El Suprem dóna la raó a la Ribera i anul•la la permuta d'aigua amb els regants

La sentència, que ja és ferma, consagra per primera vegada el principi 'Qui contamina paga'

L'intercanvi d'aigües amb els regants, al qual la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) va obligar als municipis de la Ribera perquè estos últims pogueren proveir-se d'aigua lliure de nitrats i pesticides, és nul. Així ho ha dictaminat el Tribunal Suprem en resposta al recurs contenciós-administratiu contra el Reial decret 595/2014 del Govern pel qual s'aprovava el Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, interposat en el seu moment pels municipis d'Albalat de la Ribera, Benicull, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny, Polinyà de Xúquer, Riola i Sueca.
Aquell pla deixava inicialment a la comarca sense assignació de recursos hídrics superficials del riu per al proveïment humà —situació que es modificaria posteriorment amb una concessió de 10 hm3/ a l'any—, ja que únicament obria la porta a la possibilitat d'intercanviar aigua amb les comunitats de regants.
La part dispositiva de la sentència, que anul•la l'article 28.b - d, és «històrica» i suposa tot un «triomf» per a aquells consistoris que van defensar des d'un principi que la Ribera tenia dret a rebre una assignació d'aigua del Xúquer sense necessitat d'intercanviar-la amb els regants, segons les localitats impulsores.
Una permuta que no ha eixit debades, ja que ha tingut un cost elevat per a les arques públiques a raó de 7 cèntims per metre cúbic i ha obligat a pujar el rebut de l'aigua en els municipis membres de la Comunitat d'Usuaris de la Ribera.

Reclamacions
Però no solament açò. El Suprem consagra per primera vegada en l'ordenament jurídic espanyol el principi 'Qui contamina paga', un mandat que ja preveu la mateixa legislació europea i que ara també senta un precedent i obri la porta al fet que les poblacions de la comarca puguen reclamar a l'Administració Hidrològica, en este cas la CHJ, la devolució de les taxes per intercanvi de recursos a les quals han hagut de fer front.
Sobre este tema, el Suprem considera provat que no han sigut els municipis els responsables de la contaminació i certifica que esta té el seu origen en l'activitat agrícola i ramadera. Per a açò es basa en l'informe encarregat per l'Administració Hidrològica a la Universitat Politècnica de València, el qual apunta que la causa del mal estat de les aigües de la Ribera no és una altra que l'activitat agrícola i ramadera i, per tant, no és d'origen desconegut.
En conseqüència, es reforcen els arguments dels municipis riberencs que, a més de demanar l'assignació directa, han defensat el dret a no pagar els costos de les infraestructures de potabilització atés que el control dels productes fitosanitaris (pesticides i herbicides) és competència de la Generalitat.
L'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, qui ha comparegut este matí en roda de premsa per a donar a conéixer la sentència juntament amb alcaldes i regidors de les tretze poblacions que finalment es van sumar a les accions judicials enfront de la CHJ, ha valorat que se  senta un precedent, ja que marcarà amb seguretat una nova tendència en tots els plans hidrològics futurs que es dissenyen en el nostre país.
Mayor ha avançat que els municipis riberencs tenen intenció d'iniciar els processos necessaris per a reclamar a la Confederació els costos del Pla de Conca que han sigut repercutits sobre els usuaris de la comarca.
D'altra banda, ha assegurat que pel que fa als costos de la potabilitzadora —25'5 milions d'euros a amortitzar en 40 anys més un interés del 4 %—, ara la Generalitat ja compta amb un principi jurídic al qual atenir-se perquè en la pròxima llei d'acompanyament dels Pressupostos autonòmics s'eximisca a la Ribera d'assumir els costos de la taxa d'amortització de les obres de la potabilitzadora.
En este últim cas, el primer edil cullerenc considera que les negociacions seran més fàcils atés que els partits polítics governants —PSPV-PSOE i Compromís— ja han mostrat la seua predisposició a atendre esta reivindicació comarcal. «Només necessitaven un principi jurídic al que acollir-se i ja ho tenen», ha sentenciat Mayor.
La satisfacció entre els responsables polítics ha quedat palesa en la seua compareixença davant els mitjans en la seu de la Mancomunitat de la Ribera Baixa. En la mateixa, l'alcalde de Polinyà de Xúquer, Óscar Navarro, ha oferit els antecedents d'esta llarga batalla judicial mentre que el primer edil de Corbera, Jordi Vicedo, ha explicat la decisió del Suprem.
Un altre dels factors que s'ha posat en relleu és el fet que estes xicotetes localitats de la comarca hagen aconseguit un triomf judicial de tanta transcendència. Mayor ha dit que esta victòria, per sobre d'ideologies, és la dels municipis xicotets. Per la seua banda, l'alcaldessa de Benicull, Amparo Giner, ha conclòs expressant que «després de molt temps d'impotència, per fi sentim que el nostre treball d'anys dóna els seus fruits».