Han acabat les primeres tasques de restauració iniciades el setembre passat en l’Ermita de Sant Roc de Carcaixent que han tret a la llum una policromia de l’Últim Sopar oculta baix capes de templina i estrats de calç.
Els treballs realitzats mitjançant una inversió municipal de 47.000€ han requerit de molta perícia manual i una combinació de mètodes i instrumental d’alta precisió per tal de no fer malbé el contingut del mural. Les tasques, sent l’encarregat de la restauració Andrés Ballesteros, la directora de les actuacions MªAntonia Zalbidea i en les que també han participat tècnics en la matèria de la localitat, començaren amb la neteja, eliminant tots els elements estranys incrustats a la pintura, recuperant l'escena i els motius pictòrics totalment ocults, després es consolidaren les zones compromeses, sensibles de desprendre’s, i posteriorment es va reintegrar tant de manera cromàtica com volumètricament.
Segons els experts aquestes actuacions resultaven necessàries ja que “s’estaven degradant les pintures originals i transformant el pigment, podent arribar a convertir-se en pols”.
A més de l’escena de l’Últim Sopar, presumptament del segle XIV, al mur del costat de l’evangeli, els tècnics treballen en la recuperació de la resta de murals detectats. Just baix s’han trobat tres figures humanes, que possiblement representen  sants vinculats a la tradició religiosa local. D’igual manera, s’ha detectat en una paret contigua motius barrats amb els colors roig i groc de la Senyera del rei Jaume I el Conqueridor i també s’intueixen restes en el parament del costat de l’epístola.
Segons els experts, totes aquestes pintures murals executades amb la tècnica al sec “necessiten d’una intervenció de restauració minuciosa, com fins ara, adaptant la metodologia a la zona a tractar i seguint el respecte per l’original. I cal dir que resulten de gran importància ja que queden poques pintures murals d’aquest període amb aquest tipus de representació”.
L’ermita, que és monument històric-artístic nacional des de 1979 i Bé d’Interés Cultural per la Generalitat Valenciana des de 1981, va ser construïda al segle  XIII i pertany al conjunt de temples de la primera època gòtica de l’arquitectura valenciana, no obstant, a diferència de la resta, aquesta no fou revestida amb decoracions barroques. Diverses referències bibliogràfiques, entre elles de Julià Ribera, ja apuntaven l’existència de murals en l’Ermita de Sant Roc, però no fou fins a l’any 2015, quan l’estudi per a la tesi doctoral d’Aurora Rubio va constatar que “baix les capes de pintura es troben les restes d’unes pintures d’incalculable valor històric i cultural”.
Encara queda per fer molta tasca de recuperació i preservació a aquest edifici que amb la desamortització del segle XIX va passar a dependre de l’Ajuntament de Carcaixent, però s’està treballant perquè pròximament es puguen visitar aquestes pintures ocultes durant segles a la vegada que compten amb la major protecció i seguretat possible.