Cullera deixa arrere l'estancament en el sector de la rajola arrossegat des de la crisi econòmica amb una progressiva pujada en les llicències d'obra des de l'any 2013. En quatre anys, l'ajuntament de la localitat costanera ha augmentat en este sentit un 125 % el recaptat en les diferents construccions de la ciutat.
L'any 2016, l'Ajuntament de Cullera ingressà un total de 295.481 euros per estes llicències. En 2015 la xifra va ser de 255.291 euros, mentre que en 2014 va ascendir a 184.685. Estos números dibuixen una clara línia ascendent que té el seu punt de partida l'any 2013, quan el recapte per este concepte tocà fons amb 110.001 euros.
En 2014 i 2015 es produïren dos grans salts quantitatius amb pujades del 76,3 % i del 38,2 % respectivament i mantingué un ritme creixent l'any passat amb un 15,7 % més de recaptació.
Pel que fa al nombre total de llicències d'obra concedides, les estadístiques es mostren d'acord amb les de la recaptació. Des de l'any 2013, any en el qual es concediren 370 autoritzacions, s'ha produït un gran increment que posa de manifest la millora del sector de la construcció. D'esta manera, les llicències aconseguiren el seu màxim del període assenyalat el passat any amb 540 concessions.

Dades prometedores
Així mateix, les dades del primer semestre de 2017 també reflectixen una tendència positiva amb 144.030 euros ingressats i 331 llicències concedides a l'espera dels resultats de la segona meitat de l'any. Estes xifres suposen el millor resultat del primer semestre en els últims anys. Sense anar més lluny, és un 26,9 % més de recaptació que el mateix període de l'any passat.
«La tendència és a la recuperació d'un sector que molts anys ha estat castigat per la crisi econòmica. Açò redunda en benefici de la creació de llocs de treball en este sector i també suposa un xicotet alleujament per a les arques municipals», assenyala el regidor d'Urbanisme i Hisenda, Juan Vicente Armengot.
La pèrdua d'ingressos per llicències d'obra havia suposat després de l'esclat de la bambolla immobiliària una minva considerable per a la ja de per sí mateix ranquejant  economia municipal, que durant els anys del boom generà un model econòmic excessivament depenent d'estes aportacions als pressupostos del consistori.
Estes dades es complementen amb la tendència a l'alça de les vendes d'habitatges que s'experimenta en els dos últims anys en la capital turística de la Ribera, el municipi on tradicionalment es produïxen més transaccions immobiliàries a causa de la gran quantitat de segones residències amb les quals compta.