Els interessos del deute ja li costen a Cullera el que valdria acabar la piscina

L'Ajuntament ja disposa de 2,2 milions d'euros per a fer front a l'amortització dels ICO de 2016 i 2017

Flanquejat per dos munts de caixes plenes amb 5.775 factures per valor de 25 milions d'euros, l'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, ha presentat este matí en roda de premsa el resultat de l'auditoria interna dels comptes municipals, un dels compromisos adquirits pel nou govern amb la ciutadania per a posar llum i taquígrafs a la situació de l'economia del consistori.
Entre les conclusions a les quals arriba l'estudi, del qual demà es donarà compte al ple, el primer edil ha destacat una molt eloqüent: només el pagament d'interessos del milionari deute deixat per l'anterior executiu del PP li han costat ja al contribuent el mateix que valdria acabar la piscina coberta.
Concretament, a la fi de 2016 el consistori haurà abonat als bancs 3.612.841'21 euros en interessos bancaris. A açò, caldrà afegir els que es pagaran fins a l'any 2032, data en la qual finalitza el pla d'ajust en què està immers l'ajuntament després de ser intervingut per l'Estat en 2012. «És la factura que ens ha deixat la mala gestió del PP», ha lamentat Mayor.
L'auditoria del deute conclou que la mala praxi en la gestió municipal va portar a l'ajuntament al col•lapse econòmic i a l'extrem de decretar en 2012 la suspensió dels pagaments no corrents. Així, el modus operandi de l'anterior govern era el d'acumular factures sense consignació pressupostària, «gastant molt per sobre de les seues possibilitats i sense cap control», ha denunciat l'alcalde. «El que no es podia pagar anava al calaix i així el munt es feia cada vegada més gran», ha comentat. «A açò, cal afegir els interessos de demora», ha continuat.

Ja des del 'boom'
La màxima autoritat local ha detallat que el gruix del deute municipal va començar a generar-se ja des dels primers anys de govern dels populars, en ple 'boom' econòmic. En 2005, ja es van deixar en els calaixos factures per valor de 2,2 milions d'euros. En 2006 van ser 1,4 mentre que en 2007 la xifra es va situar en 1,2. Ja en 2008 es van tornar a deixar factures sense consignació per valor de 2,6 milions, pels 1,5 de 2009.
En 2010 i 2011 esta situació crítica es va agreujar i la xifra va superar els 4 i els 5 milions, respectivament. En 2012 les factures sense consignació van arribar als 2,4 milions i en 2013 als 1,5.

Sobrecostos del 20 %
Però no solament açò. Les grans obres que es van realitzar durant els anys de govern popular —la majoria d'elles subvencionades com la plaça Andrés Piles, l'Auditori o el Mercat— van registrar sobrecostos del 20 %. «És cridaner que totes hagen costat un 20 % més, casualment el màxim que permet la llei», ha comentat el primer edil.
«El despropòsit i el descontrol en la gestió», en paraules de Mayor, va forçar la intervenció de l'Ajuntament en 2012 amb un dur pla d'ajust i la subscripció posteriorment de tres crèdits ICO per a pagar eixe cúmul de factures. Les conseqüències de l'excés en la despesa suposen hui que els veïns de Cullera hagen de pagar els impostos més alts possibles i que l'autonomia financera de l'ajuntament haja quedat totalment anul•lada.
Enfront de la falta de liquiditat, es va decidir deixar de pagar als grans proveïdors com la concessionària del fem, la qual cosa va acabar generant més interessos de demora. Només a esta empresa se li hauran de pagar 900.000 euros per eixe concepte.

Responsabilitat política
Sobre les responsabilitats que han de derivar-se de l'actual situació econòmica municipal, Mayor ha remarcat que «existix una responsabilitat política» i ha incidit que l'auditoria «deixa clar que el Partit Popular ha quedat inhabilitat per a governar Cullera durant dècades, almenys fins que es pague el deute i aprenguen a gestionar correctament». No obstant açò, el primer edil ha assenyalat que «si detectàrem alguna irregularitat, aniríem més enllà i exigiríem responsabilitat judicial».
L'auditoria dels comptes s'ha realitzat de manera interna. En una primera fase, s'ha analitzat el període 2010-2015, fent especial incís en el pagament de les factures dels ICO. Han arribat a aparéixer factures de 1999. En una segona fase, s'analitzaran les factures de la despesa corrent «en la qual segurament també trobarem moltes sorpreses», ha avançat Mayor.

Liquiditat per a pagar el deute
Malgrat el desolador panorama que llança l'auditoria, el president de la Corporació ha garantit que la tresoreria municipal està preparada per a fer front al pagament del deute. A partir d'agost de 2016 el consistori haurà d'amortitzar els crèdits ICO i Mayor ja ha anunciat que l'ajuntament disposa de 2,2 milions d'euros per a pagar eixos préstecs fins a finals de 2017. «Volem llançar un missatge de tranquil•litat als proveïdors perquè la tresoreria municipal no està compromesa i els pagaments estan garantits», ha conclòs.