Fa un parell de setmanes, en l’Ajuntament d’Alzira es realitzava un dels darrers Plenaris de la legislatura. En aquest plenari la Coalició Compromís presentava algunes mocions que, en no considerar l’Alcaldessa que havien de formar part de l’Ordre del dia, haguérem de presentar de nou per la via d’urgència. D’aquesta manera el PP hauria de debatre, al menys, la necessitat urgent d’incloure-les com a despatx extraordinari.
Una de les mocions era per instar al govern de l’Estat a que legislara en favor dels clients de les entitats bancàries que concertaren un crèdit hipotecari al qui se li aplicava l’índex IRPH. Aquest índex és diferent de l’euribor, més gravós per al client, i havia estat considerat abusiu per la Unió Europea.
La resposta dels regidors del PP no pogué ser més decebedora. La seua portantveu, una vegada més, per rebutjar l’urgència de la moció, s’excusava amb que no feia referència a competències de l’administració local. Així, no es va tractar al Plenari. I dic que s’excusava per què, quan ho ha considerat adequat, el PP no solament ha donat suport a mocions que parlaven d’assumptes que no eren competència municipal, sinó que fins i tot ha estat l’impulsor de les mateixes.
Em vé al cap un exemple de quan jo era regidor: El PP no va dubtar en reclamar, a través d’una Moció aprovada per unanimitat en Plenari, la revocació de l’indult concedit per Gallardón al conductor kamikaze que va provocar fa anys la mort d’un jove alzireny. Tothom sap que l’Ajuntament no té tampoc competències en matèria de concessió d’indults, només es tractava de sensibilitat social fer-se’n ressó d’una petició raonable i raonada.
Això sí, la sensibilitat es té o no. La qual cosa em duu a pensar que, en aquest cas, els regidors del PP simplement realitzen càlculs electorals, i hauran pensat que no hi ha molts veïns al poble que tenen hipoteques referenciades per l’índex IRPH, o que aquests veÏns, pot ser no van a ser votants del PP.
L’altra Moció, la que demanava que Alzira es declarara ciutat lliure de desnonaments va córrer la mateixa sort. Aquesta vegada la portantveu del PP va dir-nos que les mesures proposades per Compromís en aquesta Moció eren irrealitzables.
Si tenim en compte que aquesta moció havia estat presentada de manera conjunta i aprovada per unanimitat en l’Ajuntament de Llíria (governat també pel PP), les preguntes que cal fer-se son evidents: Està Llíria sotmesa a una normativa diferent a Alzira? És Llíria un estat independent, o un poble d’un altre país o d’una comunitat autònoma diferent? La resposta és NO. Així que, per què les mesures proposades en la moció presentada per Compromís per Alzira no es poden dur a terme ací, al nostre poble, mentre que sí es poden realitzar al poble del costat? Molt senzill: Per què l’equip de govern de l’Ajuntament d’Alzira no té cap voluntat de protegir els conveïns amenatzats per un desnonament de la seua vivenda. El govern local no vol prendre mesures que no beneficien algun banc.
De fet, crida l’atenció que només uns dies després del plenari, l’Alcaldessa anunciara a bombo i plateret l’entrega de tres noves vivendes del seu famós pla d’Alzira social. El pla que l’ha fet coneguda a tot arreu com “l’Alcaldessa roja” o la “Robin Hood”.
En les dades que el propi Ajuntament donava als mitjans de comunicació, l’Alcaldessa reconeixia que, en tres anys, s’havien entregat cinc vivendes, amb un cost total de 480.000 euros. Això sí, matisava que de les arques municipals “només” havien eixit 80.000 aproximadament, per que la resta provenia de les condonacions de deutes d’impagaments de les entitats bancàries.
Dues consideracions a això: En primer lloc, eixiria més barat comprar directament una vivenda a cada família que la demanara; i en segon lloc, els diners que l’Ajuntament deixa d’ingressar dels impostos que les entitats bancàries haurien de pagar a l’Ajuntament, són diners que perd el municipi. Així que tampoc és cert que, com afirmava l’Alcaldessa amb orgull, “no ha estat sufragat pels contribuents”.
El Pla d’Alzira Social no serveix per pal·liar les carències de moltes famílies que viuen amb angoixa els procediments d’execució hipotecària i els desnonaments. Costa un dineral als alzirenys i només beneficia a les entitats bancàries a qui se les perdona els deutes dels impostos impagats i se’ls allibera d’actius tòxics, de vivendes en estat ruïnós que en l’actual conjuntura econòmica no poden vendre amb guanys. No és casualitat que cap entitat bancària s’haja queixat ni impugnat cap expedient d’expropiació.
En canvi, la PAH (Plataforma d’Afectats per les Hipoteques), en a penes sis mesos de vida, i sense cap recurs econòmic, ha aconseguit ja negociar amb èxit mitja dotzena de dacions en pagament, amb lloguer social, ha evitat dues subhastes judicials i ha paralitzat un desnonament.
Pot ser a Llíria, l’Alcalde del PP sí fa honor al seu cognom (li diuen “Izquierdo”), mentre que a Alzira, el qualificatiu de Robin Hood li vé gran a la nostra Alcaldessa. Això sí, una bona operació de marketing electoral sufragada amb diners de tots els alzirenys.