La nostra és una Fira de sempre, de les que no s’obliden. La Fireta de tots els riberencs, que esperen, com tots els carabassots, que arribe el final de gener per gaudir-la, per comprovar que seguix envaint tot el nostre poble i com de entranyable és passejar amb el caliu humà de les empentes despistades per entre els barracons i les parades.
Tot és nou cada any, però és el de sempre, tradició que és renova però ens arrela a la terra. Ens obrim pas des de dins l’hivern cap als dies de més llum de sol i la seua escalforeta va apareguent. Ho avisem amb Tocs de Retorn de campanes, de llenguatge recuperat i abans per tots conegut, que s’escolten de prop i de lluny.
Ho celebrem amb música, balls de saló i de carrer, participa el poble amb les Festeres i Festers, els forasters convidats també. Ho fem amb Cavalcada, de costum antic Repartició de la Carn li diguem, i a tots un poc ens agrada explicar aquest nom estrany d’on ve. Els majorals s’esforcen per commemorar altres temps de solidaritat, car el nostre és poble d’acollida, tothom com a casa es troba. Els paladars dels visitants regalen, convidant a les menges més dolces: mistela i rotllets. Aquest barroc seguici tota la vila repassa, amb bullici de gent que l’acompanya, tothora aplaudint, els figurants i la banda. Després d’un bon passeig a la plaça desemboca, i des de dalt l’Ajuntament, al balcó el pregoner el Porrat lloa. S’obri la Fira i esclata la llum dels fanals dels firaires, venen de tot, dàtils i cotó-en-pèl, s’escolten sirenes i músiques entremesclades, les rodes s’han posat en marxa més enllà a la Gran Via i ací més a prop al Ravalet, i açò tan sols és la “vespra”, que bé!
L’endemà dia gran del Patró, Sant Vicent de la Roda, doble celebració. Per una banda, amigues i amics esmorzen per quadrilles, per l’altra, Festers i Festeres mudats a missa major acompanyats d’autoritats, a migdia a la “mascletà” tots ens  ajuntem i de vesprada en processó fervent. La Fira ja està al complet i com a valencians ho arrodonim amb un “castell”.
La matinada següent ben fresqueta, volta el poble la “despertà” cridant el veïnat al Rosari de l’Aurora, amb melodies i cants conservats pel personal. Les Festeres en acabar ens obsequien amb una bona “xocolatà”, hui és el seu dia solemne i també ho celebraran com cal.
Com veieu, tenim tots els elements per passar-s’ho bé, però per si de cas alguna cosa no trobeu, torneu el cap de setmana següent amb la Fira Agrícola que a prop de la de Sant Vicent nasqué. Enguany en complirà 25 edicions i especial ha de ser. Des d’ací vos convide i faig la crida: Visca el valencià nom de Vicent!