El suecà Cuenca aconseguix colgar-se medalla als Campionats d’Europa de Billar

El capità, president, jugador i amic dels socis del club Billar Sueca ja està a Sueca, amb dos metalls al coll

La ciutat alemanya de Branderburg ha estat durant aquestes dues últimes setmanes la capital europea del billar de carambola. Espectacular sala amb 20 taules de billar. 18 medalles d’or en joc corresponents a diferents modalitats i categories. Més de 300 participants sèniors i 60 en juniors. 39 clubs europeus. 24 nacions. I una delegació espanyola forma da per 2 equips nacionals (Espanya A i B) , el club català Mataró, 5 jugadors juniors i 13 jugadors que representen l’elit del billar espanyol amb la talla de jugadors que a les seus mans tenen Campionats del Món, d’Europa, diversitat de pòdiums internacionals d’equip i individuals, i a més, en diferents categories junior i absolut. I entre tot això hi ha un suecà, Raül Cuenca...
No havia estat gens fàcil les tres setmanes anteriors a agafar l’avió cap a Branderburg. La feina a l’hospital era molt intensa (amb canvis de torn per tal de recuperar hores que posteriorment necessitaria), la necessitat de voler compartir temps amb Marc, que amb tant sols un anyet demanda l’atenció del pare, unit a un problemeta de salut familiar, van fer que el capità riberenc no pogués preparar com ell hagués volgut aquest gran esdeveniment del Campionat d’Europa. L’esforç personal, familiar i professional, però, pagava la pena. Acudia amb els deures fets a nivell nacional on aquesta temporada havia guanyat tots el Campionats d’Espanya disputats a les modalitats de jocs de sèrie (a la banda i quadre 47/2), encapçalant així el ranking nacional, seguint eixa magnífica progressió que la darrera temporada el portà a aconseguir el seu 10é títol de Campió d’Espanya.
Entrar a la impressionant Sala de Billar no li feia por a Raul, li donava respecte. Sabia que al seu davant tenia durs enfrontaments davant d’uns jugadors que ho són tot a les seues nacions. Alguns d’ells professionals del billar. Altres, com el propi Raül, jugadors amb dedicació professional però amb un reconeix amateur que comporta, fins i tot, que li coste diners de la butxaca jugar al billar. Amb això, ell també sabia que altres jugadors admiraven la capacitat tècnica, de motivació i de lluita de la gent del mediterrani valencià. Per tant, respecte mutu.
Cuenca jugà 3 Campionats d’Europa individuals, a les modalitats de A la Banda, Quadre 47/2 i Quadre 71/2, i també formava part del Club Billar Mataró, que participava com a Club.
La participació a les modalitats A la Banda i al Quadre 47/2 va ser similar. De 4 enfrontaments va poder guanyar un partit i en 2 d’ells el rival no el va deixar ni jugar. Per a fer-se una idea, seria com competir en un concurs de triples de bàsquet i que el teu rival fes el 100% dels punts possibles... una mínima errada et fa que ni tant sols pugues empatar. Estem a Europa, i ací no hi ha segones oportunitats. Les medalles estan molt cares.
Entre aquests Campionats, Cuenca juga una partida amb el Club Billar Mataró a la modalitat de 3 bandes en taula xicoteta, aconseguint la victòria i col•laborant per a que l’esmentat Club es classifique per als quarts de final.
I arriba el moment del Campionat a la modalitat del Quadre 71/2. Raül ja té 2 bronzes europeus en aquesta modalitat i, malgrat no estar en les millors condicions psicològiques pel desgast de les derrotes anteriors, no renuncia a res i sap que és la seva darrera oportunitat. La fase de qualificació la salda amb 2 partits i dos victòries, i amb la millor segon mitjana de tots els jugadors (50,00). En quarts de final es creua amb el veterà jugador hel•lè, Gerassimopoulos, que venia d’aconseguir dies abans un sub-Campionat d’Europa (modalitat a la banda). Difícil i dura partida que finalment acaba de les mans de Cuenca (200-82 en 5). La semifinal està servida. S’enfronta amb el jugador holandés Swert que venia de jugar a un nivell com l’abans esmentat del concurs de bàsquet... no havia deixat al seu rival de dir res i ho feia davant d’un dels grans favorits, Niessen. A la fi, Raül cau derrotat on, com ja hem dit, les segones oportunitats es paguen molt cares, i una pífia primer i un retrocés després, impedixen que per quarta vegada, les semifinals siguen el seu final (200-135 en 3).
Per a Cuenca, és la seva millor mitjana personal en aquesta modalitat, el 37’5, però amb això i tot, la medalla de bronze deixa un sabor agredolç perquè la victòria havia estat prop, molt a prop... i com diu el seu germà billarístic, el campió Esteve Mata, “arribarà”. És en aquest moment de colgar-se la medalla quan surt la part més personal del jugador arrosser quan vol “dedicar esta medalla a Lorena i la meua família, pel que ha hagut de passar estos deu dies cuidant de Marc i treballant, tot just després d’una operació” i quan encara ens mostra una part més personal d’ell amb detalls que el fan no sols ser un jugador, sino que  forma part d’un Club, d’un grup, recorda d’on ve, on està i cap on vol anar "vull agrair a tots els companys del Club Billar Sueca que han estat seguint en directe els campionats i m'han estat animant fins el final. El billar a Sueca està arribant a punts inimaginables en altres esports. Estem fent un gran treball en equip, treball que motiva i serveix de mirall per als més joves del nostre Club i de l’Escoleta. Des d’ací, el meu reconeixement a tots ells, a l’Ajuntament de Sueca pel seu suport, i a tots aquells que quan ens veuen pel carrer saben reconèixer la importància esportiva i social del que estem aconseguint des del Club”.
Per acaba d’arrodonir el Campionat, el Club Billar Mataró es guanyà la medalla de bronze per Clubs en taula xicoteta a 3 bandes. Una nova medalla per a Raül que, malgrat haver pogut participar poc en aquesta modalitat perquè ho feia a les altres individuals, reconeix l’esforç i progrés que el jugador suecà està tenint en aquest disciplina de les tres bandes.
Són les 19:50h. El capità, president, jugador i amic dels socis del club Billar Sueca ja està a Sueca, amb dos metalls al coll. Sent l’únic jugador de la impressionant delegació espanyola que aconsegueix medalla individual en la categoria sènior. Aconseguint una nova medalla per Clubs. Amb la maleta carregada de noves metes professionals i personals, i amb els tacs que esperen amb il•lusió la superació per poder, algun dia, pujar al més alt del pòdium europeu.