Després de molts anys expressant les seues aptituds artístiques en la soledat del seu estudi i davant dels seus més acostats, el veí d'Almussafes, Miguel Soler, ha apostat finalment per obrir el gran horitzó de la seua pintura, mostrant per primera vegada una selecció de les seues millors obres en solitari. Un total de 23 paisatges de l'Albufera i 15 retrats, entre ells el seu propi autoretrat, visten la sala expositiva del Centre Cultural d'Almussafes des de divendres passat dia 11, jornada en què es va inaugurar oficialment la mostra pictòrica per part de la regidora de Cultura, Teresa Iborra, enfront de quasi un centenar de familiars i amics del pintor. La col•lecció “El meu entorn” suposarà una autèntica revelació per a tots aquells amants de l'art que visiten l'exposició, oberta al públic fins al pròxim dia 5 de gener, per la sensibilitat i qualitat que desprenen cada una de les peces que la doten de contingut.
Encara que Miguel Soler no va nàixer amb una paleta i un pinzell en les seues mans, l'art – i més concretament el pictòric – forma part de la seua genètica i la seua mirada desperta, des dels seus primers records de la infància, ja dibuixava per a si tots aquells entorns, moments, rostres i detalls, que posteriorment han passat a erigir-se en llenços, arpilleres o papers, entre altres molts suports de projecció, amb una personalitat única i inimitable.
L'artista, principalment paisatgista i retratista, recorda emocionat a son pare, llaurador de professió qui, una vegada jubilat, va poder bolcar-se en la pintura, també la seua gran passió. “Un dels seus quadres ocupa un espai destacat en ma casa”, explica. I precisament d'ell va aprendre a perseguir el seu somni, el de convertir-se en pintor, i a mai deixar de perfeccionar el seu art, que ha anat practicant de manera autodidacta fins que fa dos anys, i després de superar les proves d'accés a la Universitat, es va matricular en la Facultat de Belles Arts. “Este període universitari m'ha aportat un gran enriquiment a tots els nivells com a artista i he valorat i aplicat les ensenyances de grans professors com Francisco Giner, a qui sempre recordaré”.
Miguel Soler mai vendria el seu primer retrat, en el que va plasmar a la que llavors era la seua nóvia i posteriorment es va convertir en la seua dona i musa, Amèlia Escrivá. El seu estudi és el seu refugi després de llargues jornades laborals com a corredor d'assegurances, el lloc en què troba mil i una formes d'expressió i en el que els olis, els acrílics i les aquarel•les conviuen amb un pintor que crea peces serenes, naturals, obres que reflectixen els paisatges més pròxims per a ell, els que més li apassionen, i que retraten les expressions, moments, mirades i sentiments de la seua gent.
Els reptes enriquixen la seua contínua investigació de les diferents tècniques i possibilitats artístiques, com la de l'abstracció, amb la que també ha tingut contacte, i la necessitat millorar les seues creacions és una sensació que sempre l'acompanya. “No em considere un perfeccionista, però sempre em plantege que els meus quadres podrien millorar-se”, explica.
Entre les seues idees de futur, exposar col•lectivament amb una altra artista, la seua pròpia filla Amèlia Soler, estudiant de quart de Belles Arts i una creadora amb una excel•lent projecció en aquesta disciplina.