“L’aplicació de les previsions referides a la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de Dependència (Llei de Dependència), establertes en l’article 22 del Real Decret 20/2012, de 13 de juliol, anomenat de “medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad”, i en l’Ordre 21/2012, de 25 d’octubre, de la Conselleria de Benestar Social, ha suposat una brutal retallada en els drets econòmics i socials de les persones emparades per la llei de Dependència.
L’actuació del Govern de Rajoy, des de la seua pressa de possessió, ha suposat un llarg seguit d’atacs als drets reconeguts per la llei, que cal afegir-los als que ha suposat l’actitud negligent i obstruccionista de la que ha fet mostra el govern valencià del PP des del primer moment en que entrà en vigor la llei.
Es tracta d’un autèntic procés de sistemàtic desmuntatge de la llei, que ha suposat que uns 400.000 dependents moderats, que haurien d’haver-se incorporat al sistema de protecció des de l’u de gener de 2012, no ho han pogut fer, quedant-se sense cap dret ni cobertura, i que uns 150.000 cuidadors familiars d’eixes persones hagen perdut la cotització a la Seguretat Social que fins a eixe moment feia l’Estat per elles. Al mateix temps, s’ha reduït, respecte a les dades de l’any 2011, l’aportació estatal en més d’un 30%, passat de 1.700 milions d’€ en l’any 2011 a 1.170 milions en 2013., i des del mes d’agost s’han reduït en prop de 10.000 persones el nombre de persones ateses. A tot això cal afegir la desaparició de l’aportació econòmica dels governs central i autonòmic per a mantenir el servei de teleassistència, que ha obligat a moltes de les Administracions Locals espanyoles a assumir-ho al seu càrrec per a no deixar sense la prestació essencial a gran nombre de persones majors.
Amb les noves mesures legislatives aprovades pels governs central i autonòmic des del mes de juliol s’ha introduït un model de “copagament” en les prestacions econòmiques per atencions en l’entorn familiar que s’està aplicant des del mes de novembre passat i que, en la pràctica, està suposant que desenes de milers de famílies valencianes hagen vist com s’han produït retalls en la quantia de la prestació que rebien de fins al 70%, tot això sense prèvia informació ni comunicació als afectats (que s’han vist amb la novetat al comprovar l’aportació mensual ingressada fa uns dies).
Segons denuncien les plataformes en defensa de la llei de dependència, existeixen casos en que les quantitats que reben ara els “beneficiaris” de la prestació no arriben a l’import de la cotització a la Seguretat Social que ara han de pagar, i de casos en que alguns afectats han vist retallada la seua prestació mensual de 286 a 20€.
El govern del PP ha llançat també una estratègia per a intentar desprestigiar la Llei, una norma en la que mai van creure, llançant el “bulo” de que 30.000 persones difuntes estaven cobrant la prestació, quan allò cert és que, segons el propi Tribunal de Comptes, l’IMSERSO ha recuperat 140 milions d’€ que s’havien abonat indegudament a Comunitats Autònomes corresponent a persones que havien mort i de les que no s’havia fet la comunicació oportuna, i d’eixa manera allò cert és que cap familiar dels difunts ha cobrat indegudament per eixes ajudes.
A eixe fet cal sumar que, com ha posat reiteradament de manifest l'Associació Espanyola de directores i Gerents de Servicis Socials, la xarxa de servicis socials de la Comunitat Valenciana és la pitjor valorada d'Espanya.
Eixa situació cal sumar-la a les brutals retallades en els sistemes sanitaris que han aplicat els governs central i valencià, que han establert el copagament per a pensionistes, han augmentat exageradament el percentatge de pagament dels medicaments, han eliminat moltes prestacions de medicaments i sanitàries, la qual cosa està afectant al nucli de l’estat de benestar amb el que Espanya estava començant a dotar-se des de feia uns 30 anys.
Situacions com la que denunciava fa uns dies en la premsa comarcal la mare d’una jove del municipi d’Antella que, amb el 98% de discapacitat reconeguda a la seua filla, s’ha vist obligada a fer-se càrrec del copagament dels medicaments, dels transports d’ambulància i que pràcticament ha perdut la prestació de dependència que rebia comencen a ser més habituals del que haurien de ser en molts dels nostres pobles.
L’aplicació d’eixes decisions als veïns i veïnes de l’Alcúdia està suposant una greu i negativa incidència econòmica que, en molts casos, pot fer perillar la mateixa possibilitat de seguir prestant les atencions necessàries a les persones dependents, donat que moltes de les famílies, especialment en estos moments de greus dificultats econòmics generals, no poden assumir eixos costs.

És per això, que es proposen els següents acords:
PRIMER.- Exigir als govern espanyol i valencià la derogació de l’article 22 del Real Decret 20/2012, de 13 de juliol i de l’Ordre 21/2012, de 25 d’octubre, de la Conselleria de Benestar Social, que han establert el sistema de copagament per als beneficiats per les prestacions econòmiques previstes en la Llei de la Dependència.
SEGON.- Exigir als govern espanyol i valencià un adequat finançament públic de les prestacions previstes en la Llei.
TERCER.- Reiterar les peticions relatives a l’aplicació de la Llei de la Dependència formulades als governs central i valencià en les anteriors mocions aprovades pel plenari municipal en sessió de data 29/11/2011 i 25/04/2012.
QUART.- Convocar als ciutadans de l’Alcúdia, en especial al col•lectiu afectat directament per estes decisions, perquè inste de manera organitzada les oportunes reclamacions davant eixes decisions dels governs central i autonòmic.
CINQUÈ.- Notificar aquest acord a la presidència del govern espanyol i de la Generalitat, al Ministeri de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, a la Conselleria de Justícia i Benestar Social, als grups de les Corts Generals i de les Corts Valencianes, al Síndic de Greuges de la Generalitat Valenciana i a la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència.”