El pes específic del sector agrari en els pressupostos globals 2024 de la Generalitat baixa fins al 1,16%

El més baix dels últims 20 anys, segons denuncia LA UNIÓ

La Unió Llauradora i Ramadera, després de realitzar una primera anàlisi dels pressupostos de la Generalitat per a 2024, denuncia que el sector agroalimentari continua perdent pes específic dins dels pressupostos globals del pròxim any i únicament representarà el 1,16% quan per a enguany era el 1,24%. En la sèrie histórica, des de 2002 no havia tingut un percentatge tan baix l'agricultura i ramaderia respecte al conjunt pressupostari de la Generalitat.
El pressupost de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca per a 2024 és de 344.544.780 euros, la qual cosa suposa una reducció del 0,5% sobre el de 2023. És la secció número 10 del rànquing de tot el pressupost de la Generalitat per darrere de la Secció “Despeses diverses” quant a pressupost total per Conselleria/secció. Si es pren en consideració el rànquing de variació percentual del pressupost, la Conselleria d'Agricultura és la Secció número 15 de les 19 Seccions que hi ha. En baixar el 0,5%, Agricultura és la primera de les quals menys baixa, però queda per darrere per exemple del pressupost de Seccions com les Corts, Consell Jurídic Consultiu, Consell Valencià de Cultura, CES, Acadèmia Valenciana de la Llengua, etc.
Mentre que els pressupostos de la Generalitat destinaran una mitjana de 5.640,92 euros a cada ciutadà valencià, d'eixos sol dedicarà 65,37 euros per valencià al sector agrari. Si al pressupost de cada Capítol (Direcció General…) li llevem la despesa dedicada a personal i a despeses corrents de funcionament, només hi ha 162.376.400 euros per a invertir en actuacions sectorials. Això suposa disposar de més de 16 milions d'euros menys que l'any passat. La despesa de personal i despesa de funcionament respecte al pressupost passa de ser el 37,91% en 2023 al 38,50% en 2024. Quasi 0,40 cèntims de cada euro del pressupost agrari es destinen a pagar personal i despeses de funcionament.
Alguns altres aspectes que destacar del pressupost ja d'una forma més detallada és la inclusió d'una línia nova per a augmentar la base territorial de les explotacions agràries dotada amb 6,4 milions d'euros. També s'obri una partida pressupostària per a pal·liar els danys en agricultura provocats per la fauna cinegètica, encara que amb una partida pressupostària totalment insuficient de 50.000 euros.
S'incrementa fins als 32 milions d'euros el pressupost destinat a subvencionar les assegurances agràries que valora LA UNIÓ de manera positiva, tot i que no suposa que s'incrementen els percentatges de subvenció per a 2024. El capítol 2 del programa d'Agricultura i Ramaderia, que és d'on es finança la major part de la Sanitat Vegetal, s'incrementa en 9,6 milions d'euros fins a situar-se en els 37 milions d'euros. També cal agrair el manteniment de la partida per a competitivitat ramadera. Aquests tres aspectes: assegurances agràries, sanitat vegetal i competitivitat ramadera eren una petició expressa de LA UNIÓ, ja traslladades a Conselleria al juliol i en les dues reunions mantingudes amb el conseller José Luis Aguirre.
Hi ha una línia pressupostària amb 2 milions d'euros destinada a mesures extraordinàries per a pal·liar pèrdues produïdes per crisi de mercats, destinada a persones físiques i jurídiques per a pal·liar pèrdues produïdes per crisi de mercat, i un altre milió d'euros per a fer costat a empreses amb dificultats per pertorbació de mercats. El pressupost de l'IVIA pateix una retallada de més del 5% (més d'1 milió de €), sobretot en inversions reals. Com a aspecte positiu, el capítol de personal té un lleuger augment de 758.000 euros, important perquè és la clau per a mantindre a bons investigadors en l'IVIA i captar talent per a atraure-ho. La partida pressupostària del Consell de l'Horta de València pateix una retallada pressupostària de quasi el 44% i es deixa el mínim per a mantindre el personal i una xicoteta partida de 155.000 euros perquè les comunitats de regants facen obres de millora del reg tradicional, però de facto suposa establir les bases de la seua supressió sense ni tan sols consultar al sector agrari afectat.
LA UNIÓ, després d'un estudi exhaustiu de totes les partides, proposarà esmenes als grups polítics per a entre altres coses obrir un procés electoral en el camp valencià, perquè els sectors de l'olivar, raïm de vinificació i hortalisses tinguen ajudes per la sequera i efectes de la guerra d'Ucraïna, així com per a sol·licitar inversions per a formació i preparació per a la implantació del Quadern Digital d'Explotació.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, creu que la Generalitat ha de prestar més interés, no de paraula sinó amb fets, al sector agrari valencià si ho considera estratègic per a l'economia o el medi ambient, “perquè en cas contrari els llauradors i ramaders valencians no podran eixir de la greu crisi en perdre competitivitat i capacitat inversora, amb la consegüent pèrdua de rendibilitat en les seues explotacions”. Peris insisteix que és un pressupost continuista en una línia descendent i ineficaç per a fer front a la situació d'un sector que és estratègic per a la societat valenciana, tant des del punt de vista econòmic (producció, exportació, creació llocs de treball, indústria auxiliar, etc.), com des del punt de vista social per a fixar a la població en el territori o mediambiental com a conservador del paisatge”.