Guadassuar és un poble que ha sabut conservar els tradicionals cicles festius d’hivern i d’estiu: a l’hivern tot gira al voltant de la festa i fira del patró, sant Vicent Màrtir, mentre que a l’estiu, una vegada passades les festes de la Mare de Déu d’Agost i de sant Roc, se celebra l’antíquíssima setmana de Danses (incoat expedient com a BIC).
Si ens centrem en la festa de sant Vicent, tots els veïns de Guadassuar saben que la festa s’inicia oficialment la vespra, el dia 21 de gener, amb l’acte de la Repartició de la Carn. A les 15'30 hores s’inicia l’actual cavalcada de la Repartició de la Carn, que rememora l’antic repartiment de menjar entre les famílies necessitades de la població, i finalitza a mitjan vesprada a la plaça Major, on des del balcó de l'ajuntament s'inaugura ara la Fira amb un pregó, inauguració que antigament també es feia el mateix dia de sant Vicent a les 8 del matí, a càrrec d’alguna personalitat destacada.


Originàriament era un acte comunitari de repartiment públic a la gent pobra de la vila dels aliments necessaris per celebrar dignament el dia del patró: carn, arròs, pa, oli, etc. Els aliments eren transportats en carros tirats per cavalleries guarnides, precedits pel tabalet i la dolçaina. Hi assistien, com ara, els festers acompanyats de les autoritats civils i religioses i del poble en general, i recorrien pràcticament tot el poble acompanyats per la Banda de Música. És una tradició medieval de fort contingut cristià, amb la mateixa finalitat que altres celebracions comunitàries que també tenen lloc en molts pobles valencians a la plaça Major (calderes d'arròs, etc.) amb el sentit simbòlic d’integrar tot el veïnat sense diferències socioeconòmiques el dia de la festa gran. Remet, per tant, a èpoques en què uns pocs ho tenien tot i la resta no tenia res. A Guadassuar els majorals, encarregats d’organitzar la festa, solien criar animals (ovelles, cabrits, bous, etc.), directament o mitjançant altres familiars, per destinar-los a l’acte de la repartició.
Aquest tradició de repartir menjar de manera pública desaparegué a principi dels anys 70, perquè ja no tenia sentit i semblava un acte vergonyant, encara que privadament continuà alguns anys més en la forma de repartiment de mantes, etc. Per això, ara, encara que conserva el nom, és una cavalcada popular, lúdica i cívica, en què es reparteix mistela i dolços tradicionals (rotllets fregits, rosegons, etc.), transportats en els carros, als veïns i als visitants. Molts guadassuarencs, residents en altres poblacions, encara acudeixen per participar-hi, perquè ho consideren com una manifestació de pertinença al poble de Guadassuar. En els últims anys s’ha produït una renovació i potenciació d’aquest acte tan significatiu en el calendari festiu de Guadassuar, ja que és la nostra processó cívica per excel•lència; a més, s’ha incorporat el Bolero de Guadassuar, un dels elements més singulars de la cultura popular de Guadassuar, i d’altres balls com el de Gegants i Nanos, la Muixeranga de Guadassuar, etc.