanitat cap el seu destí en l’horitzó.
La negativa de Rivera a esborrar del mural la figura de Lenin el va enemistar definitivament amb el seu client que amenaçà amb destruir l’obra si el muralista no claudicava davant les seues exigències. I així finalment i com qui paga mana, o com diuen per allà “quien paga el mariachi elige la canción” “El hombre en la encrucijada” que així era com es deia l’obra, va ser enderrocat amb martells pneumàtics  per operaris del Rockefelller Center. Aquesta acció va ser qualificada de “vandalisme cultural” pel revolucionari comunista.
A Alzira hem pogut veure  un episodi que, si se’m permet la comparació amb l’afer Rockefeller vs Rivera, ha reproduït de bell nou el conflicte entre el mecenes i l’artista o, si voleu, entre el pagador i el cobrador: l’Ajuntament d’Alzira, fent valdre el manament constitucional de la aconfessionalitat de l’Estat ha demanat -o exigit- al manobre local Xavier Claur, que esborrés del mural de la Plaça de la Capella de la Sang la figura de l’anterior alcaldessa del cau de raboses, a la qual cosa l’artista va accedir, segons ell, “A punta de concejal”. Així al contrari que l’obra del Rockefeller Center que va estar enderrocada per sempre més, a Alzira tot s’ha resolt amb una passada de radial per la figura d’Elena Bastidas i de l’anterior regidor de festes el nom del qual ja no me’n recorde.
Una cosa sembla clara: Diego Rivera va ser molt més leninista que Xavier Claurbastidista.
Qüestió de principis.