Els productors de cítrics valencians ingressen 27 milions d'euros menys que a la campanya passada

Jueves, 27 de julio de 2017 | e6d.es
• Xifra a la que cal sumar els 130 milions d'euros perduts per les inclemències meteorològiques de l'hivern

Els ingressos directes dels productors de cítrics de la Comunitat Valenciana en aquesta campanya 2016-2017 ja conclosa seran un 3% inferiors a la passada, la qual cosa representarà només per aquest concepte una xifra de 27 milions d'euros menys, segons el balanç realitzat per LA UNIÓ de Llauradors en funció d'una comparativa dels preus d'una i una altra campanya. Per a això s'ha tingut en compte la producció finalment comercialitzada que és la que al final compta el llaurador com a ingrés, on es descarta la fruita no comercial per calibres baixos o falta de qualitat, i que demostra que la collita ha sigut inferior a l'anterior que ja va destacar per ser una de les més baixes de l'última dècada.
Per a la pròxima campanya s'espera un minvament de collita important i es confia en un repunt dels preus, però la veritat és que els resultats d'aquesta són molt negatius. Ha sigut molt irregular o desigual: de setembre a gener molt negativa i l'última part bastant millor, encara que no ha compensat el desastrós començament. A aquesta xifra anterior de pèrdua d'ingressos s'ha de sumar la quantitat de 130 milions d'euros ja denunciada a l'abril per les Organitzacions Professionals Agràries i Cooperatives, degut entre altres coses a la incidència de les adversitats climatològiques de finals de novembre fins a mitjan gener, fonamentalment per les intenses i persistents pluges.
El comportament per espècies, varietats o fases de la campanya ha sigut així molt diferent; però les majors diferències se centren en l'estació i la pitjor part se la porten varietats primerenques com la Clemenules (-10%) i la Navelina (-17%). En el costat positiu dels ingressos tenim als productors de Ortanique (+36%), Nadorcott (+36%), Navel Powell (+44%) i Navel Lane Late (+26%). Els productors de llima han tingut un descens dels ingressos xifrat en el 30%, fonamentalment per pitjor comportament de la varietat Fi, encara que sempre amb l'antecedent de venir d'una campanya amb preus anormalment molt alts com els de la 2015-2016.
La campanya finalitzada s'ha caracteritzat per diverses qüestions com és la de tindre en l'inici amb una producció major que l'anterior, calibres de fruita més xicotets i un augment dels costos de producció per la sequera. En el desenvolupament de la mateixa va influir també posteriorment l'acord entre la Unió Europea i Sud-àfrica amb una psicosi generalitzada i baixada generalitzada de cotitzacions, els continus incompliments per part de la gran distribució amb la venda a pèrdues que van crear una distorsió dels preus i vulnerar la Llei de la Cadena Alimentària i les pluges de meitat de campanya.
Diversos aspectes a destacar en aquest balanç com és el de la consolidació cap a varietats més tardanes tant en taronges com en mandarines sobretot protegides, que en principi tindrien menys competència de l'Hemisferi Sud, fonamentalment d'Argentina i Sud-àfrica. Dins d'aquestes destaca el bon comportament en preus de les quals tenen royalties cars com la Tango, Orri i Nadorcott. Bon resultat així mateix de la Ortanique pel descens en producció a causa de les liquidacions desastroses de les últimes campanyes, així com un nou interès en la Clemenvilla per a cobrir el mes de desembre on la Clemenules sembla cedir interès comercial. En aquesta última varietat cal ressaltar de nou – i ja són diverses campanyes consecutives- els seus nefasts resultats comercials i el que és pitjor que no s'albiren perspectives de futur, ja que el mercat aposta per altres varietats que aguanten més en els lineals com la Ortanique o la Clemenvilla en lloc de per la qualitat de la nulera.
Una altra dada rellevant de la campanya és el fort descens de les exportacions de cítrics que Conselleria d'Agricultura ha quantificat en 600.000 tones menys, és a dir que amb una collita del 20% superior a la passada s'ha exportat al voltant d'un 40% menys.
LA UNIÓ